Francesc Macià i Llussà
De Viquidites
| Francesc Macià i Llussà | |
 |
|
| Francesc Macià (esq.) amb el pedagog Manuel Ainaud Sanchez (1932) | |
| Projectes germans | |
 |
Biografia a la Viquipèdia |
 |
Multimèdia a Commons |
 |
Obres a Viquitexts |
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, 21 d'octubre de 1859 — Barcelona, 25 de desembre del 1933) va ser militar, polític i President de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com L'Avi.
Contingut |
Cites [modifica]
- Estimo tots els vilanovins sense distinció de classes ni de partits.[1]
- Cita del monument dedicat a Francesc Macià, obra de Josep M. Subirachs.
Projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya (1919) [modifica]
Recull de cites de Francesc Macià durant la campanya de defensa i aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1919:
- Només us dic que nosaltres volem formar una nacionalitat lliure i independent per a que aquesta nacionalitat catalana pugui assistir a la Lliga de les Nacions, portant allí la seva civilització i la seva cultura.[2]
- (en castellà) Yo solamente os digo que nosotros queremos formar una nacionalidad libre e independiente para que esa nacionalidad catalana pueda asistir a la Liga de Naciones, llevando allí su civilización y su cultura.
- Corts Espanyoles (Madrid), 1919.
- Amb l'Autonomia no n'hi ha prou. Catalunya necessita la independència.[2]
-
- Palau de la Generalitat, 1919.
Proclamació de la República (1931) [modifica]
Cites de la proclamació de la República fetes per Francesc Macià el 14 d'abril de 1931, modificades al llarg del dia segons el desenvolupament dels esdeveniments polítics:
- Poble de Catalunya:
En nom del poble de Catalunya proclamo l'Estat Català, que amb tota la cordialitat procurarem integrar a la Federació de Repúbliques Ibèriques.[3]
-
- Balcó de l'Ajuntament de Barcelona.
- En nom del poble he pres possessió del govern de Catalunya. El poble ens ha donat el seu vot perquè governem la ciutat, i jo, en nom de Catalunya, em faig càrrec del seu govern, i us dic que aquí ens quedem disposats a defensar les seves llibertats. Espero que el poble sabrà fer el mateix.[3]
-
- Balcó del Palau de la Generalitat.
- En nom del poble de Catalunya proclamo l'Estat Català sota el règim d'una República Catalana, que lliurement i amb tota cordialitat anhela i demana als altres pobles d'Espanya llur col·laboració en la creació d'una Confederació de pobles ibèrics i està disposada al que sigui necessari per alliberar-los de la monarquia borbònica.[3]
-
- Nota de proclamació oficial de la República Catalana.
- Catalans:
Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació Ibèrica.[3]
-
- Ban proclamat a la plaça Sant Jaume, 15 d'abril de 1931.
- Per Catalunya, pels altres pobles germans d’Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.[3]
-
- Ban proclamat a la plaça Sant Jaume, 15 d'abril de 1931.
Inauguració del Parlament de Catalunya (1932) [modifica]
Cites del comunicat del President de la Generalitat, Francesc Macià, de la inauguració del Parlament de Catalunya el 3 de desembre de 1932 i el discurs oficial de la seva constitució, el 6 de desembre de 1932:
- Dimarts que ve, dia 6 de desembre, serà oficialment inaugurat el Parlament de Catalunya, institució cabdal de l'autonomia restaurada. La lletra de l'Estatut es fa així realitat, i el nostre posseirà una altra vegada l'instrument polític de la seva llibertat col·lectiva.[4]
- Comunicat oficial de la inauguració del Parlament de Catalunya.
- Palau de la Generalitat de Catalunya, 3 de desembre de 1932.
- El Parlament de Catalunya és la representació de tots els catalans, i la seva labor ha d'ésser feta per a tots. Però ha d'ésser feta més per a aquells que tenen menys, per als que pateixen de la escassedat dels béns materials i espirituals.[4]
- Comunicat oficial de la inauguració del Parlament de Catalunya.
- Palau de la Generalitat de Catalunya, 3 de desembre de 1932.
- Catalans! En aquesta gran hora històrica que posa en mans de nosaltres mateixos una part important del nostre alt destí, hem de saludar amb una alegria vibrant d'esperances el primer Parlament de la nova etapa autònomica, en el curs de la qual podrem refer una Catalunya políticament lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa.[4]
- Comunicat oficial de la inauguració del Parlament de Catalunya.
- Palau de la Generalitat de Catalunya, 3 de desembre de 1932.
- Renascut l'esperit immortal de la nostra raça, pren possessió victoriosa d'aquesta fortalesa, per a celebrar-hi de nou Corts nostres, que hi dictaran lleis nostres, en llengua nostra.[5]
- Discurs oficial de la constitució del Parlament de Catalunya.
- Parlament de Catalunya, 6 de desembre de 1932.
- S'acosta l'hora que aquest Parlament, format per catalans de pensa catalana, farà lleis també de pensa catalana i al mateix temps pensant en vosaltres.[5]
- Discurs oficial de la constitució del Parlament de Catalunya.
- Parlament de Catalunya, 6 de desembre de 1932.
- Nosaltres ens hem oposat als opressors, però mai als pobles que integren l'Estat espanyol.[5]
- Discurs oficial de la constitució del Parlament de Catalunya.
- Parlament de Catalunya, 6 de desembre de 1932.
Referències [modifica]
- ↑ «Altres llocs per visitar - Fires, festes, oci i llocs per visitar». Festacatalunya. [Consulta: 27 març 2012].
- ↑ 2,0 2,1 Crexell i Playà, Joan. El Complot de Garraf. [Montserrat]: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1988, p. 25-26. ISBN 84-7202-982-4.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Pitarch, Ismael E. El President Macià i el Parlament de Catalunya (PDF). Barcelona: Parlament de Catalunya, Departament d'Edicions, 2009, p. 55-57 [Consulta: 16 març 2012].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Pitarch, Ismael E. El President Macià i el Parlament de Catalunya (PDF). Barcelona: Parlament de Catalunya, Departament d'Edicions, 2009, p. 6 [Consulta: 16 març 2012].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Pitarch, Ismael E. El President Macià i el Parlament de Catalunya (PDF). Barcelona: Parlament de Catalunya, Departament d'Edicions, 2009, p. 81-85 [Consulta: 16 març 2012].
|
||||||||||||
