Aristòtil

Aristòtil
Bust d'Aristòtil
Projectes germans
	Biografia a la Viquipèdia
	Multimèdia a Commons

Aristòtil [ἈριστοτέληΘ] (Estagira, Tràcia, 384 aC — Calcídia, Eubea, 322 aC) fou un filòsof grec. Se'l considera com un dels grans pensadors de la humanitat. El seu pensament en lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu fins ben entrat el segle XVI.

Cites

• El pitjor de les lleis dolentes és que contribueixen a formar homes, pitjor que elles, encarregats d'executar-les.

• El problema de mentir és que quan expliquis la veritat no et creuran.

• El savi no diu tot el que pensa, però si pensa tot el que diu.

• El savi no té com a prioritat buscar el plaer, sinó evitar el dolor.

• Els grans coneixements engendren els grans dubtes.

• Fer alguna cosa dolenta i no sentir vergonya és la prova definitiva d'un caràcter malvat.

• L'amistat és el més necessari de la vida; sense amics ningú voldria viure.

• L'esperança és el somni de l'home despert.

• La decisió no és un impuls.

• La natura és eterna, no pas les coses.

• La natura no fa res en va.

• La riquesa consisteix molt més a gaudir que a posseir.

• Qualsevol pot enfadar-se, això és molt fàcil. Però enfadar-se amb la persona adequada, en el grau exacte, en el moment oportú, amb el propòsit just i de forma correcta, això certament, no resulta tan fàcil.

• Res trobem a la ment que abans no hagi passat pels sentits.

• Si viu sol, o bé és un Déu o bé una bèstia.

• Som el que fem repetidament. L'excel·lència, doncs, no és un acte, sinó un hàbit.

• Tot extrem és viciós, la virtut es troba al mig.

Sense referències

• Un amic fidel és un ànima en dos cossos.
• El que de bon tros treball s'adquireix, més s'estima.
• Si els ciutadans practiquessin entre si l'amistat, no tindrien necessitat de la justícia.
• Un estat és més ben governat per un home bo que per unes bones lleis.
• Mai s'arriba a la veritat total, ni mai se n'està totalment allunyat.
• La virtut és una disposició voluntària adquirida, que consisteix en un terme mig entre dos extrems dolents, l'un per excés i l'altre per defecte.
• El càstig del mentider és no ser cregut, tot i que digui la veritat.
• Les ciències tenen les arrels amargues, però molt dolços els fruits.
• El veritable deixeble és aquell que supera al mestre.
• L'instant és la continuïtat del temps, car uneix el temps passat amb el temps futur.
• Solament fent el bé es pot realment ser feliç.
• Gràcies a la memòria es dóna en els homes el que es diu experiència.
• Alguns creuen que per a ser amics n'hi ha prou amb voler, com si per a estar sa bastés desitjar la salut.
• Només hi ha felicitat on hi ha virtut i esforç seriós, puix la vida no és un joc.
• La ment sempre té raó, mentre que la gana i la imaginació poden equivocar-se.
• Tot acte forçós es torna desagradable.
• Com la vista és al cos, la raó és a l'esperit.
• Cometre una injustícia és pitjor que sofrir-la.
• La intel·ligència consisteix no tan sols en el coneixement , sinó també en la destresa d'aplicar aquests coneixements a la pràctica.