Bogeria

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bogeria
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Article a la Viquipèdia

La bogeria és el l'estat o comportament de qui ha perdut la raó o pateix una malaltia mental. També fa referència a una inclinació incontrolada envers algú o alguna cosa.

Cites[modifica]

  • Els savis viuen per als bojos i els bojos per als savis.[1]
(en italià) I savii vivono per i pazzi, e i pazzi per i savii.
Candelaio. Act II. — Giordano Bruno
  • Sovint la passió fa tornar boig l'home més hàbil, i fa tornar habils els més necis.[2]
(en francès) La passion fait souvent un fou du plus habile homme, et rend souvent les plus sots habiles.
Màximes, 1664. — François de La Rochefoucauld
(en francès) L'espérance est la plus grande de nos folies.
Journal d'un poète, 1867. — Alfred de Vigny
  • Les grans obres del món sempre han estat fetes pels bojos.[3]
(en francès) Les grandes oeuvres de ce monde ont toujours été accomplies par des fous.
 — Anatole France
  • La imperfecció és bellesa, la bogeria és geni i el millor és ser absolutament ridícul que absolutament avorrit.[4]
(en anglès) Imperfection is beauty, madness is genius and it's better to be absolutely ridiculous than absolutely boring.
 — Marilyn Monroe
  • Quan es parla d'estar enamorat com un boig s'exagera; en general, s'està enamorat com un ximple.[5]
(en castellà) Cuando se habla de estar enamorado como un loco se exagera; en general, se está enamorado como un tonto.
 — León Daudí
  • El que importa no és saber si un home és boig o no és boig, i fins i tot és una cosa útil i profitosa per la salut creure en la pròpia bogeria perquè és l'única manera d’estar per damunt dels altres i de fer alguna cosa notable i digna d’esment en la vida.[6]
Els treballs perduts, 1989. — Joan Francesc Mira
  • Aquell/aquella que escriu és el que controla la seva bogeria a través de la paraula, que sap que és un boig i, per tant, no és tan boig o només és boig perquè encara creu que pot escriure...[7]
Digues que m'estimes encara que sigui mentida, 1991. — Montserrat Roig

Dites populars[modifica]

  • Boja per boja, vinguen diners.[9]
  • Cervell de gat negre, fa passar la bogeria. Altres diuen que al revès, menjar-lo fa tornar boig.[9]
  • El boig no té judici i l'enamorat no té seny.[10]
  • No hi ha març que no marcegi, ni boig que no bogegi, ni fill d'ase que no brami.[9]
  • Qui darrer de l'enciam no beu vi, o boig o mesquí.[10]

Diccionari català-valencià-balear (1926-1962)[modifica]

Recull de dites populars del Diccionari català-valencià-balear d'Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll: [14]

  • A boig i a cavaller, tot li està bé.
  • Boigs compren i savis rompen.
  • Boigs fan bitlles.
  • Déu nos guard de boig en lloc estret.
  • El que el boig fa a la darreria, ho fa el savi a la primeria.
  • Els savis compren, i els boigs rompen.
  • Lo que el boig fa a la darreria, fa el savi a la primeria.
  • Més val un boig conegut que un savi per conèixer.
  • No hi ha cap boig que apedrec sa seva teulada.
(var.) Cap boig s'apedrega la teulada.
(var.) No hi ha cap boig que es tiri terra a la vista.
  • Quan lo vell fa bogeries, no li passen en vint dies.
  • Qui és boig de natura, mai se'n cura.
  • Qui fa com los altres, no és ni boig ni savi.
  • Sap més un boig a casa seva que un savi a casa d'altri.
  • Tantes ne diu lo boig, que algunes n'endevina.
(var.) Tantes ne diu un boig, que per fi una n'acerta.

Frases fetes[modifica]

  • Estar com una cabra (o boig com una cabra).[15]

Referències[modifica]

  1. Harbottle, Thomas Benfield; Dalbiac, Philip Hugh. Dictionary of Quotations (Italian). London: Swan Sonnenschein, 1909. 
  2. La Rochefoucauld, François de. Màximes. Barcelona: Biblioteca Popular de L'Avenç, 1906. 
  3. 3,0 3,1 «Citations et proverbes». Evene, cop. 1999. [Consulta: 24 abril 2014].
  4. «Marilyn Monroe in her own words» (en anglès). Stylist, cop. 2010. [Consulta: 25 juliol 2012].
  5. Doval, Gregorio. 1001 citas y frases ingeniosas sobre el Amor, el Sexo y el Matrimonio. Madrid: Santos Rodríguez, 2008. ISBN 9788497634236. 
  6. Mira, Joan F. Els treballs perduts. València: Eliseu Climent, 1989. ISBN 8475022545. 
  7. Roig, Montserrat. Digues que m'estimes encara que sigui mentida. Barcelona: Edicions 62, 1991. ISBN 8429732810. 
  8. Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: Neotípia, 1938, p. 56-61 (Primer llibre de les set sivelles). 
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 84-7304-008-2. 
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999, p. 57-191. ISBN 842974519X. 
  11. Conca, Maria (ed.). Els Refranys catalans. [València]: Tres i Quatre, 1988, p. 244. ISBN 8475022324. 
  12. 12,0 12,1 12,2 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1950. 
  13. Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942. 
  14. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  15. «Cabra». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 16 d'agost de 2013].