Jacques Delors

De Viquidites
Infotaula de personaJacques Delors
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement 14è districte de París (França)
20 de juliol de 1925
Mort 5è districte de París (França)
27 de desembre de 2023 (98 anys)
Ocupació Economista, polític, sindicalista, banquer, alt càrrec i alcalde
Modifica dades a Wikidata

Jacques Delors (París, 20 de juliol de 1925) és un polític i economista francès. Fou President de la Comissió Europea (1985-1995).

Citacions[modifica | modifica el codi]

Premi Internacional Catalunya (1998)[modifica | modifica el codi]

Recull de frases del discurs de Jacques Delors en l'acte de lliurament del X Premi Internacional Catalunya, pronunciat el 17 de juny de 1998:

  • Que onze països decideixin conjuntament d'embarcar-se en l'aventura de l'euro és una formidable mostra de salut, perquè vol dir que els governs –i també una bona part de l'opinió pública– comprenen que hi ha molts més riscs si no es crea la moneda que no pas si es crea.[1]
  • M'agrada dir que la construcció europea, amb les seves crisis i períodes de dubte, no la podem comparar amb un llarg riu tranquil. De fet, la seva història és la d'una navegació sovint difícil, amb bonança i amb temporal, a través de les aigües combinades dels seus afluents. El riu Euro és el producte de tres afluents anomenats Gran Mercat, Cohesió Econòmica i Cooperació Monetària.[1]
  • Al llarg de la seva història, Catalunya ha construït a la Mediterrània —i no solament a Sardenya i a Sicília, sinó també a Grècia i a Egipte— xarxes puixants que reunien un imperi i que, en tots les èpoques, ha restat oberta a l'exterior, alhora que s'ha mostrat acollidora envers els qui hi han vingut a treballar i a instal·lar-se al seu camp, a les seves ciutats i als seus ports.[2]
  • Crec fermament que per ser un bon europeu cal, d'entrada, cultivar amb cura la identitat nacional, ser un francès convençut –o un espanyol irreprotxable–, de la mateixa manera que no és cap obstacle per ser francès el fet de ser un bretó de qualitat o un alsacià de soca-rel. També diria que l'un no funciona sense l'altre.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Delors, Jacques. «Catalunya: una porta oberta a la Mediterrània» (PDF). Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1998. Arxivat de l'original el 1506437095. [Consulta: 28 agost 2013].
  2. «XXV Premi Internacional Catalunya». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 1413901168. [Consulta: 28 agost 2013].