El Petit Príncep
De Viquidites
[edita] El Petit Príncep (1943)
Novel·la d'Antoine de Saint-Exupéry.
[edita] Cites
- "Totes les persones grans van ser nens. (Encara que poques se'n recorden.)"
- Nota: Dedicatòria
- "Les persones grans no són mai capaces de comprendre les coses per elles mateixes, i és molt avorrit per als nens haver de donar-los una vegada i una altra explicacions."
- Nota: Capítol I
- "Quant el misteri és massa impressionant, és impossible desobeir."
- Nota: Capítol II
- "Caminant en línia recta no pots arribar gaire lluny."
- Nota: Capítol III
- "Però nosaltres, que comprenem la vida, ens burlem dels nombres."
- Nota: Capítol IV
- "Als grans els agraden les xifres. Quant se'ls parla d'un nou amic, no pregunten mai sobre l'essencial d'ell. No se'ls acut mai preguntar: "Quin to té la seva veu? Quins jocs prefereix? Li agrada col·leccionar papallones?" Però en canvi pregunten: "Quina edat té? Quants germans? Quant pesa? Quant guanya el seu pare?" Només amb aquests detalls creuen conèixer'l."
- Nota: Capítol IV.
- "És una qüestió de disciplina, - em deia més tard el Petit Príncep -. Quant al matí un acaba d'arreglar-se, cal fer curosament la neteja del planeta."
- Nota: Capítol V
- "Conec un planeta on viu un senyor molt rogenc. No ha olorat mai una flor. No ha vist mai una estrella. No ha estimat mai ningú. No ha fet mai altra cosa que sumes. Es passa el dia dient, com tu: "Sóc un home seriós! Sóc un home seriós!", cosa que el fa inflar-se d'orgull. Però això no és un home, és un bolet!."
- "És tan misteriós el país de les llàgrimes..."
- Nota: Capítol VII
- "No s'han d'escoltar mai les flors. Només les has de contemplar i olorar. La meva perfumava el meu planeta, però jo no era capaç d'alegrar-me'n."
- Nota: Capítol VIII
- "Si jo ordenés -deia sovint-, si jo ordenés a un general que es transformés en un ocell marí i el general no m'obeís, la culpa no seria del general, sinó meva".
- Nota: Capítol X
- "S'ha de demanar a cadascú, el que és al seu abast."
- Nota: Capítol X
