La cama és el membre inferior del cos humà en llenguatge comú, tot i que anatòmicament és un dels tres segments de l'extremitat inferior, el comprès entre la cuixa i el peu .
Cames de rei, llebres agafen.[1]
La cama al llit , i el braç al pit .[1]
Llarg de cames, curt d'esquena , fuig faena.[1]
Qui amb cames d'altri camina, d'enfora tot ho afina.[1]
Qui no té memòria , ha de tenir cames.[1]
(var.) Qui no té cap , que tenga cames.
(var.) Qui no té bon cap, que tengui bones cames.
Qui té bona cama, té bona mama.[1]
Qui té cames, que les trega![1]
Cent i una lletra mil i una vocal a tots ens fa falta per a caminar.
Anar caminant, sense vehicle.
Estar dos jugadors empatats.
Amb els peus cap amunt.
(var.) Cama ençà cama enllà.[1]
Eixancat
(var.) Cametes ajudeu-me.[4]
(var.) Cametes em valguen.
(var.) Campi qui pugui.
(var.) Donar-ho a ses cames.[1]
Corrent. Fugir precipitadament.
Carregar-se les cames al coll.[1]
(var.) Posar-se ses cames dalt es coll.[1]
Anar a peu perquè no queda altre remei.
Amb les cames nues, sense cobrir (Val.)
(var.) Estar a cames.[4]
Esser fora de la dificultat o del perill.
Fstar amb una cama damunt l'altra (Mallorca )
Viure sense treballar.
Estar sobre les cames.[1]
Estar en moviment, sense repòs (Empordà ).
(var.) Estar a cames.[1]
passejar-se .
(var.) Fer cama menga.[1]
Faltar a un compromís, deixar d'assistir allà on s'havia promès d'anar (Mall.).
Moure's, fer gestions per obtenir alguna cosa (Mall., Men.).
Fer una cosa davall cama.[1]
Fer-la a la babal·là, sense mirar-s'hi (Valls )
Fer una cosa amb gran facilitat (Val.)
Aconseguir, agafar algú que es volia escapolir (Cat., Mall., Men.)
Estar ben immòbil, com a mort.
Passar-ho amb una cama damunt l'altra.[4]
A cavall.
Pretendre de cames primes.[1]
Tenir pretensions de fer alguna cosa més bé que els altres (Mallorca, Menorca ).
Passar-se'n ses cames.[1]
Anar personalment a qualque banda, pendre's la molèstia d'anar-hi (Empordà ).
(var.) Tenir bona gamba.
(var.) Esser de bona cama[1]
Ésser bon caminador.
Tenir guanyat un dels dos jocs que cal guanyar per a vèncer en una partida.
Tenir una cama al calaix.[4]
(var.) Tenir una cama a l'altre món .[4]
(var.) Tenir una cama al cementeri.[4]
Ésser molt vell, decrèpit.
Tenir una cama al fossar.[4]
Estar greument malalt.
Tocar la cama del mal.[1]
Endevinar, dir la veritat fent al·lusió als defectes de qualcú.
Trencar les cames [a algú].[1]
Posar-li impediments, aturar-lo de fer allò que voldria.
Caminar molt per obtenir una cosa.
Andoiar, anar d'ací d'allà (Palma )
Voltar la cama [a qualcú].[1]
(var.) Posar-li la cama damunt.[1]
(var.) Passar-se [algú] per baix cama.[1]
Dominar a algú (Mallorca , València )
↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 1,28 1,29 1,30 1,31 1,32 1,33 1,34 1,35 Alcover , Antoni M. ; Moll , Francesc de B . «cama ». A: Diccionari català-valencià-balear . Barcelona: IEC, 2002.
↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 «cama ». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC . Barcelona : Institut d'Estudis Catalans.