Filosofia

De Viquidites
Filosofia
Alegoria a la caverna de Plató
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

La filosofia (del grec Φιλοσοφία philo-sophia, amor per la saviesa) és la ciència que cerca de donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa l'home en la naturalesa per mitjà de la lògica i el raonament.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Si desitges dedicar-te a la filosofia, prepara't a ser escarnit qualque vegada, prepara't a ser befat per molta gent.[1]
(en grec antic) εἰ φιλοσοφίας ἐπιθυμεῖς, παρασκευάζου αὐτόθεν ὡς καταγελασθησόμενος, ὡς καταμωκησομένων σου πολλῶν.
Enquiridió. Cap. 22. — Epictet
  • Hi ha realment una medicina de l'ànima, la filosofia.[2]
(en llatí) Est profecto animi medicina philosophia.
Tusculanes (Tusculanae Disputationes). Llibre V, 45 aC. — Marc Tul·li Ciceró
  • Filosofar és aprendre a morir.[3]
(en francès) Que Philosopher, c'est apprendre a mourir
«Capítol XIX. Que Philosopher, c'est apprendre a mourir». Essais. Llibre I, 1580. — Michel de Montaigne
  • Sigues un filòsof; però, enmig de tota la teva filosofia, sigues encara un home.[4]
(en anglès) Be a philosopher; but, amidst all your philosophy, be still a man.
«Of the different Species of Philosophy». An Enquiry Concerning Human Understanding, 1748. — David Hume
  • El principi i el fi de tota la filosofia és —la llibertat![5]
(en alemany) Der Anfang und das Ende aller Philosophie ist –Freiheit!
Vom Ich als Prinzip der Philosophie oder über das Unbedingte im menschlichen Wissen (Del Jo com principi de la filosofia o Sobre allò incondicionat en el saber humà), 1795. — Friedrich Schelling
  • A cada temps de l'home li correspon una certa filosofia.[6]
Pensaments den Goethe, 1910. — Johann Wolfgang von Goethe
  • Amb la filosofia no se sostenen els ministeris.[7]
 — Anatole France
  • Filosofar és la resolució a fer que l'origen sigui desvetllat, a retrobar-se un mateix i ajudar-se a si mateix en una acció interior segons les pròpies forces.[8]
 — Karl Jaspers

Atribuïdes[modifica | modifica el codi]

  • Primer, viure; després, filosofar.[2]
(en llatí) Primum vivere, deinde philosophari.
 — Thomas Hobbes
També coneguda com "Primer el pa; després, filosofar" (Primo panem, deinde philosophari)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Torralba, Francesc. La llibertat que necessites. Badalona: Ara Llibres, 2010. ISBN 9788492552948 [Consulta: 1340452803]. 
  2. 2,0 2,1 Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786. 
  3. Montaigne, Michel de. Essais. [Paris?]: P. Villey et Saulnier, 1595 [Consulta: 21 gener 2015]. 
  4. Hume, David. An Enquiry Concerning Human Understanding. New York: P.F. Collier & Son, 1909–14 [Consulta: 22 gener 2016]. 
  5. «Schelling, Friedrich Wilhelm Joseph, Vom Ich als Prinzip der Philosophie». Zeno.orgeditor=Zeno. [Consulta: 11 desembre 2016].[Enllaç no actiu]
  6. Torralba, Francesc. Paraules per ser feliç. Badalona: Ara Llibres, 2009. ISBN 9788492552702. 
  7. Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, 1997. ISBN 8482971379. 
  8. Fromm, Erich. La Atracción de la vida: aforismos y opiniones. Barcelona: Paidós, 2003. ISBN 8449313783.