Catalunya

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Catalunya
Catalunya
Imatge de satèl·lit de Catalunya
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons
Wiktionary-logo-en.png Definició al Viccionari

Catalunya és un país de l'Europa mediterrània, a la costa oriental de la península Ibèrica, enclavat dins de l'Estat espanyol del qual en constitueix una comunitat autònoma; la capital és Barcelona.

Contingut

[modifica] Cites

Vegeu també: Catalanisme
  • A molts catalans els interessa Catalunya, però no hi creuen. Els passa exactament el contrari que amb la religió i l'altra vida: hi creuen, però no els interessa.[1]
 —Josep Pla
  • Catalunya és la terra on vaig néixer i l'estimo com una mare...[2]
 —Pau Casals

[modifica] Restauració borbònica (1874 — 1931)

  • Catalunya serà cristiana o no serà.[3]
La tradició catalana, 1892. —Josep Torras i Bages
  • Catalunya i l'Església són dues coses en el passat de la nostra terra que és imposible destriar.[3]
La tradició catalana, 1892. —Josep Torras i Bages
  • Catalunya la va fer Déu, no l'han feta els homes: els homes sols poden desfer-la; si l'esperit de la pàtria viu, tindrem pàtria: si mor, morirà ella mateixa.[3]
La tradició catalana, 1892. —Josep Torras i Bages
  • Jo no veig l'autonomia de Catalunya més que instaurada per un govern amic i protegida per l'exèrcit, la Guàrdia Civil i les forces d'ordre públic castellanes.[4]
Paraules que digué a Santiago Alba sobre la qüestió de Catalunya-Espanya i un projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya el novembre de 1918.
1918. —Francesc Cambó i Batlle
  • Ara, finalment, dóna gust de viure a Catalunya. La unanimitat és completa. Tothom està d’acord. Tots hem tingut, tenim o tindrem, indefectiblement, la grip.[5]
Comentari sobre l'incidència de l'epidèmia de grip de 1918 a Catalunya.
14 de març de 1918. —Josep Pla
  • República o monarquia? Catalunya![6]
Fragment del discurs on proclama l'interés català per sobre de qualsevol forma de govern a Espanya.
Teatre del Bosc de Barcelona, 15 de desembre de 1918. —Francesc Cambó i Batlle

[modifica] Segona República Espanyola (1931 — 1939)

  • Poble de Catalunya:
    En nom del poble de Catalunya proclamo l'Estat Català, que amb tota la cordialitat procurarem integrar a la Federació de Repúbliques Ibèriques.[7]
Balcó de l'Ajuntament de Barcelona, 14 d'abril de 1931. —Francesc Macià
  • En nom del poble he pres possessió del govern de Catalunya. El poble ens ha donat el seu vot perquè governem la ciutat, i jo, en nom de Catalunya, em faig càrrec del seu govern, i us dic que aquí ens quedem disposats a defensar les seves llibertats. Espero que el poble sabrà fer el mateix.[7]
Balcó del Palau de la Generalitat, 14 d'abril de 1931. —Francesc Macià
  • En nom del poble de Catalunya proclamo l'Estat Català sota el règim d'una República Catalana, que lliurement i amb tota cordialitat anhela i demana als altres pobles d'Espanya llur col·laboració en la creació d'una Confederació de pobles ibèrics i està disposada al que sigui necessari per alliberar-los de la monarquia borbònica.[7]
Nota de proclamació oficial de la República Catalana, 14 d'abril de 1931. —Francesc Macià
  • Catalans:
    Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació Ibèrica.[7]
Ban proclamat a la plaça Sant Jaume, 15 d'abril de 1931. —Francesc Macià
  • Per Catalunya, pels altres pobles germans d’Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.[7]
Ban proclamat a la plaça Sant Jaume, 15 d'abril de 1931. —Francesc Macià
  • Sigui el que sigui el que ens porti l'esdevenidor, l'únic que tinc, que és la meva vida, jo estic disposat a sacrificar-la per Catalunya, per la República, per la llibertat.[8]
Discurs d'investidura com a nou president de la Generalitat de Catalunya.
Parlament de Catalunya, 31 de desembre de 1933. —Lluís Companys
  • Visca Catalunya! Visca la República! Visca la Llibertat![9]
Discurs oficial de la proclamació de l'Estat Català.
Balcó del Palau de la Generalitat, 6 d'octubre de 1934. —Lluís Companys
  • Visca! Visca! Visca Catalunya![8]
Frase pronunciada al balcó del Palau de la Generalitat després de l'èxit electoral del Front d'Esquerres en les Eleccions generals espanyoles de 1936 i la recuperació de l'autonomia de Catalunya.
Palau de la Generalitat, 1 de març de 1936. —Lluís Companys
  • Madrilenys! Catalunya us estima...[10]
(en castellà) Madrileños!, Cataluña os ama...
Paraules pronunciades pel president Companys, en el míting celebrat a la Monumental el 14 de març de 1937, en ocasió del Dia de Madrid.
Barcelona, 14 de març de 1937. —Lluís Companys
  • Jo voldria que comprenguéssiu que, sense que Catalunya treballi i produeixi, la guerra no es pot guanyar.[11]
Fragment del discurs arran dels Fets de Maig de 1937, on crida als treballadors a reempendre la seva feina per tal de guanyar la guerra.
Barcelona, maig 1937. —Josep Tarradellas

