Joan Capri

Joan Capri
Projectes germans
	Biografia a la Viquipèdia

Joan Capri (Barcelona, 10 de juliol de 1917 — Barcelona, 4 de febrer de 2000) fou un actor, humorista i monologuista català. El seu nom real era Joan Camprubí i Alemany

Cites

• Jo dels col·legis lo que conec més són les parets perqué sempre em deien de cara a la pared [...] eren parets mestres, vaig aprendre molt més coses que no pas els altres.

Entrevista amb Josep Maria Espinàs.

Programa Identitats de TV3, 9 de novembre del 1986.

• Jo faig riure sense esforços, però quan vull fer plorar, també faig plorar.

Entrevista amb Josep Maria Espinàs.

Programa Identitats de TV3, 9 de novembre del 1986.

• He sigut una persona que durant aquests 35 o 40 anys ha fet feliç a molta gent.

Entrevista amb Josep Maria Espinàs.

Programa Identitats de TV3, 9 de novembre del 1986.

• Tinc a casa un epitafi que vull que posin el dia que em mori escrit que digui, el que passi per davant meu, si creuen un parenostre, si no creuen almenys una gran riallada.

Entrevista amb Josep Maria Espinàs.

Programa Identitats de TV3, 9 de novembre del 1986.

• Avui em pagueu tot el que jo vaig fer per vosaltres.

Acte de lliurament de la Medalla d'Or al mèrit artístic de la Ciutat de Barcelona.

Barcelona, 1997.

• Quan et veig venir només tinc ganes de sortir corrents ^{[sense font]}

Monòlegs

Cites dels monòlegs interpretats per Joan Capri, escrits per ell mateix i per altres autors.

• Si et fa mal, posa-t'hi fulles.

Acabarem ximples.

• Amb els anys l'amor se'n va, però ella es queda!

El Casament. —Josep Maria de Sagarra

• Els americans ho fan tot bé, tot ho fan gran, alguna vegada els hi falla algun coet però no té importància.

El descontent.

• Els xavals estan més desorientats que un turista a Hospitalet.

El desorientat.

• Quan un home té el cabell curt no es pot mai dedicar a música moderna.

El desorientat.

• Avui obrir un crèdit en un banc és més difícil que obrir una ostra.

El desorientat.

• Piqui, rasqui, piqui, rasqui,
  rasqui, piqui, rasqui, piqui,
  que li piqui qui s'ho rasqui,
  que s'ho rasqui qui li piqui.

Cançó interpretada per Joan Capri dins del monòleg.

Ja som algú.

• Els guàrdies són homes que estan amagats a les cantonades posant multes.

Els savis.

• Molts han volgut casar-se amb una noia de casa i després ha resultat que ha sigut molt de casa, però de casa dels altres.

Si vols una noia. —Lleó Borrell i Josep Maria Espinàs

• Desgraciadament el matrimoni és una trompada.

Si vols una noia. —Lleó Borrell i Josep Maria Espinàs

• De la mateixa manera que no vàrem fer res per venir al món, tampoc hem de fer res per anar-se'n.

El Suicidi.

• Suicidar-se és lleig i covard.

El Suicidi.

• Si us matèssiu, us en penediríeu tota la vida.

El Suicidi.

• La vida és trista però nosaltres no fem res perquè sigui alegre.

La vida és un serial.

• A Barcelona, la vida és barata si no et mous a vora del foc.

La vida és un serial.

Doctor Caparrós, medicina general

Cites de la sèrie Doctor Caparrós, medicina general on Joan Capri interpretà el doctor Caparrós. La sèrie fou emesa per Televisió Espanyola de Catalunya des del 3 d'octubre de 1979 fins al 19 de desembre del mateix any.

Capítol 1. Quin dia avui, quin dia!

Episodi emès el 3 d'octubre de 1979.

• Una persona podria passar tres i potser quatre dies sense menjar. Ara sense respirar, no li aconsello que no ho provi ni un sol dia. Li podria sortir malament.

• Fa molts anys Numància... Numància! Sempre que dic Numància sembla que vagi a començar un discurs polític, oi? Numància!

Referint-se al cognom de la seva ajudant, infermera Numància.

• Jo no havia fet mai la Declaracio de Renta perquè jo sempre pensava què n'ha de fer el Ministre d'Hisenda de lo que guanyo o deixo de guanyar.

Opinió sarcàstica sobre la Declaració de Renda.

