Dites populars valencianes
De Viquidites
- Els llibres són mestres que no rinyen i amics que no demanen.
- Li ha caigut la llonganissa a la cendra : Quan algú s'ha endut una desil·lusió.
- Qui no vullga pols, que no vaja a l'era.
- M'ha enganyat com un caragol : Fent referència al procés que es segueix per aconseguir que els caragols traguen la molla i poder-los coure.
- Aüssades
- Mamar-se un bon verd : Viure be, tenir una vida sense massa treball ni complicacions.
- Ser de l'any de la picor : Ser molt antic.
- Menjar cervellets de canari : Ser molt melindrós a l'hora de menjar.
- Estar atovat : Estar abobat, en Castelló i La Ribera dirien mec, possiblement deu venir del verb tou. Al nord de La Ribera Alta es diu "adobat".
- Com més sucre més dolç.
- Ser de soca-rel.
- Ser vexo.
- Ser un borinot.
- Alça el rabo, perdigot.
- La figa de ta mare (de ta tia, de ta üela).
- La figa li fa palmes.
- Anar a fer la mà.
- Ah! Redéu.
- Xe.
- Xe, que bo!
- Tenir poca espenta.
- Faltar-li un regó.
- Tira-li.
- A manta.
- A estall.
- Una gota.
- Ara va de bo.
- La tia figa.
- Mare de Déu Senyor.
- Dos dones i un pato, mercat.
- Escampar a córrer.
- Fer malíccia.
- Fer ois.
- Deixa't estar de romanços.
- Ser més puta que les gallines.
- A l'estiu, tot el món viu.
- Arre mosca a [el poble del costat] : Expressió per espantar les mosques apegaloses que molesten els dies d'estiu.
- Eixa haca, uo! : Per fer parar les haques quan estan revoltades.
- Fer tenca : Ficar el peu en un toll.
- Ser del temps de Maria Cristina : Ser molt antic.
- Ser de l'any de la picor : Ser molt antic.
- Vés i gita't.
- Vés i renta't.
- Vés a pastar fang.
- Vés a fer la mà.
- Fer la punyeta: molestar, emprenyar.
- Venir el moro Mussa. : Expressió per a esglaiar als xiquets quant no es porten bé (Que ve el moro Mussa!!!).
- Tenir arrancar de rocí i parar de burro. : Tenir molt de coratge en principi per penedir-se després i no anar avant.
- Bona vista vejam, figues en agost! : Quan tardes molt a vere algú, li dius això.
- Anar com cagalló per sèquia. : Sentir-se desgraciat o fastidiat, no poder fer res per canviar una situació penosa.
- Saber més que Sagasta : Ser espavilat.
- Acabar com el ball de Torrent.
- Com més sucre més dolç : Com més millor.
- Fer fugina : Fer campana, no anar a classe.
- Ser més roí que la tenca en suc : Ser dolent o roí.
- Ser més burro que tacó.
- No parar en torreta : No parar quiet.
- Divendres, faves tendres.
- Ser més vell que el cul de morter: Ser antic.
- Ser del temps de les xapes : Ser molt antic (les xapes eren plats fets de metalls o llandes).
- Ser regador de camps xicotets : Agradar-li molt algú les femelles.
- Quina vaina! : Expressió que es fa servir quan esdevé alguna cosa inesperada i negativa (quina vaina m'ha passat!).
- A redell/redéu: Mateixa significat que l'expressió anterior "quina vaina",no obstant, no sempre amb valor negatiu.
- Ser un volantiner : Ser persona de mala vida, que li agrada molt la festa.
- Escampar el poll : Anar-se'n d'un lloc.
- Dos (o tres) pal sac... i el sac en terra; que entre més d'un no són capaços de fer un treball senzill.
- On Crist va perdre el barret.
- Torrent, bon poble però mala gent.
- Debades van els frares a cabotades: no es fa res per res.
- Peguen els burros cabotades: Expressió de la Ribera Alta.
- Fer noiets: fer fugina.
- Este xic et xucla per un garró.
- Que t'ha paregut, forellut [morrut/panxut]? : Expressió que s'usa per a matitzar algún fet que resulta insòlit o sorprenent.
- Quasi res porta el diari! : Ídem.
- Veges tu si la cansalada és de pollastre! : Ídem
- Estic més fart de tu que Mahoma de la cansalada! : Expresa irritació cap a una persona que repeteix una actitud emprenyadora.
- Valencians i catalans, cosins germans.
- D'a xavo.
- Déu vos guard.
- Gota a gota s'aplena la bóta : quan algú diu que res del que faig no val per a res, especialment en política o actuacions socials, o quan algú està enfadant-se i està a punt de rebentar (mira, sóc una persona tranquila i no m'agrada enfadar-me, però gota a gota s'aplena la bota). Es l'equivalent que es diu a Catalunya "de mica en mica s'omple la pica".
- Tenir mala peça al teler : Ser una mala persona, o una mala opció triada.
- Fer un pensament : Decidir-se a moure's.
- Tira, peixet! : Quan alguna cosa sorpren per a bé.
- Ser més viu que la tinya! : Quan un xiquet és molt mogut i no para quiet.
- Posar el cap com un tabal : calfar el cap.
- Ca, tu! : Equivalent a l'expressió de "vinga ja!", quan no es creu alguna cosa.
- Un ca és un gos : És la resposta quan algú diu "ca tu!", per a reafirmar-se de quelcom.
- Les borumballes, a les falles! : S'utilitza per dir-li a algú que deixe de fer escarafalls, que no cal posar-se en pla energúmen, de l'estil de "fa un gra massa".