[modifica] Dictadura franquista (1939 — 1975)

  • Per Catalunya![8]
Darreres paraules que digué Lluís Companys abans d'esser afusellat per les autoritats franquistes.
Fossar de Santa Eulàlia. Castell de Montjuïc, 15 d'octubre de 1940. —Lluís Companys
  • Moriré per Catalunya i per lo que ella representa.[12]
Darrera carta de Lluís Companys a la seva filla.
Castell de Montjuïc, 15 d'octubre de 1940. —Lluís Companys
  • Catalunya tindrà la seva llibertat amb la República o no hi haurà tal llibertat.[11]
Opinió de Josep Tarradellas sobre la possiblitat d'un possible retorn de la Generalitat sota l'alternativa antifranquista de don Joan de Borbó, fill d'Alfons XIII.
1945. —Josep Tarradellas
  • La Generalitat de Catalunya ha de ser, agradi o no, el símbol de la nostra continuïtat. Tota solució sense comptar amb aquesta equivaldria a una renúncia vergonyosa i una profunda discòrdia entre els catalans. Això vol dir que és el president i solament aquest el que té el deure de representar-nos i ser interlocutor d'avui i de demà.[11]
Opinió de Josep Tarradellas on defensa la Generalitat i el President de la Generalitat com a institució representant de Catalunya.
Carta a Jaume Miravitlles, 23 de juny de 1956. —Josep Tarradellas
  • El president Enric Prat de la Riba i el president Puig i Cadafalch mai representaren el poble de Catalunya, sinó solament la majoria d'una minoria pertanyent a determinada classe social.[11]
Opinió de Josep Tarradellas sobre la tasca feta per la Mancomunitat de Catalunya, on considerava a Enric Prat de la Riba i a Puig i Cadafalch, referents de la burgesia conservadora i regionalista.
Carta a Ramon Sugranyes de Franch, 6 de desembre de 1969. —Josep Tarradellas
  • La Mancomunitat de Catalunya no tenia cap poder legislatiu, cap autoritat ni a la instrucció pública, ni en els municipis, ni a la justícia, ni a obres públiques, ni en l'ordre públic... Absolutament cap. Car una senzilla ordre de qualsevol dels quatre governadors civils que hi havia a Catalunya podia anul·lar una disposició de la Mancomunitat.[11]
Opinió de Josep Tarradellas sobre la tasca feta per la Mancomunitat de Catalunya, on considerava a Enric Prat de la Riba i a Puig i Cadafalch, referents de la burgesia conservadora i regionalista.
Carta a Ramon Sugranyes de Franch, 6 de desembre de 1969. —Josep Tarradellas
  • Catalunya va tenir el primer parlament molt abans que Anglaterra. Catalunya va acollir els inicis de les primeres Nacions Unides.[13]
(en anglès) Catalonia has had the first parliament much before England. Catalonia had the beginning of the United Nations.
Seu de Nacions Unides (Nova York), 24 d'octubre de 1971. —Pau Casals

