Gai Juli Cèsar

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Juli Cèsar
Juli Cèsar
Bust de Juli Cèsar
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

Gai Juli Cèsar [Gaius Iulius Caesar] (Roma, 12 de juliol de 100 aC — Roma, 15 de març de 44 aC) fou un líder militar, escriptor, polític i primer emperador romà. És considerat un dels personatges més grans de tots els temps, juntament amb Napoleó i Alexandre el Gran.

Cites[modifica]

Vercingetorix throws down his arms at the feet of Julius Caesar
La Gàl·lia, en la seva totalitat, és separada en tres parts, una de les quals és habitada pel belgues, una altra pels aquitans, i la tercera pels qui en llur llengua són anomenats celtes i en la nostra, gals.
  • La Gàl·lia, en la seva totalitat, és separada en tres parts, una de les quals és habitada pel belgues, una altra pels aquitans, i la tercera pels qui en llur llengua són anomenats celtes i en la nostra, gals.[1][2]
(en llatí) Gallia est omnis divisa in partes tres, quarum unam incolunt Belgae, aliam Aquitani, tertiam qui ipsorum lingua Celtae, nostra Galli appellantur.
De Bello Gallico (La Guerra de les Gàl·lies), s. I aC.
Frase inicial del seu famòs llibre La Guerra de les Gàl·lies
  • Els més valents de tots són els belgues, perquè viuen molt apartats dels costums i de la civilització de la província.[1][2]
(en llatí) Horum omnium fortissimi sunt Belgae, propterea quod a cultu atque humanitate provinciae longissime absunt.
De Bello Gallico (La Guerra de les Gàl·lies), s. I aC.
Definició dels begues com la tribu més forta de les Gàl·lies, ja que estaven menys civilitzades que les tribus del sud.
  • Avui l'enemic hagués guanyat, si hagués tingut un comandant que fos un guanyador.
Referint-se a Pompeu, que tot i que va vèncer en la batalla de Dirraquium no va perseguir Cèsar en el moment crític de la seva derrota

Conjuració de Catilina[modifica]

Discurs donat en el senat romà el 5 de desembre de 63 aC sobre la condemna dels col·laboradors de Catilina en el seu intent de cop d'estat. Cèsar defensà un procés judicial legal, però finalment, el Senat decretà la pena de mort per als conspiradors.

  • És convenient, pares conscriptes, que tothom, quan es delibera sobre coses dubtoses, estigui lliure d'odis, d'amistats, d'ira o de compassió.[3]
(en llatí) Omnis homines, patres conscripti, qui de rebus dubiis consultant, ab odio, amicitia, ira atque misericordia nacuos esse decet.
  • Si actua el seny, aquest preval; pero, si la passió s'hi interposa, domina ella i l'esperit no pot fer res.[3]
(en llatí) Ubi intenderis ingenium, ualet: si lubido possidet, ea dominatur, animus nihil ualet.
  • Com més alta és la posició, més petita és la llibertat.[3]
(en llatí) In maxuma fortuna minuma licentia est.
  • Allò que en els altres s'anomena iracúndia, en el qui està al poder s'anomena supèrbia i crueltat.[3]
(en llatí) Quae apud alios iracundia dicitur, ea in imperio superbia atque crudelitas apellatur.

Vides paral·leles. Cèsar[modifica]

  • Avant, bon home, tingues audàcia i no temis res, que portes en nau César i la fortuna de César.[4]
(en grec) ἴθι, γενναῖε, τόλμα καὶ δέδιθι μηδέν· Καίσαρα φέρεις καὶ τὴν Καίσαρος Τύχην συμπλέουσαν
Vides paral·leles. Cèsar, s. I aC.

