Francesc Pujols i Morgades
De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Francesc Pujols)
| Francesc Pujols i Morgades | |
 |
|
| Bust del filòsof Francesc Pujols | |
| Projectes germans | |
 |
Biografia a la Viquipèdia |
Francesc Pujols i Morgades (Barcelona, 8 d’agost de 1882 - Martorell, 13 de febrer de 1962) fou un escriptor i filòsof català.
Contingut |
[modifica] Cites
- El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors.[1]
- La Naturalesa és la imatge de Déu i Déu és la imatge de la Naturalesa.[2]
-
- Hiparxiologi o Ritual de la Religió Catalana, 1937.
- La religió catalana no sols estableix la llibertat del cel, sinó de la terra.[2]
-
- Hiparxiologi o Ritual de la Religió Catalana, 1937.
[modifica] Atribuïdes
- "És cert, com ja ha estat dit, que l'home lliure de superstició pot fer el mal amb més facilitat que el supersticiós, però caldria afegir que la força que té aquest darrer per fer el mal és infinitament superior a la de l'altre. El primer, quan fa el mal, generalment, ho sap, mentre que el segon, quan fa el mal, creu fer el bé" [sense font]
- "Ja ho va dir Plató: si els homes, en comptes de ser, per regla general, pobres i rucs, fossin rics i savis no hi hauria problema" [sense font]
- "La Humanitat tendeix a la pau, a la higiene i a la ciència. Si no fos així, pitjor per a ella, perquè mentre hi hagi guerra, brutícia i estultícia no haurà acomplit el seu destí, que és la civilització" [sense font]
- "La superstició —una de les filles més revingudes de la ignorància— porta a creure morals les coses que no ho són i, per tant, a tractar-les moralment, és a dir, a sacrificar-se, o a sacrificar, per elles" [sense font]
- "Qui no exigeix res a ningú no té per què amagar allò que desitja en el seu fur intern, al revés dels fariseus, que són obligats d'amagar-ho i només ho confessen per una traïció del subconscient, com aquells que diuen: "Jo, si cregués que no hi ha Déu, robaria i mataria", per a significar que els qui no hi creuen són lladres i assassins potencials. No saben que per a molta gent, tant si creu com si no creu, el mal no té cap atractiu. Altrament, no es prodria viure" [sense font]
- "Si la mentida no trobés gent disposada a morir i a matar per ella, no subsistiria, al revés de la veritat, la qual posen en perill (si més no, d'enterbolir) els qui moren i maten en nom seu" [sense font]
- "Sòcrates ha estat realment l'home més savi del món, tal com va proclamar l'oracle, perquè, tot dient que no sabia res, ensenyava que el primer deure de l'home era de fe la pròpia coneixença, que la causa principal de la maldat humana era la ignorància i que amb la mort no solament no s'hi podia perdre res, sinó que es podia guanyar tot" [sense font]
[modifica] Cites sobre Francesc Pujols
- Francesc Pujols era, és i serà l'emperador trajà de la filosofia.[3]
- Opinió de Salvador Dalí sobre la figura de Francesc Pujols.
- Pujols és l'arquetipus de català, avui encarnat per mi gràcies a Gala.[3]
- Opinió de Salvador Dalí sobre la figura de Francesc Pujols.
- Pujols té una intel·ligència privilegiada i singular, tant, que de vegades la seva capacitat de pensar el porta a sobrepassar la mesura. El seu talent, com l'art barroc i com abans s' havia dit de la natura, odia el buit. Això pot arribar a fer por, però també a encisar i a produir una mena de frisança metafísica.[3]
- Opinió de Pompeu Fabra sobre la figura de Francesc Pujols.
- Pujols és essencialment popular en el sentiment poètic, i quan segueix el poble segueix l'orientació de la seva ànima pròpia.[3]
- Opinió de Joan Maragall sobre la figura de Francesc Pujols.
- Pujols fou un home únic, excepcional, fabulós [...] tingué, sense fer el mínim esforç, capacitats expressives úniques, possibilitats col•loquials enormes, disposicions per a la descripció que potser ningú del seu temps no tingué.[3]
- Opinió de Josep Pla sobre l'estil literari de Francesc Pujols.
- ¿Pujols és un autor per a llegir-lo anant a passeig? No ho crec –malgrat que el llibre està imprès en unes lletres tan menudes que més aviat exigeixen la llum natural.[4]
- Opinió de Josep Pla sobre l'estil literari Francesc Pujols.
- El Quadern Gris, 23 d’octubre de 1918. —Josep Pla
- A Pujols, li agraden les coses anacròniques, una mica tronades, pansides.[4]
- Opinió de Josep Pla sobre l'estil literari Francesc Pujols.
- El Quadern Gris, 29 d’octubre de 1918. —Josep Pla
- Físicament, tant com intel·lectualment, em semblà sempre un home fora de mida, distint del corrent. No solament era un home a qui calia donar menjar a part, sinó que en el seu entregent, el temari i la finalitat tenien un aspecte diferent.[2]
- Opinió de Josep Pla el dia de la mort de Francesc Pujols.
- Notes disperses, 13 de febrer de 1962. —Josep Pla
- És una delícia d'home, amb una memòria prodigiosa, cínic i ben educat alhora.[3]
- Opinió de Carles Riba sobre la figura de Francesc Pujols.
- Francesc Pujols fou el primer que dintre meu va fer ressonar aquella agudíssima trompeta de plata que canta les veritats.[3]
- Opinió de Josep Maria de Sagarra sobre la influència que exercí en ell Francesc Pujols..
[modifica] Referències
- ↑ Margarit, Ferran. «L'escala de la vida» (PDF). L'Estel (1 de març de 2004), p.28 [Consulta: 1 abril 2012].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Gomila, Andreu. «Flors celestials». Avui. Barcelona: Diari Avui, 17 de març de 2005. [Consulta: 31 març 2012].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «Contemporanis». Martorell: Fundació Francesc Pujols, 2006. [Consulta: 31 març 2012].
- ↑ 4,0 4,1 «bloQG — El blog del Quadern gris». Barcelona: Xarxa de Mots, 2008-2009. [Consulta: 9 març 2012].
