Cowboy Bebop
De Viquidites
| Cowboy Bebop | |
| Logo de Cowboy Bebop | |
| Projectes germans | |
| Article a la Viquipèdia | |
Cowboy Bebop (カウボーイビバップ , Kaubōi Bibappu) és una sèrie d'anime japonesa del 1998 aclamada per la crítica. Va ser dirigida per Shinichiro Watanabe, escrit per Keiko Nobumoto, i produïda per Sunrise. Els seus 26 episodis ("sessions") constitueixen una història completa: ambientada l'any 2071, la sèrie segueix les aventures, desventures i tragèdies d'un grup de caça-recompenses o "cowboys", que viatgen amb la seva nau espacial, el Bebop. La sèrie explora diferents conceptes com la filosofia, incloent-hi l'existencialisme, la solitud i l'avorriment existencial.
Cites [modifica]
Capítol 1. El blues de l'asteroide [modifica]
- Val més deixar córrer força l'aigua, sinó s'embussa.
-
- — Spike Spiegel
- Un cowboy modern que vol fer fortuna.
- Resposta a la pregunta de qui és l'Spike.
- — Spike Spiegel
- Jet Black: Què, noi, fent la becaina?
Spike Spiegel: He tingut un somni bonic.
Jet Black: Me n'alegro.
- Diàleg d'en Jet i l'Spike després que l'Asimov deixés aquest últim fora de combat.
- Fins un altre, cowboy de l'espai...
- (en ) See you space cowboy...
- Cortineta final de l'episodi.
Capítol 2. El gos de carrer [modifica]
- Si hi ha alguna cosa que odio més que els nens són els gossos.
-
- — Spike Spiegel
- Jet Black: No t'ho va ensenyar la teva àvia que quan una cosa es comença s'acaba?
Spike Spiegel: No, l'àvia va morir abans que jo nasqués.
- Diàleg d'en Jet i l'Spike sobre el fet d'acabar les coses.
- Quina gràcia hi troben a treure el gos a passeig, no ho entendré mai.
-
- — Spike Spiegel
Capítol 3. La jugadora [modifica]
- Ja m'ho va dir en Charlie, una mà sense l'altre no es pot rentar, si vols rebre has de donar primer.
-
- — Jet Black
- Spike Spiegel: No sé perquè m'entesto a jugar, jo no he tingut mai sort a les cartes.
Faye Valentine: Doncs, per què aposta?
Spike Spiegel: Perquè ja sé que perdré.
- Diàleg de l'Spike i la Faye sobre el joc del blackjack.
- Ara entenc que 200.000 hurons et semblin xavalla, Faye Valentine.
-
- — Jet Black
- Faye Valentine: El zíngars vaguem per l'univers, de planeta en planeta, a la recerca de l'amor.
Spike Spiegel: Què?
Faye Valentine: Tros de burro, no has sentit a parlar dels gitanos? Doncs resulta que menyspreem profundament els paios sense orgull com tu, ni els podem veure.
Spike Spiegel: De debò? Gràcies.
- Diàleg de l'Spike i la Faye sobre els zíngars.
- Tal com vé, se'n va...
- (en ) Easy come, easy go...
- Cortineta final de l'episodi.
Capítol 4. Porta de fugida [modifica]
- Spike Spiegel: O sigui que en resum i parlant en propietat, els diners que ens vas robar te'ls has gastat al casino.
Faye Valentine: Què no diuen que els diners poden fer-ho tot?
Spike Spiegel: Tens un morro que te'l trepitges, nena!
- El progrès ha apartat l'home de la natura i l'ha empès a cometre crims horrorosos. Encegat per la seva set de riquesa està arrossegant l'univers sencer cap a una catàstrofe ecològica de proporcions incalculables.
-
- — Twinkling Maria Murdoch
- L'única cosa bona és que si em moro no plorarà ningú.
