George Bernard Shaw

De Viquidites
Infotaula de personaGeorge Bernard Shaw
George Bernard Shaw
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Dublín (Irlanda)
26 de juliol de 1856
Mort Ayot St. Lawrence (Anglaterra)
2 de novembre de 1950 (94 anys)
Ocupació Dramaturg
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

George Bernard Shaw (Dublín, 26 de juliol de 1856 — Ayot St. Lawrence, Hertfordshire, 2 de novembre de 1950) fou un dramaturg, assagista i periodista irlandès.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • La ciència sempre s'equivoca. Mai resol un problema sense crear-ne deu.[1]
(en anglès) Science is always wrong. It never solves a problem without creating ten more.
  • La virtut no consisteix a abstenir-se del vici sinó a no desitjar-lo.[2]
(en anglès) Virtue consists, not in abstaining from vice, but in not desiring it.
  • L'assassinat és la forma extrema de la censura.[3]
(en anglès) Assassination is the extreme form of censorship.
The Rejected Statement.
  • Només hi ha una religió encara que hi hagin un centenar de versions.[3]
(en anglès) There is only one religion, though there are a hundred versions of it.
Arms and the Man, 1894.
  • Quan un home estúpid fa alguna cosa de la que està avergonyit, sempre declara que és el seu deure.[3]
(en anglès) When a stupid man is doing something he is ashamed of, he always declares that it is his duty.
Caesar and Cleopatra, 1898.
  • Les modes, després de tot, només provoquen epidèmies.[3]
(en anglès) Fashions, after all, are only induced epidemics.
The Doctor's Dilemma, 1911.
  • Un home de la meva intensitat espiritual no menja cadàvers.[4]
(en anglès) A man of my spiritual intensity does not eat corpses.
Bernard Shaw: his life and personality, 1942.
  • Vaig ser un caníbal durant vint-i-cinc anys. La resta del temps he estat vegetarià.[5]
(en anglès) I was a cannibal for twenty-five years. For the rest I have been a vegetarian.
Sixteen self sketches, 1949.

Man and Superman (1903)[modifica | modifica el codi]

  • No hi ha cap amor més sincer que l'amor al menjar.[3]
(en anglès) There is no love sincerer than the love of food.
Man and Superman, 1903.
  • Un anglès pensa que té moral quan només es troba incòmode.[3]
(en anglès) An Englishman thinks he is moral when he is only uncomfortable.
Man and Superman, 1903.

Maxims for Revolutionists (1903)[modifica | modifica el codi]

Pàgina principal: Maxims for Revolutionists
  • La llibertat suposa la responsabilitat, per això la major part dels homes la temen tant.[6]
(en anglès) Liberty means responsibility. That is why most men dread it.
Maxims for Revolutionists. Liberty and Equality, 1903.
  • Qui pot fer-ho, ho fa. Qui no pot fer-ho, ensenya.[3]
(en anglès) He who can, does. He who cannot, teaches.
Maxims for Revolutionists. Education, 1903.

Santa Joana (1923)[modifica | modifica el codi]

  • No hi han dolents en aquesta historia. El crim, com la malaltia, no es interessant: tothom esta d’acord en que cal eradicar-lo, i ja està. És el que fan els homes en el millor dels casos, amb bones intencions, i el que homes i dones normals troben que han de fer malgrat les seves intencions, el que ens incumbeix aquí.[7]

Santa Joana. 1923.

  • Si, m’havien dit que éreu ximples i que no havia d’escoltar les vostres elegants paraules, ni confiar en la vostra bondat. Em vàreu prometre vida, però mentíeu. Penseu que la vida no és res més que no ser mort. No són el pa i l’aigua el que temo: el pa no m’ofereix cap penar i l’aigua no m’afligeix. Sinó que m’aparteu de la llum del cel, dels prats i les flors, que m’encadeneu els peus i que mai més pugui cavalcar amb els soldats ni escalar els cims; que em feu respirar la fètida humitat de la foscor, i m’aïlleu de tot allò que em dona l’amor a Déu quan la vostra maldat i estupidesa em tempten a odiar-lo. Tot això es pitjor que els forns escaldats set vegades a la bíblia. Puc sobreviure sense el meu cavall, em puc arrossegar en faldilles. Podria deixar que els estàndards i les trompetes dels cavallers i soldats m’avancessin i em deixessin enrere, com deixen enrere les altres dones, només si encara pogués escoltar el vent entre les branques dels arbres, els udols dels gossos cap al sol, el bram dels xais entre la rosada, i les santes beneïdes campanes de l’església que porten les veus dels àngels flotant cap a mi en el vent. Sense aquestes coses no puc viure; i perquè vosaltres me les voleu prendre a mi,  o a qualsevol altre humà, se que és el diable qui us dona consell a vosaltres, i que a mi me’l dona Déu.[7]

Santa Joana. 1923.

Atribuïdes[modifica | modifica el codi]

  • El ball és una expressió perpendicular d'un desig horitzontal.[3]
(en anglès) Dancing is a perpendicular expression of a horizontal desire.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cassimally, Khalil A. «Define Science». Labcoat Life. Because science is a thing of beauty. Nature Education, 07-08-2011. [Consulta: 19 març 2024].
  2. «Els aforismes». L'ofici de viure. Barcelona: Catalunya Ràdio S.R.G. Arxivat de l'original el 1394198111. [Consulta: 20 gener 2013].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 «George Bernard Shaw - Quotes». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 27 setembre 2014].
  4. Pearson, Hesketh. Bernard Shaw: his life and personality. London: Collins, 1942. 
  5. Shaw, George Bernard. Sixteen self sketches. London: Constable, 1949. 
  6. Torralba, Francesc. La llibertat que necessites. Badalona: Ara Llibres, 2010. ISBN 9788492552948 [Consulta: 1347089643]. 
  7. 7,0 7,1 Shaw, George Bernard. Santa Joana. Penguin Books.