L'agost és el vuitè mes de l'any i té 31 dies.
Dites populars [modifica]
- A l'agost, la dalla no té repòs.[1]
- Agost i setembre, pocs els entenen.[1]
- De llunes, la del gener i la de l'agost també.[2]
- L'agost calent, cigne corrent.[1]
- L'agost té la clau de l'any.[1]
- La lluna d'agost fóra la millor si la de gener la deixava fer.[2]
- La lluna de gener i el sol d'agost són els millors de tots.[2]
- Les nits d'agost, les més clares de l'any.[2]
- Per l'agost, a les set ja és fosc.[3]
- Per l'agost, a sol post, de seguida és fosc.[2]
- Per l'agost, post el sol, post el bon temps.[2]
- Si plou per la lluna nova d'agost, plourà nou llunes seguides.[2]
- Ni a l’agost caminar, ni al desembre navegar.
- Allò que l'agost madura, setembre ho assegura.
- A l’agost bat el peresós.
- Agost i setembre no duren sempre.
- Agost i veremar, cada dia no es fa.
Dites relacionades amb els aliments i la collita [modifica]
- El bon nap, per l'agost ha d'ésser nat.[3]
- En agost, el qui té pansa, balla la dansa.[4]
- No és oliva que a l'agost no sia eixida.[1]
- Pluja d'agost, bona per als horts.[1]
- Quan l'agost plora, la verdura és bona.[1]
- Agost i verema n’hi ha cada any, uns amb guanys i d’altres amb danys.
Dites relacionades amb el most [modifica]
-
Madura el raïm l'agost, i el setembre dóna el most.
- A l'agost, pinta el most.[5]
- A l'agost, recull el most.[4]
- Amb un bon trago de most es torna l'ànima al cos.[5]
- Aigua d'agost, ni vi ni most.[4]
- El maig gemat fa el bon blat i l'agost fa el bon most.[5]
- L'agost ho eixuga tot, menys el most.[5]
- L'aigua d'agost, tot oli i tot most.[5]
- Les darreres pluges d'agost porten la tardor i aigualeixen el most.[5]
- Madura el raïm l'agost, i el setembre dóna el most.[5]
- Tenir (o fer) cara d'agost.[6]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Conca, Maria (ed.). Els Refranys catalans. [València]: Tres i Quatre, 1988, p. 240. ISBN 8475022324.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1950, p. 663-992.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Amades, Joan. Costums populars de Barcelona, 1931, p. 176-177.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999, p. 139-144. ISBN 842974519X.
- ↑ 6,0 6,1 «Agost». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 23 maig 2012].
