Febrer

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Febrer
Febrer
Febrer de Hans Thoma
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png Definició al Viccionari
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

El febrer és el segon mes de l'any. Té vint-i-vuit dies els anys comuns i vint-i-nou els anys de traspàs.

Dites populars[modifica]

  • A fi de febrer, jornal enter.[1]
(var.) Pel febrer, jornal enter.[2]
  • Al febrer has de llaurar, el que al març vulguis sembrar[3]
  • Al febrer, ja és jornaler.[4]
  • De febrers, n'hi ha pocs de bons.[2]
  • El febrer, de tard o d'hora l'ha de fer.[1]
  • El febrer, nou cares té.[2]
  • El febrer avergonyit es tapa la cara i surt de nit.[1]
  • El febrer pel cap o per la cua l'ha de fer.[4]
  • El que balla pel febrer poca feina té que fer.[1]
  • Febrer el curt, brau i tossut.[4]
(var.) Febrer el curt, més brau que un turc.[1]
(var.) Febrer lo curt, pitjor que turc.[4]
  • Febrer el curt, si entra dolent, pitjor en surt.[4]
  • Febreret curt, amb vint-i-vuit dies en surt.[4]
  • Guarda llenya el llenyater, per quan arribe el febrer.[3]
  • Mes de febrer, mes mentider.[1]
  • Pel febrer lloga jornaler.[1]
(var.) A pesar del febrer, ha de florir l'ametller.[4]
(var.) Pel mes de febrer, treu flor l'ametller.[2]
  • Pel mes de febrer un dia dolent i els altres també.[1]
  • Pel mes de febrer, una estona al sol i una estona al braser.[1]
  • Qui té ovelles pel febrer, les dóna per un diner.[2]
  • Sia a l'entrar, sia al sortir, el febrer dóna que dir.[2]
  • Si el bou vols engreixar, de mig febrer a març l'has de pasturar.[2]
  • Si el febrer volia, tot ordi seria.[1]
  • Si el febrer no febreja el març marceja.[1]
(var.) Si el febrer no febreja ni el març marceja, tot l'any bogeja.[1]
  • Si pel febrer calent estàs, per Pasqua tremolaràs.[3]
  • Sol de febrer, mai dura un dia sencer.[3]

Dites relacionades amb la meteorologia[modifica]

  • Aigua de febrer, bona pel sementer.[2]
  • El febrer, ventoler.[1]
  • Febrer ventós, cara de gos.[1]
  • La neu al febrer, marxa com un gos llebrer.[4]
  • La neu del febrer, com l'aigua dins d'un paner.[3]
  • Pel febrer abriga't bé.[2]
  • Quan trona pel febrer tremola el vinyater.[1]
  • Si el febrer riu, el fred reviu.[3]
  • Si no plou pel febrer, mal va el graner.[1]
  • Si plou pel febrer, tot va bé.[1]

Dites del santoral català[modifica]

Presentation of Christ Child in the temple
Mare de Déu del Candeler, segon dia de febrer; Sant Blai a tres, endevina quin mes és.
  • Per Sant Nicolau, plou si a Déu plau.[2]
  • Sant Antoni, un pas de dimoni.[2]
  • Sant Francesc serè, any de fruiter.[2]

La Candelera (2 de febrer)[modifica]

Article principal: Candelera
  • Avui febrer, demà Candeler.[1]
  • Mare de Déu del Candeler, segon dia de febrer; Sant Blai a tres, endevina quin mes és.[1]
  • Per la Candelera, candeles de dues maneres.[1]
  • Per la Candelera, ous a la pollera.[1]
  • Quan la Candelera plora, el fred ja és fora; quan la Candelera riu, ja ve l'estiu; tant si plora com si riu, ja ve l'estiu.[1]
  • Si la Candelera plora el fred ja és fora; si la Candelera riu, el fred és viu.[1]

Carnaval[modifica]

Article principal: Carnaval
  • A Carnestoltes totes les bèsties van soltes.[4]
  • Carnestoltes dóna voltes.[4]
  • De Nadal a Carnaval, set setmanes per igual.[5]
  • De Nadal a Carnestoltes, tot el món en tretze voltes.[5]
  • Ni Carnestoltes sense lluna, ni fira sense puta, ni ramat sense ovella de cria perduda.[6]
  • Rialles de Carnestoltes, ploralles de Tots Sants.[4]

Referències[modifica]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 Amades, Joan. Costums populars de Barcelona. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931, p. 52-56. 
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 84-7304-008-2. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Gargallo Gregori, Jose. «El Refranyer: Dites i refranys». L'autor, cop. 2010. [Consulta: 15 maig 2012].
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  5. 5,0 5,1 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  6. Amades, Joan. Vocabulari dels pastors. Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932, p. 223-240.