Jaume Balmes i Urpià

Jaume Balmes i Urpià
Retrat de Jaume Balmes
Projectes germans
	Biografia a la Viquipèdia
	Obres a Viquitexts

Jaume Llucià Balmes i Urpià (Vic, 28 d'agost de 1810 - Vic, 9 de juliol de 1848) fou un filòsof i teòleg català.

Cites

• A Catalunya tenim la civilització espanyola i la cultura francesa.
• Originalment, en castellà: En Cataluña tenemos la civilización española y la cultura francesa.
  • Fonts: La Sociedad, revista religiosa, filosófica, política y literaria, p 563
• Als nens se'ls ensenya la retòrica i la poesia: pobres nens! i després la lògica: pobres nens!
• Originalment, en castellà: a los niños se les enseña la retórica y la poesí: ¡pobres niños y luego la lógica: ¡pobres niños!
  • Fonts: La Sociedad, revista religiosa, filosófica, política y literaria, p 557.
• Quan al cor li cal una doctrina, l'enteniment la hi presta, encara que siga fingint-la.
• Originalment, en castellà: cuando el corazón necesita una doctrina, el entendimiento se la presta, aunque sea fingiéndola.
  • Fonts: La Sociedad, revista religiosa, filosófica, política y literaria, p 555.
• En cada crisi social neix un geni. Espanya està en crisi: on està el geni?
• Originalment, en castellà: en cada crisis social nace un genio. La España está en crisis: ¿dónde está el genio?
  • Fonts: La Sociedad, revista religiosa, filosófica, política y literaria, p 556.

Cites sobre Jaume Balmes

• Tot el que Balmes, com a filòsof, té d’escassa fascinació (la seva facilitat fraseològica el porta a escriure frases tan llargues, que quan hom arriba al final ja no recorda el que deia al començament), ho té la seva figura humana, la persona.

Opinió de Josep Pla del filòsof Jaume Balmes.

El Quadern Gris, 10 d'octubre de 1918.

• Balmes fa la impressió constant d’un home capaç de judicar objectivament les coses (excloent, és clar, l’interès religiós) i d’estar rarament deformat per prejudicis patriòtics.

Opinió de Josep Pla del filòsof Jaume Balmes.

El Quadern Gris, 8 de març de 1919.

• Balmes, que no era un filòsof, sinó un cura vulgar, un ciutadà vulgar amb òrdens majors, quan pretenia fer filosofia es limitava a proferir vulgaritats.
• Originalment, en castellà: Balmes, que no era un filósofo, sino un cura vulgar, un ciudadano vulgar con órdenes mayores, cuando pretendía hacer filosofía se limitaba a proferir vulgaridades.
  • Joan Fuster (Contra Unamuno y los demás, p. 22. Barcelona: Ediciones Península, 1975. ISBN 8429711031).
• Cert és que no cap formar-se una regular idea d'allò que van ser els portentosos sistemes de Kant, Hegel, Fichte, Schelling, etc., per allò que va dir-nos-en Balmes en la seva Filosofia fonamental. Balmes no es va comprendre, ni podria en rigor comprendre-les.
• Originalment, en castellà: Cierto es que no cabe formarse una regular idea de lo que fueron los portentosos sistemas de Kant, Hegel, Fichte, Schelling, etc., por lo que de ellos nos dice Balmes en su Filosofía fundamental. Balmes no los comprendió, ni podía en rigor comprenderlos.
  • Miguel de Unamuno (Contra esto y aquello, p. 58. Madrid: Espasa-Calpe, S.A. Depósito legal: M. 13.965 — 1965).
• Príncep de l'Apologètica moderna.
  • Pio XII (citat a Tribuna municipal).