Capítol 2. Alegria, alegria

Episodi emès el 10 d'octubre de 1979.

• Sap quin és el problema que tenen els catalans amb la resta d'Espanya, doncs que no els coneixen i no els coneixen per la llengua.

Opinió irònica sobre les relacions d'Espanya i Catalunya.

• Si ara nosaltres tot seguit ens fumèssim tot aquest caixó de fàries, ple de cigarros, potser ens faria mal, però un cigarret ajunta, agermana, ara mateix sembla que ens veiem embolcallats per un núvol d'amistat.

Opinió irònica sobre el tabac i la germanor.

Capítol 3. L'arribada del cosí Miquel

Episodi emès el 17 d'octubre de 1979.

• A l'arribar hem volgut donar-li una sorpresa, li hem posat tot de fotografies dels millors monuments de la ciutat.

Explicant la sorpresa frustrada que volia donar al seu cosí Miquel, sacerdot, omplint la seva habitació de fotografies eròtiques.

Capítol 4. El simpòsium de Madrid

Episodi emès el 24 d'octubre de 1979.

• Home ja se sap, quan es reuneixen molts metges acaben afartant-se com a lladres.

Explicant la programació d'activitats del Simposi de Medicina a Madrid.

Capítol 5. El doctor està malalt

Episodi emès el 31 d'octubre de 1979.

• No és conegut, però ell em coneix a mi.

• Un metge ha d'estar sempre al peu del canó, ha d'anar a visitar el malalt encara que li falti un número per cantar bingo.

Explicant del jurament hipòcratic dels metges.

• Me'n vaig fonent com una candela, candela llarga per això.

• És molt car viure però és més car morir-se encara.

Opinió sobre les despeses dels enterraments.

• El mort tant li fa als centristes com als socialistes.

• Jo sóc metge i els metges no en prenem de pastilles, però les receptem tantes com vulguis en receptem, però no en prenem mai.

• Si la nostra mare no hagués fet allò, nosaltres no hauríem nascut, per què? Perquè el nostre pare no hagués fet allò tampoc.

Opinió irònica sobre el fet de parlar públicament del sexe.

Capítol 6. Pluja de malalts

Episodi emès el 7 de novembre de 1979.

• Un metge no se li perdona mai que estigui malalt.

• Fa mal efecte un metge malalt. Un metge malalt perd la clientela i si es posa malalt massa sovint acaba en la misèria.

• Escolti, avisi a tots el clients que s'esperen que tardaré dos o tres hores, com que tots són de la Seguretat Social ja hi estan acostumats.

Capítol 7. Mare de Déu, quin pont!

Episodi emès el 14 de novembre de 1979.

• Quan algú parla que és un préstamo es que et vol robar, a la llarga és un robo.

• Notes que és una aire ple el de Barcelona, és un aire tupit i aquí és un aire que no té gust de res, es tot oxígen.

Comparació irònica que fa sobre l'aire contaminat de Barcelona i l'aire net de la muntanya.

Capítol 8. Promoció de la dona

Episodi emès el 21 de novembre de 1979.

• Un mas sense cavalls és com un home sense cabells.

• Va fer més quilòmetres que un taxista de Sants.

• La mare del tano quan era petit!

• Veuen un metge i ja es volen despullar, sort que nosaltres sabem resistir les temptacions.

Opinió irònica sobre la facilitat de les dones de despullar-se davant d'un metge.

Capítol 11. El divorci del doctor

Episodi emès el 12 de desembre de 1979.

• El gran problema de la humanitat es que tothom parla d'ell i ningú sap veure els problemes dels altres, i nosaltres ens hauríem de mirar contínuament al mirall veient els nostres defectes.

Capítol 12. El dia de Nadal

Episodis emès el 19 de desembre de 1979.

• El pessebre és una cosa molt important, no perquè representa un fet passat sinó perquè representa el futur.

• Si jo fos un metge de cine o de televisió, ja li hauria fet un nano a la Numància, la meva dona s'entendria amb l'exmalalt i el meu nebot seria de l'acera de enfrente.

• El futur és de l'amor o no hi haurà futur.

• Moltes vegades els laics pensem més que els bisbes, amb perdó de Roma.

Cites sobre Joan Capri

• Només s'han de tenir ulls a la cara per veure que Capri és l'únic actor real i autèntic que ha aparegut en el nostre país en els últims cinquanta anys.

Homenots. Quarta sèrie, 1975. —Josep Pla