Vides dels dotze Cèsars. Cèsar[modifica]

Recull de cites de Cèsar documentades per Suetoni en la sèrie de llibres De Vitis Caesarum (Vides dels Dotze Cèsars)[5]:

Jules César par Nicolas Coustou, commandé en 1696 pour le parc de Versailles
Vaig arribar, vaig veure, vaig vèncer.
  • El llinatge matern de la meva tia Júlia prové de reis, i el patern s'entronca amb els déus immortals; perquè és d'Ancus Marci que vénen els Marci Rex, nom que portà la seva mare, i és de Venus que vénen els Julis, dels quals és nissaga la nostra família.[5]
(en llatí) Amitae meae Iuliae maternum genus ab regibus ortum, paternum cum diis inmortalibus coniunctum est. nam ab Anco Marcio sunt Marcii Reges, quo nomine fuit mater; a Venere Iulii, cuius gentis familia est nostra. est ergo in genere et sanctitas regum, qui plurimum inter homines pollent, et caerimonia deorum, quorum ipsi in potestate sunt reges.
Vides dels dotze cèsars. Cèsar (De Vitis Caesarum. Divus Iulus), s. I aC.
Justificació de l'origen diví de la família de Juli Cèsar
  • La sort està llançada.[5][6]
(en llatí) Iacta alea est.
Vides dels dotze cèsars. Cèsar (De Vitis Caesarum. Divus Iulus), 49 aC.
Versions llatina i catalana de la cita que se li atribueix en creuar el Rubicó. No obstant, es creu que el que en realitat va dir fou un vers en grec. La versió més difosa de la cita és Alea iacta est
  • Vaig arribar, vaig veure, vaig vèncer.[5]
(en llatí) Veni, vidi, vici.
Vides dels dotze cèsars. Cèsar (De Vitis Caesarum. Divus Iulus), 47 aC.
Cita feta servir per Juli Cèsar l'any 47 aC en dirigir-se al Senat romà descrivint la seva victòria recent a la batalla de Zela
  • Però això és una agressió![6]
(en llatí) Ista quidem uis est!
Vides dels dotze cèsars. Cèsar (De Vitis Caesarum. Divus Iulus), 15 de març de 44 aC.
Cita expressada quan Til·li Címber li va agafar violentament la toga per ambdues espatlles donant el senyal d'inici de la conspiració contra Cèsar

Atribuïdes[modifica]

La Morte di Cesare di Vincenzo Camuccini (1804-1805)
Tu també, fill meu?
(en llatí) Si vis pacem para bellum.
Atribuïda erròniament a Juli Cèsar
  • Tu també, fill meu?[6]
(en grec) καὶ σὺ τέκνον
Vides dels dotze cèsars. Cèsar (De Vitis Caesarum. Divus Iulus), 15 de març de 44 aC.
Cita atribuïda a Cèsar en veure la participació de Marc Juni Brut en la conspiració del seu assassinat. També sol atribuir-se-li l'expressió Et tu, Brute? documentada per William Shakespeare. Tanmateix, tant Suetoni com Plutarc afirmen que Cèsar no digué res en morir

Cites sobre Juli Cèsar[modifica]

