Dites populars valencianes

De Viquidites

• Els llibres són mestres que no rinyen i amics que no demanen.
• Li ha caigut la llonganissa a la cendra : Quan algú s'ha endut una desil·lusió.
• Qui no vullga pols, que no vaja a l'era.
• M'ha enganyat com un caragol : Fent referència al procés que es segueix per aconseguir que els caragols traguen la molla i poder-los coure.
• Aüssades
• Mamar-se un bon verd : Viure be, tenir una vida sense massa treball ni complicacions.
• Ser de l'any de la picor : Ser molt antic.
• Menjar cervellets de canari : Ser molt melindrós a l'hora de menjar.
• Estar atovat : Estar abobat, en Castelló i La Ribera dirien mec, possiblement deu venir del verb tou. Al nord de La Ribera Alta es diu "adobat".
• Com més sucre més dolç.
• Ser de soca-rel.
• Ser vexo.
• Ser un borinot.
• Alça el rabo, perdigot.
• La figa de ta mare (de ta tia, de ta üela).
• La figa li fa palmes.
• Anar a fer la mà.
• Ah! Redéu.
• Xe.
• Xe, que bo!
• Tenir poca espenta.
• Faltar-li un regó.
• Tira-li.
• A manta.
• A estall.
• Una gota.
• Ara va de bo.
• La tia figa.
• Mare de Déu Senyor.
• Dos dones i un pato, mercat.
• Escampar a córrer.
• Fer malíccia.
• Fer ois.
• Deixa't estar de romanços.
• Ser més puta que les gallines.
• A l'estiu, tot el món viu.
• Arre mosca a [el poble del costat] : Expressió per espantar les mosques apegaloses que molesten els dies d'estiu.
• Eixa haca, uo! : Per fer parar les haques quan estan revoltades.
• Fer tenca : Ficar el peu en un toll.
• Ser del temps de Maria Cristina : Ser molt antic.
• Ser de l'any de la picor : Ser molt antic.
• Vés i gita't.
• Vés i renta't.
• Vés a pastar fang.
• Vés a fer la mà.
• Fer la punyeta: molestar, emprenyar.
• Venir el moro Mussa. : Expressió per a esglaiar als xiquets quant no es porten bé (Que ve el moro Mussa!!!).
• Tenir arrancar de rocí i parar de burro. : Tenir molt de coratge en principi per penedir-se després i no anar avant.
• Bona vista vejam, figues en agost! : Quan tardes molt a vere algú, li dius això.
• Anar com cagalló per sèquia. : Sentir-se desgraciat o fastidiat, no poder fer res per canviar una situació penosa.
• Saber més que Sagasta : Ser espavilat.
• Acabar com el ball de Torrent.
• Com més sucre més dolç : Com més millor.
• Fer fugina : Fer campana, no anar a classe.
• Ser més roí que la tenca en suc : Ser dolent o roí.
• Ser més burro que tacó.
• No parar en torreta : No parar quiet.
• Divendres, faves tendres.
• Ser més vell que el cul de morter: Ser antic.
• Ser del temps de les xapes : Ser molt antic (les xapes eren plats fets de metalls o llandes).
• Ser regador de camps xicotets : Agradar-li molt algú les femelles.
• Quina vaina! : Expressió que es fa servir quan esdevé alguna cosa inesperada i negativa (quina vaina m'ha passat!).
• A redell/redéu: Mateixa significat que l'expressió anterior "quina vaina",no obstant, no sempre amb valor negatiu.
• Ser un volantiner : Ser persona de mala vida, que li agrada molt la festa.
• Escampar el poll : Anar-se'n d'un lloc.
• Dos (o tres) pal sac... i el sac en terra; que entre més d'un no són capaços de fer un treball senzill.
• On Crist va perdre el barret.
• Torrent, bon poble però mala gent.
• Debades van els frares a cabotades: no es fa res per res.
• Peguen els burros cabotades: Expressió de la Ribera Alta.
• Fer noiets: fer fugina.
• Este xic et xucla per un garró.
• Que t'ha paregut, forellut [morrut/panxut]? : Expressió que s'usa per a matitzar algún fet que resulta insòlit o sorprenent.
• Quasi res porta el diari! : Ídem.
• Veges tu si la cansalada és de pollastre! : Ídem
• Estic més fart de tu que Mahoma de la cansalada! : Expresa irritació cap a una persona que repeteix una actitud emprenyadora.
• Valencians i catalans, cosins germans.
• D'a xavo.
• Déu vos guard.
• Gota a gota s'aplena la bóta : quan algú diu que res del que faig no val per a res, especialment en política o actuacions socials, o quan algú està enfadant-se i està a punt de rebentar (mira, sóc una persona tranquila i no m'agrada enfadar-me, però gota a gota s'aplena la bota). Es l'equivalent que es diu a Catalunya "de mica en mica s'omple la pica".
• Tenir mala peça al teler : Ser una mala persona, o una mala opció triada.
• Fer un pensament : Decidir-se a moure's.
• Tira, peixet! : Quan alguna cosa sorpren per a bé.
• Ser més viu que la tinya! : Quan un xiquet és molt mogut i no para quiet.
• Posar el cap com un tabal : calfar el cap.
• Ca, tu! : Equivalent a l'expressió de "vinga ja!", quan no es creu alguna cosa.
• Un ca és un gos : És la resposta quan algú diu "ca tu!", per a reafirmar-se de quelcom.
• Les borumballes, a les falles! : S'utilitza per dir-li a algú que deixe de fer escarafalls, que no cal posar-se en pla energúmen, de l'estil de "fa un gra massa".