[modifica] Transició espanyola (1975 — 1978)

  • Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí![14]
Discurs del President de la Generalitat, Josep Tarradellas i Joan, després del seu retorn de l'exili i el restabliment de la Generalitat.
Palau de la Generalitat, 23 d'octubre de 1977. —Josep Tarradellas i Joan

[modifica] Actualitat (1978 —)

  • Si els catalans no defensem Catalunya, qui ho farà? Si els catalans no parlem la llengua catalana, qui la parlarà?[15]
Senyor President, 2003. —Víctor Alexandre i Benet
  • Catalunya no té cap possibilitat de sobreviure en el si d'un Estat que no sigui el seu.[16]
Despullats, 2003. —Víctor Alexandre i Benet
  • Catalunya ha parlat. Catalunya ha dit si. Ara tots hem d'estar a l'alçada del que hem decidit.[17]
Declaració del President de la Generalitat, Pasqual Maragall, sobre els resultats del referèndum de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006.
Palau de la Generalitat, 18 de juny de 2006. —Pasqual Maragall
  • El nacionalisme català no accepta la realitat, és un món virtual, la Catalunya real no li interessa.[18]
(en castellà) El nacionalismo catalán no acepta la realidad, es un mundo virtual, la Cataluña real no le interesa.
El País, 18 de juliol de 2006. —Albert Boadella
  • La democràcia i el nacionalisme són coses, en el cas de Catalunya, incompatibles.[18]
(en castellà) La democracia y el nacionalismo son cosas, en el caso de Cataluña, incompatibles.
El País, 18 de juliol de 2006. —Albert Boadella
  • Possiblement el servei meteorològic -de la televisió pública catalana- és el que fa millor servei, ja que darrere del presentador, i durant deu minuts, apareix en pantalla el mapa de l'imperi, que comença pel Nord a Perpinyà i acaba pel sud ratllant amb Múrcia.[18]
(en castellà) Posiblemente el servicio meteorológico -de la televisión pública catalana- es el que hace mejor servicio, ya que detrás del presentador, y durante diez minutos, aparece en pantalla el mapa del imperio, que empieza por el Norte en Perpignan y acaba por el Sur rayando con Murcia.
El País, 18 de juliol de 2006. —Albert Boadella
  • El que necessita Catalunya és tocar el dos d'Espanya i deixar-nos tranquils d'una puta vegada.[19]
(en castellà) Lo que necesita Cataluña es largarse de España y dejarnos tranquilos de una puta vez.
Opinió sobre les Eleccions al Parlament de Catalunya (2010).
ABC, novembre de 2010. —Albert Boadella
  • Catalunya ara es troba dintre d'un altre estat que el domina. Per anar al govern global no hi ha d'haver aquest domini perquè això sempre és causa de violència.[20]
Opinió sobre el seu punt de vista de les relacions Catalunya i Espanya.
Espai Putxet, 15 de febrer de 2012. —Moisès Broggi i Vallès
  • Catalunya ha de poder discutir amb Espanya de tu a tu, no com a supeditat.[20]
Opinió sobre el seu punt de vista de les relacions Catalunya i Espanya.
Espai Putxet, 15 de febrer de 2012. —Moisès Broggi i Vallès

[modifica] Dites populars

  • A Catalunya i a Castella, a l'animal és al que s'aparella.[21]
  • A Catalunya i a Castella, el cavall porta la sella.[21]
  • A València diuen: Patxo! i a Catalunya, redéu!, i a ses illes de Mallorca, com és ver la Vera Creu![21]
  • Aire de Catalunya, aigua segura.[21]
  • Quatre monts té Catalunya, quatre monts sants i sagrats; el Montseny i el Montsant, el Montsec i el Montserrat.[21]

