Dinar

De Viquidites
Dinar
Un plat de dinar
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

El dinar és l'àpat principal del dia, que es pren al migdia i després de l'esmorzar.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • L'home autènticament lliure és el qui pot rebutjar una invitació a dinar sense donar cap excusa.[1]
(en francès) L'homme vraiment libre est celui qui sait refuser une invitation à dîner sans donner d'explications.
 — Jules Renard
  • No hi ha tal cosa com un dinar gratuït.[2]
(en anglès) There's no such thing as free lunch.
 — Milton Friedman

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • A esmorzar, sopes i bledes; a dinar, bledes i pa; a sopar, sopa escaldada.[3]
  • A Pina, qui no hi duu pa, no hi dina.[4]
  • A mitjan dinar, qui no té pa, que se'n talli.[4]
  • A qui dina, no li diguis menja.[4]
  • A qui hagis de donar dinar, no li planyis l'esmorzar.[4]
(var.) A qui hagis de donar dinar, no li planguis es berenar.[4]
  • Amb fam o sense fam, a les dotze dinam.[4]
  • Bledes a dinar i bledes a sopar, massa bledes hi ha.[5]
  • Dejunar per ben dinar, qualsevol ho fa.[6]
  • De dinar i d'amistat, la meitat de la meitat.[7]
  • Després de dinar, ni llibres ni estimar.[8]
  • Dinar reposat, sopar passejat.[9]
(var.) El dinar, reposat; el sopar, passejat.[7]
  • Els sucs van bé per al dinar, els fregits per al sopar.[8]
  • En fer-se un bon dinar, com més ne resta, més festa fa.[4]
  • Esmorzar, dinar, berenar i sopar, feines de bon realitzar. I per arrodonir-ho millor, el ressopó.[7]
  • Està bé filosofar, però a la una hem de dinar.[6]
  • La millor hora per dinar és quan hi ha gana i menjar.[6]
  • Mal si dinen, mal si no dinen.[4]
  • Més val dinar que esternudar.[4]
  • Qui mal dina i sopa pitjor, augmenta ses venes i sa sang no.[4]
  • Si amb el diable has de dinar, cullera llarga et caldrà.[5]
  • Si vas a Balaguer, esmorza primer; si hi has de dinar, emporta't un pa; i si hi has de fer llit, emporta-te'n llit.[4]
  • Tot bon català beu vi pel seu dinar.[10]
  • Un bon esmorzar estalvia un dinar.[4]
  • Un bon dinar fa de bon esperar.[4]
(var.) Bon dinar, bon esperar fa.[4]

Endevinalles[modifica | modifica el codi]

  • Quin és el dinar que es menja més de gust?[11]
Aquell en el qual un ha estat convidat, perquè no costa res.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Jules Renard a dit...». Paris: Evene, cop. 1999. [Consulta: 30 març 2013].
  2. Green, 1984.
  3. Gomis i Mestre, 2015.
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «dinar». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  5. 5,0 5,1 Parés i Puntas, 1999.
  6. 6,0 6,1 6,2 Castells, 2016.
  7. 7,0 7,1 7,2 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  8. 8,0 8,1 Viladot-Puig, 2003.
  9. Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 28 març 2024].
  10. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 28 març 2024].
  11. Amades, 1982.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
  • Castells, Marta. Vegana i catalana: la cuina de tota la vida sense ingredients d'origen animal. Barcelona: Viena, 2016. ISBN 9788483308868. 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Gomis i Mestre, Cels. Botànica popular catalana : dites i tradicions populars referents a les plantes (en català). La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2015 (Talaia clàssics, núm. 2). ISBN 9788494256462. 
  • Green, Jonathan. The Cynic's lexicon : a dictionary of amoral advice. London: Routledge & Kegan Paul, 1984. ISBN 0710201877. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.