Albert Einstein

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Albert Einstein
Albert Einstein
Albert Einstein (1947)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

Albert Einstein (Ulm, 14 de març del 1879 — Princeton, Nova Jersey, 18 d'abril del 1955) va ser un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc. És el científic més conegut i important del segle XX.

Contingut

Cites [modifica]

  • Cap problema pot ser resolt des de la mateixa consciència on s'ha creat.[1]
  • Com pot ser que les matemàtiques, essent després de tot un producte humà, independent de l'experimentació, s'adaptin admirablement als objectes de la realitat?[2]
  • Déu ens ha fet perfectes i no escull els capacitats sinó que capacita els escollits. Fer o no fer, només depèn de la nostra voluntat i perseverança.[3]
  • Educació és el que queda després d'oblidar el que s'ha après a l'escola.[4]
Opinió d'Albert Einstein sobre l'educació.
  • El pensament religiós és l'intent de trobar una sortida allà on no hi ha cap porta.[5]
  • L'experiència més bella que podem tenir és d'allò misteriós. Es tracta d'un sentiment fonamental que és el bressol de l'art i de la ciència veritables.[6]
(en anglès) The most beautiful thing we can experience is the mysterious. It is the source of all true art and science.
  • No pretenguem que les coses canviïn si sempre fem el mateix.[7]
  • No sé si tornaré a Barcelona, però sí que sé que aquestes cançons ja formen part de la meva vida.[8]
Anotació en els diaris d'Albert Einstein després d'escoltar sardanes a casa d'en Rafael Campalans.
  • Parlar de crisi és promoure-la, i callar en la crisi és exaltar el conformisme.[7]
  • Posem fi d'una vegada a l'única crisi amenaçadora, que és la tragèdia de no voler lluitar per superar-la.[7]
  • Sóc contrari al nacionalisme però estic a favor del sionisme.[9]
  • Som aquí per una breu estada; no sabem per què hi som, encara que de vegades ens sembla descobrir-ho.[6]

Societat [modifica]

  • Conec alguna cosa sobre la naturalesa, però practicament res sobre els homes.[9]
  • És bo per a tothom viure una vida senzilla i modesta tan físicament com mentalment.[6]
  • És més fàcil trencar un àtom que un prejudici.[11]
  • La crisi és la millor benedicció que pot succeir a persones i països perquè la crisi porta progressos.[7]
  • La veritable crisi és la crisi de la incompetència.[12]
  • Qui supera la crisi se supera a si mateix sense quedar "superat".[7]

Sense referències [modifica]

  • Alienació mental o demència és fer la mateixa cosa moltes vegades i esperar-ne resultats diferents.
  • Hi ha dues coses infinites: l'Univers i l'estupidesa humana. I de l'Univers no n'estic segur.
  • La vida és molt perillosa. No per les persones que fan el mal, sinó per les que s'asseuen a veure el que passa.
  • El nacionalisme és una malaltia infantil. És el xarampió de la humanitat.
  • Tots som molt ignorants. El que ocorre és que no tots ignorem les mateixes coses.
  • L'atzar no existeix; Déu no juga als daus.
  • Cada dia sabem més i entenem menys.
  • Al principi tots els pensaments pertanyen a l'amor. Després, tot l'amor pertany als pensaments.
  • Comença a manifestar-se la maduresa quan sentim que la nostra preocupació és major pels altres que per nosaltres mateixos.
  • Crec en el Déu de Spinoza, que ens revela una harmonia de tots els éssers vius. No crec en un Déu que s'ocupi del destí i les accions dels éssers humans.
  • Quan les lleis de la matemàtica es refereixen a la realitat, no són certes; quan són certes, no es refereixen a la realitat.
  • Quan em van preguntar sobre algun arma capaç de contrarestar el poder de la bomba atòmica jo vaig suggerir la millor de totes: La Pau.
  • Donar l'exemple no és la principal manera d'influir sobre els altres; és l'única manera.
  • Déu és astut però no maliciós
  • L'amor per la força res val, la força sense amor és energia gastada en va.
  • El dimoni ha posat un càstig sobre totes les coses de la vida amb les que gaudim. O són dolentes per la salut, o són dolentes per l'ànima, o ens engreixen.
  • L'home troba a Déu rere cada porta que la ciència aconsegueix obrir.
  • El més important és no deixar de fer-se preguntes.
  • L'interès compost és la força més poderosa de la galàxia.
  • El món no està amenaçat per les persones dolentes, sinó per aquells que permeten la maldat.
  • El problema de l'home no està en la bomba atòmica, sinó en el seu cor.
  • El que no posseïx el do de maravellar-se ni d'entusiasmar-se, més li valdria estar mort, perquè els seus ulls estan tancats.
  • El respecte irreflexiu per qualsevol autoritat és el millor enemic de la veritat.
  • El sentit comú és aquesta col·lecció de prejudicis que s'adquireixen quan compleixes 18.
  • En el passat mai se m'hagués pogut ocórrer que el món fora a observar cadascun dels meus moviments. D'haver-ho sabut m'hagués tancat més en la meva cuirassa.
  • L'energia ni es crea ni es destrueix: es transforma.
  • Energia és igual a la massa per la velocitat de la llum al quadrat.(E=mc²)
  • Hi ha una força motriu més poderosa que el vapor, l'electricitat i l'energia atòmica: la voluntat.
  • Els científics estudien allò que existeix, els enginyers creen allò que encara no existeix.

Referències [modifica]

  1. Almendros, Alfons. «El futur de la globalització». Avui. Barcelona: Diari Avui, 14 d'abril de 2007. [Consulta: 12 abril 2012].
  2. Gasull i Embid, Armengol (ed.). Fes matemàtiques!. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, Departament de Matemàtiques, 2000. 
  3. Bisart, Margarida. «Sentit polític». El Punt Avui. Barcelona: Grup Hermes, 19 de juny de 2009. [Consulta: 12 abril 2012].
  4. Bosch, Xavier. «L'escola, a punt». Avui. Barcelona: Diari Avui, 4 de setembre de 2006. [Consulta: 12 abril 2012].
  5. «¿Som un error diví?». El Punt Avui. Barcelona: Grup Hermes, 5 de gener de 2008. [Consulta: 12 abril 2012].
  6. 6,0 6,1 6,2 Torralba, Francesc. Paraules per ser feliç. Badalona: Ara Llibres, 2009. ISBN 9788492552702. 
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Rovira, Josep Maria. «La crisi (I). La reflexió d'Einstein». El Punt Avui. Barcelona: Grup Hermes, 3 d'abril de 2009. [Consulta: 12 abril 2012].
  8. Hernández Ripoll, J.M.. «Marina Rossell: 'Aquestes cançons m'han robat el cor'». Avui. Barcelona: Diari Avui, 14 d'abril de 2007.
  9. 9,0 9,1 Azcárraga, José A. de. «Albert Einstein. Perfil de un gran científico y de su ciencia». A: Andreu, Agustín (ed.). El Libro de las estatuas. Valencia: Editorial de la UPV, 2004, p. 263-293. ISBN 8497055586. 
  10. Serra Coll, Joan. «Temps de crisi». Revista de Palafrugell, Núm. 222 (abril de 2012), p. 28 [Consulta: 6 d'abril de 2012].
  11. «Càstig exemplar al racisme». El Punt Avui. Barcelona: Grup Hermes, 14 d'octubre de 2008. [Consulta: 12 abril 2012].
  12. Estapé, Fabian. «Un retall de memòria històrica». Avui. Barcelona: Diari Avui, 9 d'agost de 2009. [Consulta: 12 abril 2012].