[modifica] Referències

  1. ↑ «Josep Pla». Xarxa de Mots, 1997-2010. [Consulta: 13 març 2012].
  2. ↑ «Fundació Pau Casals». Sant Salvador, El Vendrell: Fundació Pau Casals. [Consulta: 2 abril 2012].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Torras i Bages: la tradición catalana y el nacionalismo». Barcelona: e-cristians, 26 de febrer de 2004. [Consulta: 16 març 2012].
  4. ↑ Puig i Oliver, Lluís M. de. «Francesc Cambó: paradoxes i contradiccions. Una història en revisió». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins Vol. 39, p. 367-394. Girona: Institut d'Estudis Gironins, 1998. [Consulta: 7 març 2012].
  5. ↑ «bloQG — El blog del Quadern gris». Barcelona: Xarxa de Mots, 2008-2009. [Consulta: 9 març 2012].
  6. ↑ «¿República o monarquía? ¡Catalunya!». La Vanguardia. Barcelona: Grupo Godó, 6 d'agost de 2004. [Consulta: 5 març 2012].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 Pitarch, Ismael E. El President Macià i el Parlament de Catalunya (PDF). Barcelona: Parlament de Catalunya, Departament d'Edicions, 2009, p. 55-57 [Consulta: 16 març 2012]. 
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 «Lluís Companys, polític fins a la mort» (PDF). Fundació Josep Irla, 21 de setembre de 2008. [Consulta: 29 febrer 2012].
  9. ↑ «Des del balcó del Palau de la Generalitat, el Sr. Companys proclama l'Estat Català dintre la República Federal Espanyola». La Veu de Catalunya. Barcelona: Impr. de Joan Carné, 9 d'octubre de 1934. [Consulta: 29 març 2012].
  10. ↑ «Madrileños!, Cataluña os ama...». Barcelona: Generalitat de Catalunya. Comissariat de Propaganda, 1937. [Consulta: 29 febrer 2012].
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Martí Vallverdú, Pep. Josep Tarradellas, 1899-1988 (PDF). Barcelona: Fundació Josep Irla, 2010 (Biblioteca de l'Esquerra Nacional). ISBN 9788461389988 [Consulta: 6 març 2012]. 
  12. ↑ «Lluís Companys». Sant Joan Despí: Televisió de Catalunya, 20 de març de 2005. [Consulta: 12 abril 2012].
  13. ↑ «Discurs a la Onu de Pau Casal». Sant Salvador, El Vendrell: Fundació Pau Casals. [Consulta: 2 abril 2012].
  14. ↑ «Imatges del retorn de Tarradellas». Sant Joan Despí: Televisió de Catalunya, 23 d'octubre de 2007. [Consulta: 6 març 2012].
  15. ↑ Alexandre i Benet, Víctor. Senyor President : carta oberta. Barcelona: Proa, 2003. ISBN 8484376419. 
  16. ↑ Joan, Joel; Alexandre i Benet, Víctor. Despullats. Barcelona: Proa, 2003. ISBN 8484374947. 
  17. ↑ «Discurs de Pasqual Maragall sobre els resultats del referèndum». Barcelona: Vilaweb, 19 de juny de 2006. [Consulta: 29 febrer 2012].
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 «Albert Boadella: "El nacionalismo catalán es incompatible con la democracia"». El País. Madrid: Ediciones El País, 18 de juliol de 2006. [Consulta: 29 febrer 2012].
  19. ↑ «Elecciones Catalanas 2010 - Lo que Cataluña necesita es...». Madrid: ABC, 2010. [Consulta: 29 febrer 2012].
  20. ↑ 20,0 20,1 Carbonell, Guillem. «Moisès Broggi, al Putxet: "Catalunya ha de poder discutir amb Espanya de tu a tu, no com a supeditat"». Barcelona cròniques. Barcelona: Time Out, 15 de febrer de 2012. [Consulta: 16 març 2012].
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 21,5 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 

[modifica] Enllaços externs

Obtingut de «http://ca.wikiquote.org/w/index.php?title=Catalunya&oldid=18543»
Eines de l'usuari
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Eines
En altres llengües