Hannah Arendt

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Hannah Arendt
Hannah Arendt
Segell del servei de correus d'Alemanya, 1988
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

Hannah Arendt (Hannover, 14 d'octubre de 1906 — Nova York, 4 de desembre de 1975) fou una filòsofa, sociòloga i politòloga estatunidenca d'origen alemany.

Cites[modifica]

  • La banalitat del mal parteix de la irreflexió de qui el comet.[1]
  • Els adults van rebutjar l'autoritat i això només pot significar una cosa: que es neguen a assumir la responsabilitat del món al qual han portat els seus fills.[2]
  • El totalitarisme no tendeix a un regne despòtic sobre els homes, sinó cap a un sistema en què els homes estan de més.[3]
The Origins of Totalitarianism, 1951.

Between Past and Future (1961)[modifica]

Cites del llibre Between Past and Future publicat l'any 1961 a Nova York[4]:

  • L'autoritat sempre demanda obediencia i per aixo és corrent que es confongui amb una determinada forma de poder o violencia. No obstant, exclou l'ús de mitjans externs de coacció: s'empra la força quan l'autoritat fracassa.[2]
  • La crisi esdevé un desastre només quan hi responem amb judicis preestablerts, és a dir, amb prejudicis. Aquesta actitud aguditza la crisi i, a més, ens impedeix d'experimentar la realitat i ens treu l'ocasió de reflexionar el que aquesta realitat ens ofereix.[2]
  • L'educació és el punt en el que decidim si estimem prou el món com per assumir una responsabilitat envers seu i aixi salvar-lo de la ruïna que, si no és per la renovació, si no és per l'arribada dels nous i joves, seria inhabitable.[2]
  • Mitjançant l'educació decidim si estimem prou els nostres fills com per expulsar-10s del nostre món i alliberar-los dels seus propis recursos, ni treure'ls de les mans l'oportunitat d'emprendre alguna cosa nova, alguna cosa que nosaltres no imaginem, prou com per preparar-los amb temps per a la tasca de renovar el món comú.[2]

Amb referència bibliogràfica[modifica]

  • El mal no és mai `radical´, solament és extrem, i careix de tota profunditat i de qualsevol dimensió demoníaca. Pot créixer desmesuradament i reduir tot el món a deixalles precisament perquè s'extén com un fong per la superfície. És un `desafiament al pensament´, com vaig dir, perquè el pensament tracta d'aconseguir una certa profunditat, anar a les arrels i, en el moment mateix en què s'ocupa del mal, se sent decepcionat perquè no troba res. Això és la `banalitat´. Solament el bé té profunditat i pot ser radical.
    • Font: "Eichmann en Jerusalem" (24 de juliol de 1963, carta a Gershom Scholem), en Una revisión de la historia judía y otros ensayos. Barcelona, Paidós, 2005, pàgina 150.
    • Traducció: Miguel Candel.
  • Mai a la vida he estimat a cap poble ni col·lectiu, ni al poble alemany, ni al francès, ni al nordamericà, ni a la classe obrera, ni a res semblant. En efecte, solament 'estimo' als meus amics i l'únic gènere d'amor que coneixo i en el que crec és l'amor a les persones.
    • Font: "Eichmann en Jerusalén" (24 de juliol de 1963, carta a Gershom Scholem), en Una revisión de la historia judía y otros ensayos. Barcelona, Paidós, 2005, página 145.
    • Traducció: Miguel Candel.

Altres cites[modifica]

  • En la mesura en que realment es pugués arribar a superar el passat, aquesta superació consistiria en narrar el que va succeir.
  • Tots els homes, tot i que han de morir, no han nascut per morir, sinó per innovar.
  • Ningú pot ser feliç sense participar en la felicitat pública, ningú pot ser lliure sense l'experiència de la llibertat pública, i ningú, finalment, pot ser feliç o lliure sense implicar-se i formar part del poder polític.
  • Noblesa, dignitat, constància i cert coratge rialler. Tot el que constitueix la grandesa segueix sent essencialment el mateix a través dels segles.
  • Si algú és atacat com a jueu, cal que es defensi com a jueu. No com a alemany, ni com a ciutadà del món, ni com a defensor dels drets humans o el que sigui.
  • Un home atacat com a jueu no es pot defensar com a anglès o francès. Això portaria al món a creure que, al capdavall, no s'està defensant a ell mateix.

Referències[modifica]

  1. Rahola, Pilar. «Dolce Gabanna: la banalització del mal». El Periódico. Barcelona: Grupo Zeta, 23 de febrer de 2007. [Consulta: 10 març 2012].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Piastro Behar, Julieta. «Una revisió dels conceptes de responsabilitat i autoritat en l'educació a la llum de Hannah Arendt» (PDF). Aloma: revista de psicologia, ciències de l'educació i de l'esport Blanquerna. Núm. 19 (2006), p. 263-271. ISSN 1138-3194 [Consulta: 28 agost 2012].
  3. «La política a contrapèl de Hannha Arendt». Plana Web de Ramon Alcoberro i Pericay, cop. 2012. [Consulta: 10 març 2012].
  4. Arendt, Hannah. Entre el pasado y el futuro : ocho ejercicios sobre la reflexión política. Barcelona: Península, 1996 (Historia, ciencia, sociedad ; 250). ISBN 8483070014.