- De forment ni un gra : Que no hi ha consistència o quelcom darrere d'una cosa. Per ex. "De forment no ferem ni un gra".
- Qui guisa dolç, guisa "pa" molts, qui guisa salat sempre guisarà "pal" gat.
- Ser un ninot.
- Fer cara de pomes agres.
- Estar bufat : Estar ebri, estar borratxo.
- Estar gat: Ídem.
- Entre col i col, lletuga.
- Ser de la corda : Tenir les mateixes afinitats, intel·lectuals, esportives, polítiques, etc.
- És més lent que Buqué : Ser molt lent.
- És més tranquil que una caguerada : Ser massa tranquil.
- Anar xafant ous : Anar sense gaire presses, amb molt d'espai.
- Estar al mig com el dijous : Fer la guitza.
- Tenir llana : Tenir sort.
- Ja no hi deuen quedar ni els óssos : Per a referir-se a algú que s'ha mort fa molt de temps.
- Anar tirant: Anar fent.
- Anar tirant el lleu : Estar extenuat, molt cansat.
- Ser un/una xic/xica molt templat/ada : guapo i/o espavilat.
- Tenir una llossa travessada : Ser molt mandrós.
- Tenir més sort que els penjats : Ser afortunat.
- Fer una becadeta: Fer ua becaina, fer la migdiada.
- Pegar la cabotada : donar la conformitat d'un tracte comercial.
- Ser una caguerada de bou : Que alguna cosa no val molt, que no és atractiva.
- Ser o estar més valent que les pessetes : Una persona que no s'avergonyeix de res.
- No pegar ni brot : Ser mandròs.
- No dir ni mu.
- Marcar el tall : Saber per on s'ha deixat la feina algú, per quan hi torna a manpendre.
- Anar xafant guaret : Caminar malament, com si s'anara xafant la terra solta recent treballada.
- Estar torrant coca : Estar dormint.
- Fer el gos.
- Fer una becadeta: Fer una becaina, fer la migdiada.
- No digueu blat fins que no siga al sac i ben lligat : No avançar els esdeveniments abans que hi tinguen lloc.
- Ser el tio més fava que la terra manté : Ser molt fava.
- Ser més rara que una nit de trons : Ser molt rara.
- Els diners i els collons són per a les ocasions: no cal balafiar ni ser massa atrevit posant-se en perill.
- Ser un cafre.
- Nadar i guardar la roba.
- Català, si no te l'ha fet, te la farà.
- Valencià i home de bé, no pot ser.
- Esbandir la bufa(o el collar): Equivalent a anar-se'n a fer la mà.
- Anar a la capta: Estar a l'aguait.
- Les torres altes cauran i les baixes creixeran: els últims seran els primers.
- No eixir de pà i peixet : Fer sempre el mateix, no eixir de la rutina.
- Estar en punta; estar barallades dues persones entre si.
- Estar fet un vint-i-cinc : estar molt enfadada una persona.
- Caldera vella, bony o forat : Es diu per justificar les dolències de les persones majors.
- Fer barcella : Parlar entre elles dues o més persones.
- Ser l'últim pet de l'orgue : No comptar per a res, no ser important.
- Fer eixir els cabells verds : Fer enervar una persona.
- Fer una botifarra dues persones : Entablir molta amistat entre elles.
- Tenir més por que un gitano : Tenir molta por.
- Pel cap o per la pota tot explota : Espatllar alguna cosa bé per obsessionar-se o bé per impulsivitat.
- Jugar amb val i ratlla i la pilota encalada : Tenir-ho tot en contra.
- Anar a tota birolla : Anar molt de pressa.
- Anar a bacs: Anar per terra (emprat sobretot per referir-se a riure molt - ex: quan contà l'acudit jo anava a bacs).
- Ser més de poble que els garbullers: Ser molt vilatà.
- No baixar del burro: No reconeixer l'error, seguir amb la conducta equivocada.
- No tenir trellat: No tenir sentit, estar boig.
- Ser més curt que meló: Ser molt curt d'enteniment.
- Fer la mà: Destorbar, molestar, emprenyar, atabalar.
- Estar a fer la mà: Estar molt lluny.
- En agost figues i most.
- La mare que va.
- Salut i força al canut.
- Recontrafotre.
- Amagueu les carteres.
- Cap de suro.
- Animal de séquia.
- Bufar en caldo gelat.
- Au.
- Pegar un esclafit.
- La mare que et va parir.
- Qui t'ha parit que t'aguante.
- En juliol la cistella al mallol: Ja es pot agafar algun granet de raïm.
- En abril cada gota val per mil: en abril hi ha plutges abundants.
- En juny la corbella al puny: juny és temps de sega.
- Pegar més voltes que un dolçainer: fer molt de camí.
- En febrer ja té flor l’ametler.
- Les gallines de gener a pondre al paller.
- En maig vés com vas: Vol dir que no et lleves encara roba d’hivern.
- Vés a pondre! / Que vaja a pondre! : equivalent al ves a pastar fang o "deixa'm en pau".
- Dir foc i flama d'algú: dir coses lletges, criticar aferrissadament.
- Home net, home quet: Persona sense diners no va enlloc.
| Dites |
| Per regió: Afganeses · Alemanyes · Americanes · Àrabs · Asturianes · Basques · Catalanes · Franceses · Gal·leses · Hindús · Hongareses · Irlandeses · Japoneses · Perses · Russes · Suïsses · Turques · Valencianes |
| Dels mesos de l'any: Gener · Febrer · Març · Abril · Maig (francès) · Juny · Juliol · Agost · Setembre · Octubre · Novembre · Desembre |
| Altres: Nadal |