-
- — Spike Spiegel
Capítol 5. La balada dels àngels caiguts [modifica]
- Spike Spiegel: Beure's tot el got d'un glop no va gens bé pel cor, Annie.
Annie: Mira, el que perjudica les meves artèries són els morts vivents com tu, Spike.
Spike Spiegel: Tan encantadora com sempre!
Annie: Només sóc encantadora amb els vius.
- Retrobament de l'Spike amb l'Anastàsia.
- Si continues sense fer cas a la gent gran, et trobaràs al cementeri sense saber com.
-
- — Anastàsia
- L'àngel caigut expulsat del paradís no té cap més remei que tornar-se dimoni.
-
- — Vicious
- El diable no mostra la seva gratitud ni al seu propi creador.
-
- — Spike Spiegel
- Vicious: Per les nostre venes corre la mateixa sang, sang àvida de sang. La bèstia que habita en nosaltres té set.
Spike Spiegel: Jo he escupit tota aquesta sang infecta!
Vicious: Aleshores com és que continues viu?!
- Diàleg entre l'Spike i en Vicious en el seu duel a mort.
Capítol 6. Compassió del diable [modifica]
- Amic meu, qui no treballa no menja. Si no et vols morir de gana, espavila't. A mi no em cal fer brot, ser dona ja és prou cansat.
- La Faye parlant amb l'Ein després menjar-se el seu dinar.
- — Faye Valentine
- Jet Black: Quan encara portava bolquers, la meva mare ja em posava blues al biberó.
Spike Spiegel: Quina infantesa més desgraciada.
- Diàleg entre en Jet i l'Spike sobre el blues.
- Les dones et traeixen de seguida, en canvi els homes són molt més legals.
-
- — Jet Black
Capítol 7. La reina del heavy metal [modifica]
- Sempre he pensat que els caçadors de recompenses són uns bucaraons dels pitjors que hi ha.
-
- — VT
- Què pretens? Apagar un incendi amb un got d'aigua?
-
- — Faye Valentine
- La vida és com una partida de pòquer, de vegades es guanya i de vegades es perd.
-
- — Spike Spiegel
Capítol 8. El vals de Venus [modifica]
- Spike Spiegel: Però, què no saps que la deesa de la recompensa té els ulls del tot embenats?
Faye Valentine: Igual que la deesa de la fortuna.
- Diàleg entre l'Spike i la Faye sobre la fortuna.
Capítol 9. Els embolics de l'Edward [modifica]
- Jet Black: No suporto gens rebre ordres d'una dona.
Spike Spiegel: Doncs, dona-les tu a ella
Jet Black: Bé, això encara m'agrada menys.
- Els manetes de la xarxa acostumen a ser un paios esprimatxats amb ulleres. Uns personatges de ment retorçada i veus pudents.
-
- — Faye Valentine
Capítol 11. Les joguines de les golfes [modifica]
- La feina del caçador de recompenses és, per dir-ho així, autònoma. Sona bé, oi?
-
- — Jet Black
- Els qui s'enriqueixen robant a l'altre gent, tard o d'hora rebran el càstig que els pertoca. Aquesta és l'autèntica moral. És clar que és ben cert que oblidar aquest principi és una de les característiques principals de l'esser humà.
-
- — Jet Black
- Aquest món es regeix per la llei de la selva. Matar o morir és llei de vida. Confiar en els altres no ens duu enlloc. Aquest és el meu principi.
-
- — Faye Valentine
- No s'ha de deixar mai a la nevera res que es pugui podrir. Que serveixi de moral.
-
- — Spike Spiegel
Capítol 12. El jazz de Júpiter (1a part) [modifica]
- No em calen els amics. No serveixen per res. Només són un llast inútil, pesats de veritat. La meva única desgràcia és que estic massa bona.
-
- — Faye Valentine
- Està escrit que l'home no pot pas viure sol, en el meu cas, en canvi, és com estic millor.
-
- — Faye Valentine