Ganivet

De Viquidites
Infotaula d'objecteGanivet
Ganivets de cuina
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Detalls
Tipus estri, bladed object (en) Tradueix i stabbing weapon (en) Tradueix
Ús tall, col·lecció, stabbing weapon (en) Tradueix i arma llancívola
Modifica dades a Wikidata

Un ganivet o coltell és un estri que s'utilitza per tallar coses. Consisteix en una fulla tallant, habitualment de metall, unida a un mànec de fusta o altre material.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

(var.) A casa del ferrer, ganivet fuller.[2]
  • Amic que no deixa i ganivet que no talla, fes-li una falla.[2]
  • Home de ganivet no val un pet.[3]
  • La millor ganivetada és la que a la dona i al frare és donada.[4]

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

  • Faltar-hi l'esquena d'un ganivet.[3]
(var.) Faltar-hi un recaç de ganivet.[3]
Frase feta Faltar-hi molt poc.
Frase feta Esmolar el ganivet.
Frase feta Ser mala gent.
  • Tenir més gana que un ganivet nou.[3]
Frase feta Tenir molta gana (Mall.)
Frase feta Retret a qui pretén fer creure quelcom inverosímil.

Endevinalles[modifica | modifica el codi]

  • No soc carn i tinc bon tall
    i aquell a qui clavo l'ull
    li faig fer l'últim badall.[8]
  • Tinc tall
    i no menjo mai.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Viladot-Puig, 2003.
  2. 2,0 2,1 Sevilla Muñoz; Zurdo Ruiz-Ayúcar, 2009.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «ganivet». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  4. Parés i Puntas, 1999.
  5. «Ganivet». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 29 de setembre de 2012]
  6. Gargallo i Gregori, Jose. «Ser gent de got i ganivet». El Refranyer, cop. 2010. [Consulta: 24 setembre 2012].
  7. «ganivet». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  8. 8,0 8,1 Mil endevinalles, 1988, p. 98.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Mil endevinalles catalanes (en català). 9a edició. Barcelona: Millà, 1988 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 4). ISBN 84-7304-017-9. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 28 març 2024].
  • Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.