Aristòtil
De Viquidites
[modifica] Aristòtil (384 a. C. - 322 a. C.)
- El savi no diu tot el que pensa, però sempre pensa tot el que diu.
- L'esperança és el somni de l'home despert.
- Un amic fidel és un ànima en dos cossos.
- El que de bon tros treball s'adquireix, més s'estima.
- Si els ciutadans practiquessin entre si l'amistat, no tindrien necessitat de la justícia.
- Un estat és més ben governat per un home bo que per unes bones lleis.
- Mai s'arriba a la veritat total, ni mai se n'està totalment allunyat.
- La virtut és una disposició voluntària adquirida, que consisteix en un terme mig entre dos extrems dolents, l'un per excés i l'altre per defecte.
- El càstig del mentider és no ser cregut, tot i que digui la veritat.
- Les ciències tenen les arrels amargues, però molt dolços els fruits.
- La riquesa consisteix molt més en el gaudir que en la possessió.
- El veritable deixeble és aquell que supera al mestre.
- L'instant és la continuïtat del temps, car uneix el temps passat amb el temps futur.
- Solament fent el bé es pot realment ser feliç.
- Els grans coneixements engendren els grans dubtes.
- Gràcies a la memòria es dóna en els homes el que es diu experiència.
- Alguns creuen que per a ser amics n'hi ha prou amb voler, com si per a estar sa bastés desitjar la salut.
- Només hi ha felicitat on hi ha virtut i esforç seriós, puix la vida no és un joc.
- La ment sempre té raó, mentre que la gana i la imaginació poden equivocar-se.
- Tot acte forçós es torna desagradable.
- Com la vista és al cos, la raó és a l'esperit.
- Cometre una injustícia és pitjor que sofrir-la.
- La intel·ligència consisteix no tan sols en el coneixement , sinó també en la destresa d'aplicar aquests coneixements a la pràctica.