Modern bronze statue of Julius Caesar, Rimini, Italy.
Venceu i tingueu-lo; però sapigueu que aquest home, que amb tant d'interés desitgeu sense dany, algun dia serà la ruina del partit de la noblesa que vosaltres heu defensat amb mi, perquè en Cesar hi ha més d'un Mari. Luci Corneli Sul·la
  • Cèsar fou l'únic home que va escometre sobri la destrucció de la república.[6]
(en llatí) Unum ex omnibus Caesarem ad euertendam rem publicam sobrium accessisse
Vides dels dotze cèsars. Cèsar (De Vitis Caesarum. Divus Iulus), s. I aC. — Marc Porci Cató Uticense
Comentari del polític Marc Porci Cató sobre la moderació del vi de Juli Cèsar.
  • Venceu i tingueu-lo; però sapigueu que aquest home, que amb tant d'interés desitgeu sense dany, algun dia serà la ruina del partit de la noblesa que vosaltres heu defensat amb mi, perquè en Cesar hi ha més d'un Mari.[5]
(en llatí) Uincerent ac sibi haberent, dum modo scirent eum, quem incolumen tanto opere cuperent, quandoque optimatium partibus, quas secum simul defendissent, exitio futurum; nan Caesari multos Marios inesse.
Vides dels dotze cèsars. Cèsar (De Vitis Caesarum. Divus Iulus), s. I aC. — Luci Corneli Sul·la
Comentari de Luci Corneli Sul·la després de perdonar-li la vida. La causa a què es refereix és la de la facció ultraconservadora del Senat.
  • No és Bíbul qui darrerament ha fet una certa cosa, sinó Cèsar; perquè no recordo que s'hagi fet res, essent Bíbul cònsol.[5]
(en llatí) Non Bibulo quiddam nuper sed Caesare factum est: nam Bibulo fieri consule nil memini.
Vides dels dotze cèsars. Cèsar (De Vitis Caesarum. Divus Iulus), 59 aC.
Versos populars sobre el consulat de Juli Cesar i Marc Calpurni Bíbul l'any 59 aC, on aquest últim tingué un paper polític escàs
  • Marit de totes les mullers i la muller de tots els marits.[5]
(en llatí) Omnium mulierum uirum et omnium uirorum mulierem appellat
Vides dels dotze cèsars. Cèsar (De Vitis Caesarum. Divus Iulus), s. I aC. — Gai Escriboni Curió
Sobre la orientació sexual de Juli Cèsar
  • Homes, tanqueu a casa les vostres dones; ha tornat el seductor cap pelat![8]
(en llatí) Urbani, seruate uxores: moechum caluom adducimus.
Vides dels dotze cèsars. Cèsar (De Vitis Caesarum. Divus Iulus), s. I aC.
Frase que cridaven els soldats de Cèsar quan desfilaven pels carrers de Roma amb motiu d'un triomf
  • Aquell home que havia xopat la faç de la terra amb la sang dels seus conciutadans, al final xopà la cúria amb la seva pròpia sang.[9]
(en llatí) Qui terrarum orbem ciuili sanguine inpleuerat, tandem ipse sanguine suo curiam inpleuit.
Gestes dels romans (Epitoma de Tito Livio), s. I. — Luci Anneu Florus
  • Cèsar no tenia gens de sentit de l'humor; però, a canvi, tenia esperit d'empresa.[10]
 — Bertolt Brecht
Comentari de Bertolt Brecht sobre l'afer dels pirates que van capturar Cèsar, i posteriorment, foren crucificats per ell mateix

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Cèsar, Gai Juli. Guerra de les Gàl·lies. Comentaris de la Guerra Civil. Barcelona: Edicions 62; Editorial Alpha, 2011. ISBN 9788429767278. 
  2. 2,0 2,1 Cèsar, Gai Juli. «De Bello Gallico. Liber Primus» (en llatí). The Latin Library. [Consulta: 8 abril 2012].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Sal·lusti Crisp, Gai. La Conjuració de Catilina. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1963, p. 87-92. 
  4. Plutarc. Vides paral·leles. Alexandre i Cèsar. Barcelona: Fundació Bernat Metge. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Suetoni. Vides dels Dotze Cèsars. Volum I. Cèsar. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1966. 
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Suetoni. El Diví Juli. Barcelona: La Magrana, 1995. ISBN 8474108322. 
  7. «Si vis pacem para bellum». Viquipèdia. [Consulta: 18 maig 2012].
  8. Montanelli, Indro. Història de Roma. Barcelona: Destino, 2008, p. 229-237. ISBN 9788497101011. 
  9. Florus, Luci Anneu. Gestes dels romans. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1980-1981 (Fundació Bernat Metge ; 210, 214). ISBN 8472251705. 
  10. Matas Bellés, Bàrbara. «Un personatge clàssic al llarg del temps: Juli Cèsar» (PDF). Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Vol. 31 (1990), p. 307-314. ISSN 0213-6228 [Consulta: 31 maig 2012].