Hannah Arendt

De Viquidites
Infotaula de personaHannah Arendt
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Lindener Marktplatz 2 (Alemanya)
14 d'octubre de 1906
Mort Upper West Side (Nova York)
4 de desembre de 1975 (69 anys)
Ocupació Filòsofa, historiadora, escriptora, politòloga, assagista, professora d'universitat, sociòloga, teòrica política i autora
Modifica dades a Wikidata

Hannah Arendt (Hannover, 14 d'octubre de 1906Nova York, 4 de desembre de 1975) fou una filòsofa, sociòloga i politòloga estatunidenca d'origen alemany.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • La banalitat del mal parteix de la irreflexió de qui el comet.[1]
  • Els adults van rebutjar l'autoritat i això només pot significar una cosa: que es neguen a assumir la responsabilitat del món al qual han portat els seus fills.[2]
  • El totalitarisme no tendeix a un regne despòtic sobre els homes, sinó cap a un sistema en què els homes estan de més.[3]
The Origins of Totalitarianism, 1951.
  • El revolucionari més radical es tornarà un conservador l'endemà de la revolució.[4]
(en anglès) The most radical revolutionary will become a conservative on the day after the revolution.
New Yorker, 12 de setembre de 1970.

Between Past and Future (1961)[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions del llibre Between Past and Future publicat l'any 1961 a Nova York:[5]

  • L'autoritat sempre demanda obediència i per això és corrent que es confongui amb una determinada forma de poder o violència. Tanmateix, exclou l'ús de mitjans externs de coacció: s'empra la força quan l'autoritat fracassa.[2]
  • La crisi esdevé un desastre només quan hi responem amb judicis preestablerts, és a dir, amb prejudicis. Aquesta actitud aguditza la crisi i, a més, ens impedeix d'experimentar la realitat i ens treu l'ocasió de reflexionar el que aquesta realitat ens ofereix.[2]
  • L'educació és el punt en el que decidim si estimem prou el món com per assumir una responsabilitat envers seu i aixi salvar-lo de la ruïna que, si no és per la renovació, si no és per l'arribada dels nous i joves, seria inhabitable.[2]
  • Mitjançant l'educació decidim si estimem prou els nostres fills com per expulsar-los del nostre món i alliberar-los dels seus propis recursos, ni treure'ls de les mans l'oportunitat d'emprendre alguna cosa nova, alguna cosa que nosaltres no imaginem, prou com per preparar-los amb temps per a la tasca de renovar el món comú.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rahola, Pilar. «Dolce Gabanna: la banalització del mal». El Periódico. Barcelona: Grupo Zeta, 23-02-2007. Arxivat de l'original el 1457194481. [Consulta: 10 març 2012].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Piastro Behar, Julieta «Una revisió dels conceptes de responsabilitat i autoritat en l'educació a la llum de Hannah Arendt» (PDF). Aloma: revista de psicologia, ciències de l'educació i de l'esport Blanquerna, Núm. 19, (2006), pàg. 263-271. ISSN: 1138-3194 [Consulta: 28 agost 2012].
  3. «La política a contrapèl de Hannha Arendt». Plana Web de Ramon Alcoberro i Pericay, cop. 2012. [Consulta: 10 març 2012].
  4. Knowles, 2014.
  5. Arendt, Hannah. Entre el pasado y el futuro : ocho ejercicios sobre la reflexión política. Barcelona: Península, 1996 (Historia, ciencia, sociedad ; 250). ISBN 8483070014. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]