• De forment ni un gra : Que no hi ha consistència o quelcom darrere d'una cosa. Per ex. "De forment no ferem ni un gra".
• Qui guisa dolç, guisa "pa" molts, qui guisa salat sempre guisarà "pal" gat.
• Ser un ninot.
• Fer cara de pomes agres.
• Estar bufat : Estar ebri, estar borratxo.
• Estar gat: Ídem.
• Entre col i col, lletuga.
• Ser de la corda : Tenir les mateixes afinitats, intel·lectuals, esportives, polítiques, etc.
• És més lent que Buqué : Ser molt lent.
• És més tranquil que una caguerada : Ser massa tranquil.
• Anar xafant ous : Anar sense gaire presses, amb molt d'espai.
• Estar al mig com el dijous : Fer la guitza.
• Tenir llana : Tenir sort.
• Ja no hi deuen quedar ni els óssos : Per a referir-se a algú que s'ha mort fa molt de temps.
• Anar tirant: Anar fent.
• Anar tirant el lleu : Estar extenuat, molt cansat.
• Ser un/una xic/xica molt templat/ada : guapo i/o espavilat.
• Tenir una llossa travessada : Ser molt mandrós.
• Tenir més sort que els penjats : Ser afortunat.
• Fer una becadeta: Fer ua becaina, fer la migdiada.
• Pegar la cabotada : donar la conformitat d'un tracte comercial.
• Ser una caguerada de bou : Que alguna cosa no val molt, que no és atractiva.
• Ser o estar més valent que les pessetes : Una persona que no s'avergonyeix de res.
• No pegar ni brot : Ser mandròs.
• No dir ni mu.
• Marcar el tall : Saber per on s'ha deixat la feina algú, per quan hi torna a manpendre.
• Anar xafant guaret : Caminar malament, com si s'anara xafant la terra solta recent treballada.
• Estar torrant coca : Estar dormint.
• Fer el gos.
• Fer una becadeta: Fer una becaina, fer la migdiada.
• No digueu blat fins que no siga al sac i ben lligat : No avançar els esdeveniments abans que hi tinguen lloc.
• Ser el tio més fava que la terra manté : Ser molt fava.
• Ser més rara que una nit de trons : Ser molt rara.
• Els diners i els collons són per a les ocasions: no cal balafiar ni ser massa atrevit posant-se en perill.
• Ser un cafre.
• Nadar i guardar la roba.
• Català, si no te l'ha fet, te la farà.
• Valencià i home de bé, no pot ser.
• Esbandir la bufa(o el collar): Equivalent a anar-se'n a fer la mà.
• Anar a la capta: Estar a l'aguait.
• Les torres altes cauran i les baixes creixeran: els últims seran els primers.
• No eixir de pà i peixet : Fer sempre el mateix, no eixir de la rutina.
• Estar en punta; estar barallades dues persones entre si.
• Estar fet un vint-i-cinc : estar molt enfadada una persona.
• Caldera vella, bony o forat : Es diu per justificar les dolències de les persones majors.
• Fer barcella : Parlar entre elles dues o més persones.
• Ser l'últim pet de l'orgue : No comptar per a res, no ser important.
• Fer eixir els cabells verds : Fer enervar una persona.
• Fer una botifarra dues persones : Entablir molta amistat entre elles.
• Tenir més por que un gitano : Tenir molta por.
• Pel cap o per la pota tot explota : Espatllar alguna cosa bé per obsessionar-se o bé per impulsivitat.
• Jugar amb val i ratlla i la pilota encalada : Tenir-ho tot en contra.
• Anar a tota birolla : Anar molt de pressa.
• Anar a bacs: Anar per terra (emprat sobretot per referir-se a riure molt - ex: quan contà l'acudit jo anava a bacs).
• Ser més de poble que els garbullers: Ser molt vilatà.
• No baixar del burro: No reconeixer l'error, seguir amb la conducta equivocada.
• No tenir trellat: No tenir sentit, estar boig.
• Ser més curt que meló: Ser molt curt d'enteniment.
• Fer la mà: Destorbar, molestar, emprenyar, atabalar.
• Estar a fer la mà: Estar molt lluny.
• En agost figues i most.
• La mare que va.
• Salut i força al canut.
• Recontrafotre.
• Amagueu les carteres.
• Cap de suro.
• Animal de séquia.
• Bufar en caldo gelat.
• Au.
• Pegar un esclafit.
• La mare que et va parir.
• Qui t'ha parit que t'aguante.
• En juliol la cistella al mallol: Ja es pot agafar algun granet de raïm.
• En abril cada gota val per mil: en abril hi ha plutges abundants.
• En juny la corbella al puny: juny és temps de sega.
• Pegar més voltes que un dolçainer: fer molt de camí.
• En febrer ja té flor l’ametler.
• Les gallines de gener a pondre al paller.
• En maig vés com vas: Vol dir que no et lleves encara roba d’hivern.
• Vés a pondre! / Que vaja a pondre! : equivalent al ves a pastar fang o "deixa'm en pau".
• Dir foc i flama d'algú: dir coses lletges, criticar aferrissadament.
• Home net, home quet: Persona sense diners no va enlloc.

Dites

Per regió: Afganeses · Alemanyes · Americanes · Àrabs · Asturianes · Basques · Catalanes · Franceses · Gal·leses · Hindús · Hongareses · Irlandeses · Japoneses · Perses · Russes · Suïsses · Turques · Valencianes

Dels mesos de l'any: Gener · Febrer · Març · Abril · Maig (francès) · Juny · Juliol · Agost · Setembre · Octubre · Novembre · Desembre

Altres: Nadal