Dites catalanes

Dites (o refranys) catalanes:

• Amor d'amo aigua en cistella.

• A boca tancada, no hi entra mosca.

• Aire, sol i llimona, poca feina al metge dóna.

• Any de neu, any de Déu.

• Barcelona és bona si la bossa sona.

• Comprar barat és comprar dues vegades.

• Com més edat, més es coneix del món la falsedat.

• De mica en mica s'omple la pica i de gota en gota s'omple la bóta.

• És pitjor el remei que la malaltia.

• On vas diner? Allà on n'hi ha més.

• No en diguis blat que no sigui al sac i ben lligat.

• S'atrapa abans un mentider que un coix.

• Qui la fa, la paga.

• Polit polit es va perdre, barrip-barrap es va salvar.

• El temps és com la mula: no recula!

• El secret del teu veí te'l dirà un porró de vi.

• El pa no té cames, però fa caminar.

• Fan més fressa dos que cridin que cent que callin.

• El que es fa de nit surt de dia.

• Al caigut dóna-li la mà i ell després t'ajudarà.

• El cor no parla, però endevina.

• De qui no et miri en parlar, no et fiïs en obrar.

• Qui té salut i llibertat és ric i no ho sap.

• Qui és bon superior? Qui ha estat bon inferior.

• La salut no és coneguda fins que és perduda.

• La cultura és com el sucre; encara que n'hi hagi poc dóna dolçor.

• En caixa oberta, el just hi peca.

• El bon camí, mai no és llarg de seguir.

• El dimoni fa les olles, però no sap fer les tapadores.

• Els vicis no necessiten mestre.

• Fer i desfer, és treballar per al diable.

• Home interessat no pot ésser honrat.

• Les sobres d'ahir fan falta avui.

• La feina matinal tot el dia val.

• La necessitat no té llei.

• És bo saber callar, fins que és l'hora de parlar.

• Quan el grill canta, no cal manta.

• Tot home que vol mentir, gran memòria ha de tenir.

• El foc de l'hivern és mig aliment.

• No diguis ase a ningú que no ho sigui més que tu.

• No és més ric el que més té, però sí el que menys necessita.

• Una mà renta l'altra i dues la cara

• La feina de matalafer, fer i desfer

• Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era

• Quan Sant Ramon porta capa, Sant Boi no s'escapa.

• No es pot dir mal que no surti l'animal.

• Per Nadal, cada ovella al seu corral.

• Per la Mare de Déu d'agost, a les set ja és fosc.

• Per Nadal, un pas de pardal.

• Per Sant Esteve, un pas de llebre.

• Per Sant Antoni, un pas de dimoni.

• Per Sant Sebastià, un pas de marrà.