Friedrich Wilhelm Nietzsche
De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Friedrich Nietzsche)
| Friedrich Wilhelm Nietzsche | |
 |
|
| Retrat de Friedrich Nietzsche (1882) | |
| Projectes germans | |
 |
Biografia a la Viquipèdia |
 |
Multimèdia a Commons |
Friedrich Wilhelm Nietzsche (Röcken-Lützen, Saxònia, 15 d'octubre de 1844 — Weimar, 25 d'agost de 1900) fou un filòsof alemany, considerat actualment com un dels més influents en el pensament del segle XX.
[modifica] Cites
- És molt bell compartir el silenci, és molt més bell compartir les rialles.[1]
- Què hi fas aquí encara palplantat?[1]
- De tant en tant hi ha sobre la terra una mena de continuació de l'amor, en la qual aquell desig cobejós que tenen dues persones entre si cedeix el seu lloc a un nou deler i a una nova cobejança, a una set comuna i superior d'un ideal que està per damunt d'elles: tanmateix, qui coneix aquest amor? Qui l'ha experimentat? El seu nom autèntic és amistat.[1]
- El triomf d'un ideal moral s'aconsegueix amb els mateixos mitjans immorals que qualsevol altre triomf; és a dir, la mentida, la difamació i la injustícia.[2]
- Crítica de la moral occidental.
- La voluntat de poder. Recerca d'un canvi de valor de tots els valors, 1892-1893.
- Hem projectat les nostres condicions de supervivència com a atributs del ser. De la circumstància que hem de mantenir-nos fermament lligats a les nostres creences per subsistir n'hem deduït que el món veritable no és mutació i esdevenir, sinó ser.[2]
-
- La voluntat de poder. Recerca d'un canvi de valor de tots els valors, 1892-1893.
- El filòsof, que inventa un món racional on la raó i les funcions lògiques són adequades: d'aquí ve el món veritable. L'home religiós, que inventa un món diví: d'aquí ve el món desnaturalitzat, antinatural. L'home moral, que inventa un món lliure: d'aquí ve el món bo, perfecte, just, sant.[2]
-
- La voluntat de poder. Recerca d'un canvi de valor de tots els valors, 1892-1893.
- La possessió de la veritat no és esgarrifosa, sinó avorrida, com totes les possessions.
- Encara un segle més amb periòdics i totes les paraules faran pudor.
- Es recompensa malament un mestre, si sempre es resta com deixeble.
- El concubinat està corromput pel matrimoni.
- L'exigència d'amor correspost és vanitat i sensualitat.
- Hom s'ha de posar en guàrdia davant la santa simplicitat: és la que ha amuntegar la llenya per a tots els crematoris.
- La percepció en què coincidisc amb altres em fa lleument desconfiat respecte a allò en què coincidim.
- Jo i em són sempre dues persones diferents.
- M'ha sacsejat no que m'has mentit, sinó que t'havia deixat de creure.
- No entenc per què cal calumniar. Si hom vol perjudicar algú, doncs només cal, sobre ell, dir qualsevol veritat.
- "Estima'm", un déu que parla d'aquesta forma a un humà s'ha tornat boig d'enveja.
- Som sumament estrictes amb el nostre Déu: Ell no pot fer pecats!
- Quan els bons moralitzen fan fàstic: si els dolents moralitzen, aleshores fan por.
- En la lloança hi ha molta més impertinència que en la desaprovació.
- Hom es delata quan cerca grandesa. Els humans de millor qualitat cerquen petitesa.
- Una persona genial és insuportable, llevat que encara posseïsca almenys dues coses: gratitud i netedat.
- Qui no té voluntat pròpia vol, almenys, saber-ho tot millor.
- La persona que es lliura al coneixement ha de poder no solament estimar-se els enemics, sinó també odiar els amics.
- Per a qui es lliura al coneixement no hi ha cap dret de propietat.
- On l'arbre del coneixement resta dret encara hi ha el paradís.
- Un poble persegueix un ideal fins i tot quan va a recules: sempre creu en un endavant.
- Allò que hem aprés a creure sense raons és sumament difícil de remoure amb raons.
- Qui escriu sentències, no vol que el lligen, sinó que se'l sàpien de memòria.
[modifica] Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Torralba, Francesc. Paraules per ser feliç. Badalona: Ara Llibres, 2009. ISBN 9788492552702.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Friedrich Nietzsche - Catalunya 1714 : la pàgina de la Filosofia». Jordi Tremosa. [Consulta: 8 abril 2012].
