Hannah Arendt

Hannah Arendt
Segell del servei de correus d'Alemanya, 1988
Projectes germans
	Biografia a la Viquipèdia
	Multimèdia a Commons

Hannah Arendt (Hannover, 14 d'octubre de 1906 — Nova York, 4 de desembre de 1975) fou una filòsofa, sociòloga i politòloga estatunidenca d'origen alemany.

Cites

• La banalitat del mal parteix de la irreflexió de qui el comet.

• Els adults van rebutjar l'autoritat i això només pot significar una cosa: que es neguen a assumir la responsabilitat del món al qual han portat els seus fills.

• El totalitarisme no tendeix a un regne despòtic sobre els homes, sinó cap a un sistema en què els homes estan de més.

The Origins of Totalitarianism, 1951.

Between Past and Future (1961)

Cites del llibre Between Past and Future publicat l'any 1961 a Nova York:

• L'autoritat sempre demanda obediencia i per aixo és corrent que es confongui amb una determinada forma de poder o violencia. No obstant, exclou l'ús de mitjans externs de coacció: s'empra la força quan l'autoritat fracassa.

• La crisi esdevé un desastre només quan hi responem amb judicis preestablerts, és a dir, amb prejudicis. Aquesta actitud aguditza la crisi i, a més, ens impedeix d'experimentar la realitat i ens treu l'ocasió de reflexionar el que aquesta realitat ens ofereix.

• L'educació és el punt en el que decidim si estimem prou el món com per assumir una responsabilitat envers seu i aixi salvar-lo de la ruïna que, si no és per la renovació, si no és per l'arribada dels nous i joves, seria inhabitable.

• Mitjançant l'educació decidim si estimem prou els nostres fills com per expulsar-10s del nostre món i alliberar-los dels seus propis recursos, ni treure'ls de les mans l'oportunitat d'emprendre alguna cosa nova, alguna cosa que nosaltres no imaginem, prou com per preparar-los amb temps per a la tasca de renovar el món comú.

Amb referència bibliogràfica

• El mal no és mai `radical´, solament és extrem, i careix de tota profunditat i de qualsevol dimensió demoníaca. Pot créixer desmesuradament i reduir tot el món a deixalles precisament perquè s'extén com un fong per la superfície. És un `desafiament al pensament´, com vaig dir, perquè el pensament tracta d'aconseguir una certa profunditat, anar a les arrels i, en el moment mateix en què s'ocupa del mal, se sent decepcionat perquè no troba res. Això és la `banalitat´. Solament el bé té profunditat i pot ser radical.
  • Font: "Eichmann en Jerusalem" (24 de juliol de 1963, carta a Gershom Scholem), en Una revisión de la historia judía y otros ensayos. Barcelona, Paidós, 2005, pàgina 150.
  • Traducció: Miguel Candel.

• Mai a la vida he estimat a cap poble ni col·lectiu, ni al poble alemany, ni al francès, ni al nordamericà, ni a la classe obrera, ni a res semblant. En efecte, solament 'estimo' als meus amics i l'únic gènere d'amor que coneixo i en el que crec és l'amor a les persones.
  • Font: "Eichmann en Jerusalén" (24 de juliol de 1963, carta a Gershom Scholem), en Una revisión de la historia judía y otros ensayos. Barcelona, Paidós, 2005, página 145.
  • Traducció: Miguel Candel.

Altres cites

• En la mesura en que realment es pugués arribar a superar el passat, aquesta superació consistiria en narrar el que va succeir.
• Tots els homes, tot i que han de morir, no han nascut per morir, sinó per innovar.
• Ningú pot ser feliç sense participar en la felicitat pública, ningú pot ser lliure sense l'experiència de la llibertat pública, i ningú, finalment, pot ser feliç o lliure sense implicar-se i formar part del poder polític.
• Noblesa, dignitat, constància i cert coratge rialler. Tot el que constitueix la grandesa segueix sent essencialment el mateix a través dels segles.
• Si algú és atacat com a jueu, cal que es defensi com a jueu. No com a alemany, ni com a ciutadà del món, ni com a defensor dels drets humans o el que sigui.
• Un home atacat com a jueu no es pot defensar com a anglès o francès. Això portaria al món a creure que, al capdavall, no s'està defensant a ell mateix.