Dites populars valencianes

De Viquidites

• Els llibres son mestres que no rinyen i amics que no demanen
• Li ha caigut la llonganissa a la cendra. : Quan algú s'ha endut una desil·lusió.
• Qui no vulga pols, que no vaja a l'era. : Equival a "ell s'ho ha buscat".
• M'ha enganyat com un caragol. : Fent referència al procés que es segueix per aconseguir que els caragols traguen la molla i poder-los coure.
• Mamar-se un bon verd. : Viure be, tindre una vida sense massa treball ni complicacions.
• Ser de l'any de la picor. : Ser molt antic.
• Menjar cervellets de canari. : Ser molt melindrós a l'hora de menjar.
• Estar atovat. : Estar abovat, en Castelló i la ribera dirien mec, possiblement deu vindre del verb tou.
• Arre mosca a [el poble del costat] : Expressió per espantar a les mosques apegaloses que hom molesten als dies d'estiu.
• Ixa haca uo!. : Per fer parar a les haques quan estan encabritades.
• Ser del temps de Maria Cristina : Ser molt antic.
• Vindre el moro Mussa. : Expressió per a esglaiar als xiquets quant no es porten bé (Que ve el moro Mussa!!!).
• Tindre arrancar de rocí i parar de burro. : Tindre molt de coratge en principi per penedir-se després i no anar avant.
• Bona vista vejam, figues en agost! : Quan tardes molt en vore algú, li dius això.
• Anar com cagalló per sèquia. : Sentir-se desgraciat o fastidiat, no poder fer res per canviar una situació penosa, etc.
• Saber més que Sagasta. : Ser espavilat.
• Quan més sucre més dolç. : Com més millor.
• Fer fugina. : Fer campana, no anar a classe.
• Ser més roí que la Tenca en Suc. : Ser dolent o roín
• Ser més vell que el cul de morter: Ser antic.
• Ser del temps de les xapes. : Ser molt antic (les xapes eren plats fets de metalls o llandes).
• Ser regador de camps xicotets. : Agradar-li molt algú les femelles.
• Quina vaina! : Expressió que es fa servir quan esdevé alguna cosa inesperada i negativa (quina vaina m'ha passat!).
• Ser un volantiner. : Ser persona de mala vida, que li agrada molt la festa.
• Escampar el poll. : Anar-se'n d'enlloc.
• Dos (o tres) pa'l sac... i el sac en terra; que entre més d'un no són capaços de fer un treball senzill
• Torrent, bon poble i millor gent
• Debades van els frares a cabotades: no es fa res per res.
• fer noiets: fer fugina.
• Aquest xic et xucla per un garró :
• Que t'ha paregut forellut [morrut/panxut]?. : Expressió que s'usa per a matitzar algún fet que resulta insòlit o sorprenent.
• Quasi res porta el diari! : Idem.
• Veges tu si la cansalada és de pollastre! : Idem
• Estic més fart de tu que Mahoma de la cansalada! : Expresa irritació cap a una persona que repetix una actitut emprenyadora.
• Gota a gota s'aplena la bóta. : quan algú diu que res del que faig no val per a res, especialment en política o actuacions socials, o quan algú està enfadant-se i està a punt de rebentar (mira, sóc una persona tranquila i no m'agrada enfadar-me, però gota a gota s'aplena la bota). Es l'equivalent que es diu a Catalunya "de mica en mica s'omple la pica".
• Tindre mala peça al teler. : Ser una mala persona, o una mala opció triada.
• Fer un pensament. : Decidir-se a moure's.
• Tira peixet! : Quan alguna cosa sorpren per a bé.
• Èsser més viu que la tinya! : Quan un xiquet és molt mogut i no para quiet.
• Posar el cap com un tabal. : calfar el cap.
• Ca tu! : Equivalent a l'expressió de "vinga ja!", quan no es creu alguna cosa.
• Un ca és un gos. : És la resposta quan algú diu "ca tu!", per a reafirmar-se de quelcom.
• Les borumballes, a les falles! : S'utilitza per dir-li a algú que deixe de fer escarafalls, que no cal posar-se en pla energúmen, de l'estil de "fa un gra massa".
• De forment ni un gra. : Que no hi ha consistència o quelcom darrere d'una cosa. Per ex. "De forment no ferem ni un gra".
• Ser de la corda. : Tindre les mateixes afinitats, intel·lectuals, esportives, polítiques, etc.
• És més lent que Buqué. : Ser molt lent.
• És més tranquil que una caguerada : Ser massa tranquil.
• Anar xafant ous : Anar sense gaire presses, amb molt d'espai.
• Estar al mig com el dijous : Fer la guitza.
• Tindre llana. : Tindre sort.
• Ja no hi quedaràn ni els ossos : Per a referir-se a algú que s'ha mort fa molt de temps.
• Anar tirant el lleu : Estar extenuat, molt cansat
• Ser un xic/xica molt templat/ada : guapo i/o espabilat
• Tindre una llossa travessada : Ser molt mandròs.
• Tindre més sort que els penjats : Ser afortunat.
• Pegar la cabotada : donar la conformitat d'un tracte comercial.
• Ser una caguerada de bou : Que alguna cosa no val molt, que no és atractiva.
• Ser o estar més valent que les pessetes : Una persona que no s'avergonyeix de res.
• No pegar ni brot : Ser mandròs.
• Marcar el tall : saber per on s'ha deixat la feina algú, per quan hi torna a manpendre.
• Anar xafant guaret : Caminar malament, com si s'anara xafant la terra solta recent treballada.
• Estar torrant coca : Estar dormint.
• No digueu blat fins que no siga al sac i ben lligat : No avançar els esdeveniments abans que hi tinguen lloc.
• Ser el tio més tonto que la terra manté : Ser molt tonto.
• Ser més rara que una nit de trons : Ser molt rara.
• Els diners i els collons són per a les ocasions: no cal balafiar ni ser massa atrevit posant-se en perill.
• Català, si no te l'ha fet, te la farà.
• Valencià i home de bé, no pot ser.
• Esbandir la bufa(o el collar):anar-se'n a fer la mà.
• Anar a la capta: Estar a l'aguait.
• Les torres altes cauran i les baixes creixeran: els últims seran els primers.
• No eixir de pà i peixet; Fer sempre el mateix, no eixir de la rutina.
• Estar en punta; estar barallades dues persones entre si.
• Estar fet un vint-i-cinc; estar molt enfadada una persona.
• Caldera vella, bony o forat; Es diu per justificar les dolències de les persones majors.
• Fer barcella; Parlar entre elles dues o més persones.
• Ser l'últim pet de l'orgue; No comptar per a res, no ser important.
• Fer eixir els cabells verds; fer enervar una persona.
• Fer una botifarra dues persones; entablir molta amistat entre elles.
• Tindre més por que un gitano; tindre molta por.
• Pel cap o per la pota tot explota: espatllar alguna cosa bé per obsessionar-se o bé per impulsivitat.
• Jugar amb val i ratlla i la pilota encalada: tenir-ho tot en contra.