Bertrand Russell

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bertrand Russell
Bertrand Russell
Bertrand Russell
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

Bertrand Russell (Trelleck, Gal·les, 18 de maig de 1872 — Penhydendreath, Gal·les, 2 de febrer de 1970) fou un filòsof, lògic i pacifista britànic. Fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1950.

Cites[modifica]

  • Els científics s'esforcen per fer possible l'impossible. Els polítics, per fer el possible impossible.[1]
  • M'agradaria poder creure en la vida eterna, perquè m'entristeix pensar que l'home és merament un tipus de màquina dotada, molt al seu pesar, de consciència.[2]
Greek Exercises, (1888).
Als quinze, Russell acostumava a escriure les seves reflexions en aquest llibre, per por de que la seva família llegís el que ell pensava
  • Tinc moltes ganes de tornar a Cambridge, poder dir el que penso i poder dir coses sense voler; dos coses que a casa són impossibles de fer. Cambridge és un dels pocs llocs on puc parlar il·limitadament de tonteries i generalitats sense que ningú confronti a un altre quan aquest diu completament el contrari el dia següent.[3]
Carta a Alys Pearsall Smith.
  • Només en pensament els homes són déus , en acció i en passió som esclaus de les circumstàncies.[3]
Carta a Lucy Donnely, 25 de novembre de 1902.
  • Detesto l'aplaudiment que un aconsegueix per dir en veu altra el que els altres estan pensant. Jo vull canviar de veritat les idees de la gent. Poder sobre les ments dels altres és el desig primordial de la meva vida; i aquest tipus de poder no saconsegueix dient coses populars.[3]
Carta a Lucy Donnely, 10 de febrer de 1916.
  • Un ha de mirar l’infern abans de poder parlar del cel.
    • Carta a Colette O'Niel, 23 d'Octubre del 1916
  • Odio el món i gairebé tota la gent en ell. Odio el Congrés i els periodistes que envien homes a ser sacrificats, i els pares que senten un orgull presumit quan els seus fills són assassinats, odio fins i tot els pacifistes que continuen sostenint que la naturalesa humana és essencialment bona, malgrat cada dia hi ha proves del contrari. Odio el planeta i la raça humana, m’avergonyeixo de pertànyer a una espècie com aquesta.
    • Carta a Colette O'Niel, 28 de Desembre del 1916
  • (la Filosofia) em sembla en general un negoci bastant desesperançador.[4]
    • Carta a Gilbert Murray, 28 de Desembre del 1902
  • Si durant la teva vida t’abstens d’assassinar, robar, fornicar, perjurar, blasfemar, faltar al respecte als teus pares, a la teva església, al teu rei, seràs el mereixedor d’admiració moral encara que mai no hagis fet una sola acció amable o generosa. Aquesta noció inadequada de la virtut és una conseqüència de la moralitat com a tabú, i ha fet un mal incalculable.[5]
    • Human society in ethics and politics (1954)
  • Cap home tracta un cotxe tant estúpidament com tracta un altre ésser humà. Quan el cotxe no arranca, ell no atribueix el seu molest funcionament al pecat; no diu – Ets un cotxe malvat, i no et donaré més gasolina fins que no arrenquis-. No, l’home prova a descobrir quin problema hi ha i ho arregla. Ara bé una manera anàloga aquesta en el tractament d’un ésser humà és considerada contraria a les veritats de la nostra sagrada religió.
    • The Doctrine of Free Will
  • Tan bon punt renunciem al nostre propi judici i ens acontentem en dependre del de l’autoritat, els nostres problemes no tenen fi.[6]
    • An Outline of Intellectual Rubbish, trobat al llibre Unpopular Essays (1950)
  • Tots aquells que no són llunàtics en d’acord en certes coses. Que és millor estar viu que mort, millor ser alimentat adequadament que famèlic, millor ser lliure que esclau. Molta gent desitja aquestes coses només per a ells mateixos i els seus amics; estarien bastant satisfets si fossin els seus enemics els que fossin sotmesos a tals patiments. Aquesta gent només pot ser refutada per la ciència: la Humanitat s’ha convertit tant en una família que només podem assegurar el nostre propi benestar en tant que assegurem el de tothom. Si desitges ser feliç, t’has de resignar veure els altres feliços també.
    • The Science to Save Us from Science Article publicat al New York Times (19 de Març del 1950)
  • Cap nació no ha estat mai tant virtuosa com totes es consideren a si mateixes ser, ni cap ha estat mai tant malvada com totes consideren a les altres.[7]
    • Justícia en temps de guerra (1916)
  • És primordialment la nostra preocupació per les possessions el que impedeix als homes viure lliure i noblement.[8]
    • Principles of Social Reconstruction (1917).
  • Témer a l’amor és témer la vida, i aquells que tenen por a la vida ja estan tres quarts morts.
  • Tres passions, simples però aclaparadorament fortes, han dominat la meva vida: l’anhel de l’amor, la busca del coneixement i una insuportable pena per el patiment de la humanitat.

Referències[modifica]

  1. Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340. 
  2. Russell, Bertrand. The Collected Papers of Bertrand Russell. Volume 1: Cambridge Essays 1888-99. London: Routledge, 1983. ISBN 9780049200678. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Griffin, Nicholas (ed.). The Selected Letters of Bertrand Russell, Volume 1: The Private Years 1884-1914. London: Routledge, 2002. ISBN 9780415260145. 
  4. GRIFFIN, Nicholas. The Selected Letters of Bertrand Russell, Volume 1: The Private Years 1884-1914. Routledge, 2002.ISBN 0415260140
  5. Russell, Bertrand. Bertrand Russell Bundle: Human Society in Ethics and Politics. London: Routledge, 2009. ISBN 0415487374
  6. RUSSELL, Bertrand Earl. Unpopular Essays. Routledge, 2009. ISBN 0415473705
  7. RUSSELL. Bertrand Earl. Justice in War-Time (1917). Cosimo Classics, 2007. ISBN 1605200212
  8. RUSSELL, Bertrand Earl. Principles of social reconstruction. Nabu Press, 2010. ISBN 1171702477