Friedrich Nietzsche
De Viquidites
Friedrich Nietzsche in
1882
- La possessió de la veritat no és esgarrifosa, sinó avorrida, com totes les possessions.
- Encara un segle més amb periòdics i totes les paraules faran pudor.
- Es recompensa malament un mestre, si sempre es resta com deixeble.
- El concubinat està corromput pel matrimoni.
- L'exigència d'amor correspost és vanitat i sensualitat.
- Hom s'ha de posar en guàrdia davant la santa simplicitat: és la que ha amuntegar la llenya per a tots els crematoris.
- La percepció en què coincidisc amb altres em fa lleument desconfiat respecte a allò en què coincidim.
- Jo i em són sempre dues persones diferents.
- M'ha sacsejat no que m'has mentit, sinó que t'havia deixat de creure.
- No entenc per què cal calumniar. Si hom vol perjudicar algú, doncs només cal, sobre ell, dir qualsevol veritat.
- "Estima'm", un déu que parla d'aquesta forma a un humà s'ha tornat boig d'enveja.
- Som sumament estrictes amb el nostre Déu: Ell no pot fer pecats!
- Quan els bons moralitzen fan fàstic: si els dolents moralitzen, aleshores fan por.
- En la lloança hi ha molta més impertinència que en la desaprovació.
- Hom es delata quan cerca grandesa. Els humans de millor qualitat cerquen petitesa.
- Una persona genial és insuportable, llevat que encara posseïsca almenys dues coses: gratitud i netedat.
- Qui no té voluntat pròpia vol, almenys, saber-ho tot millor.
- La persona que es lliura al coneixement ha de poder no solament estimar-se els enemics, sinó també odiar els amics.
- Per a qui es lliura al coneixement no hi ha cap dret de propietat.
- On l'arbre del coneixement resta dret encara hi ha el paradís.
- Un poble persegueix un ideal fins i tot quan va a recules: sempre creu en un endavant.
- Allò que hem aprés a creure sense raons és sumament difícil de remoure amb raons.
- Qui escriu sentències, no vol que el lligen, sinó que se'l sàpien de memòria.
[edita] Enllaços externs
