Friedrich Hölderlin

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Friedrich Hölderlin
Friedrich Hölderlin
Retrat de Friedrich Hölderlin de Franz Karl Hiemer
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

Friedrich Hölderlin (Lauffen am Neckar, Württemberg, 20 de març de 1770 — Tübingen, 6 de juny de 1843) fou un poeta alemany del romanticisme. Se'l considera un dels més grans poetes lírics en llengua alemanya. Les seves obres barregen elements del classicisme i temes cristians.

Cites[modifica | modifica el codi]

  • L'home és un Déu quan somnia i un captaire quan pensa.
  • El llenguatge és el bé més preuat i alhora el més perillós que s'ha donat a l'home.
  • Crido el destí perquè em retorni la meva ànima.
  • Què és tot el que els homes han fet i pensat al llarg de milers d'anys, en comparació amb un moment d'amor?
  • Vaig comprendre el silenci del cel; les paraules humanes no les vaig entendre mai.
  • El que fa del món un infern és l'intent de l'home de convertir-lo en un paradís.
  • Allò que és propi ha de ser après tant bé com allò que és estranger.
  • Podem dir amb certesa que el món no havia presentat mai un aspecte tant caòtic com ara. No hi ha sinó una variada infinitat de contrastos i d’oposicions. Coses antigues i coses noves! Cultura i barbàrie! Maldat i passió! Egoisme sota una pell de xai! Egoisme sota una pell de llop! Superstició i incredulitat! Servitud i despotisme! Intel•ligència desprovista de seny! Seny mancat d’intel•ligència! Sensibilitat mancada d’enginy, enginy mancat de sensibilitat! Història, experiència, tradició sense filosofia, filosofia sense experiència! Energia sense principis! Principis sense energia! Rigor desprovist del sentit de la humanitat! Un sentit de la humanitat desprovist de rigor! Complaença en què apunten la hipocresia i l’arrogància desvergonyides! Joves que es fan l’ancià, homes puerils... La lletania podria continuar de l’alba fins a la nit i no hauríem esmentat ni la mil•lèsima part del caos humà! (Hölderlin, F; “Hiperió”, Edició de Jordi Llovet, 1993, pàg. XLI).
  • Però tu brilles encara, sol de l’univers! Tu encara verdeges, terra sagrada! Els rius encara corren fins al mar i els arbres ombrosos murmuren al migdia. El cant plaent de la primavera bressola els meus pensaments de mort. L’exuberància d’un món ple de vida alimenta i sadolla fins a l’embriaguesa el meu ésser miserable. (Hölderlin, F; “Hiperió”, Edició de Jordi Llovet, 1993, pàg. 12).

Referències[modifica | modifica el codi]