Charles De Gaulle
De Viquidites
| Charles de Gaulle | |
 |
|
| Retrat de Charles de Gaulle (1942) | |
| Projectes germans | |
 |
Biografia a la Viquipèdia |
 |
Multimèdia a Commons |
 |
Obres a Viquitexts |
Charles de Gaulle (Lilla, 22 de novembre de 1890 — Colombey-les-deux-Églises, Xampanya, 9 de novembre de 1970), de nom complet Charles André Joseph Marie De Gaulle, fou un militar i estadista francès que va dirigir a les Forces Franceses Lliures durant la Segona Guerra Mundial.
Contingut |
Cites[modifica]
Crida a la resistència (1940)[modifica]
Recull de cites de la crida a la resistència de Charles de Gaulle pronunciades el 18 de juny de 1940 a la BBC Radio (Londres), poc després de l'armistici i l'ocupació de França per les tropes alemanyes:[1]
- Però s'ha dit l'última paraula? S'ha de perdre l'esperança? És definitiva la derrota? No!
- (en francès) Mais le dernier mot est-il dit? L'espérance doit-elle disparaître? La défaite est-elle définitive? Non!
- Els mateixos mitjans que ens han vençut ens poden portar un dia la victòria.
- (en francès) Les mêmes moyens qui nous ont vaincus peuvent faire venir un jour la victoire.
- Aquesta guerra no està limitada al desgraciat territori del nostre país. Aquesta guerra no ha quedat decidida per la batalla de França. Aquesta guerra és una guerra mundial.
- (en francès) Cette guerre n'est pas limitée au territoire malheureux de notre pays. Cette guerre n'est pas tranchée par la bataille de France. Cette guerre est une guerre mondiale.
- Passi el que passi, la flama de la resistència francesa no s'ha d'apagar i no s'apagarà pas.
- (en francès) Quoi qu'il arrive, la flamme de la résistance française ne doit pas s'éteindre et ne s'éteindra pas.
Referències[modifica]
- ↑ De Gaulle, Charles. «Appel du 18 juin 1940 - l'appel à la Résistance lancé par le général de Gaulle». Paris: Fondation Charles de Gaulle. [Consulta: 7 desembre 2012].
Enllaços externs[modifica]
- Foundation Charles de Gaulle (francès)
