Heròdot

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Heròdot
Heròdot
Bust d'Heròdot
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

Heròdot [Ἡρόδοτος] (Halicarnàs, 480 aC — Atenes, 420 aC) fou un historiador grec.

Cites[modifica]

Històries[modifica]

Llibre I

  • Ningú és tan idiota com per desitjar la guerra i no la pau, perquè en la pau els fills enterren els seus pares i en la guerra els pares enterren els seus fills.[1]
(en grec) οὐδεὶς γὰρ οὕτω ἀνόητος ἐστὶ ὅστις πόλεμον πρὸ εἰρήνης αἱρέεται: ἐν μὲν γὰρ τῇ οἱ παῖδες τοὺς πατέρας θάπτουσι, ἐν δὲ τῷ οἱ πατέρες τοὺς παῖδας.
Història. Cap. 87.

Llibre III

(en grec) σὺ δὲ μαθὼν ὅσῳ φθονέεσθαι κρέσσον ἐστὶ ἢ οἰκτείρεσθαι.
Història. Cap. 52.

Llibre VII

  • La vida és una cosa tan miserable que la mort es converteix en el refugi més desitjat dels homes.[1]
(en grec) οὕτω ὁ μὲν θάνατος μοχθηρῆς ἐούσης τῆς ζόης καταφυγὴ αἱρετωτάτη τῷ ἀνθρώπῳ γέγονε.
Història. Cap. 46.
  • Les circumstàncies governen els homes, els homes no governen les circumstàncies.[2]
(en grec) μάθε ὅτι αἱ συμφοραὶ τῶν ἀνθρώπων ἄρχουσι καὶ οὐκὶ ὥνθρωποι τῶν συμφορέων.
Història. Cap. 49.
  • És la meva obligació dir el que m'han dit, però en cap cas creure-m'ho.[2]
(en grec) ἐγὼ δὲ ὀφείλω λέγειν τὰ λεγόμενα, πείθεσθαί γε μὲν οὐ παντάπασι ὀφείλω, καί μοι τοῦτο τὸ ἔπος ἐχέτω ἐς πάντα λόγον.
Història. Cap. 152.

Sense referències[modifica]

  • De tots els infortuns que afligeixen la humanitat el més amarg és que hem de tenir molta consciència i cap control
  • La democràcia porta el nom més bonic que existeix... igualtat.
  • Si un comença amb certeses acabarà amb dubtes, però si es conforma amb començar amb dubtes aconseguirà acabar amb certeses tot i faltar les paraules.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Heròdot; Godley, A.D. (ed.). «The Histories». Perseus Digital Library. Medford, MA: Tufts University., 2012. [Consulta: 28 desembre 2013].
  2. 2,0 2,1 Harbottle, Thomas Benfield. Dictionary of Quotations (Classical). London: Swan Sonnenschein & Co, 1897.