Joan Fuster i Ortells

De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Joan Fuster)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joan Fuster i Ortells
Joan Fuster i Ortells
Retrat de Joan Fuster, fet per Manuel Boix (1984)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

Joan Fuster i Ortells (Sueca, Ribera Baixa, 23 de novembre de 1922 — ibíd, 21 de juny de 1992) va ser un escriptor valencià.

Contingut

Cites [modifica]

Retrat de Joan Fuster per Josep Pla-Narbona
La meva posteritat serà de paper.
  • Al capdavall, la mort no consisteix únicament a morir-se. És morir-se i ser oblidat. A la curta o a la llarga, oblidat.[1]
  • De tota novel·la sempre en sobra la meitat.[2]
  • Escriure és recordar, o en tot cas, inventar records.[1]
  • La sort dels altres sempre ens sembla excessiva i, sobretot, immerescuda. Per això l'anomenem sort.[2]
  • Tal com estan les coses, ser català, avui dia, no passa de ser una simple hipòtesi.[2]
  • Tots els homes són mortals, i jo més que ningú.[1]
  • L'únic orgull que trobem comprensible és el nostre.[2]
  • L'única manera d'entendre un pròleg és llegir-lo després del llibre.[2]
  • L'esquerra "espanyola" fa la impressió que ha estat i és un instrument nacionalista de la dreta, i de l'extrema dreta...[3]
Pròleg del llibre Franco i l'Espanyolisme de X. Arbós i A. Puigsec (Curial, 1980).
Sueca, 9 d'octubre de 1979.
  • Hi ha "catalanistes" perquè hi ha "espanyolistes".[3]
Pròleg del llibre Franco i l'Espanyolisme de X. Arbós i A. Puigsec (Curial, 1980).
Sueca, 9 d'octubre de 1979.
  • L'esquerra "espanyola" s'ha caracteritzat sempre per la seva innocència, i pel seu "espanyolisme" rabiós.[3]
Pròleg del llibre Franco i l'Espanyolisme de X. Arbós i A. Puigsec (Curial, 1980).
Sueca, 9 d'octubre de 1979.

Judicis finals (1960) [modifica]

Recull de cites del llibre Judicis finals publicat l'any 1960:[4]

Calavera
I morir deu ser deixar d'escriure
  • Ja coneixeu el cèlebre aforisme grec: Joan Fuster és la mesura de totes les coses.[2]
  • Cada autor rep i assumeix les influències alienes que convenen a la perspectiva oberta per la seua pròpia singularitat: aquestes influències i no d'altres. És l'originalitat allò que les predestina.[5]
  • No demanes comprensió ni al teu millor amic: a tot estirar, es limitarà a compadir-te, com tothom.[6]
  • El pitjor del plagi no és que siga un robatori, sinó que és una redundància.[7]
  • El que els altres han dit, quan jo ho torne a dir amb sinceritat —què és: per necessitat, perquè no puc deixar de dir-ho— ho faig meu.[5]
  • Els aforismes -els meus com els de tothom- són sempre falsos, intrínsecament falsos. I aquest també.[4]
  • Reivindiqueu sempre el dret a canviar d'opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics.[4]
  • No ens hem pas d'enganyar:l'honradesa és un luxe caríssim.[4]
  • Per als pobres, els diners són un misteri. Per això es mantenen pobres.[4]
  • Les lleis les fan els qui estan en condicions de respectar-les -i només perquè hi estan.[4]
  • I morir deu ser deixar d'escriure.[8]
  • No he admirat mai cap home d'acció. Ho lamente.[4]
  • La paraula fou donada a l'home, no per a revelar, ni per ocultar els seus pensaments, sinó per justificar-los.[4]
  • Bon dia, lector amic, futur cadàver, futur no-res! Sit tibi terra levis![4]

Nosaltres els valencians (1962) [modifica]

  • No tinc altra autoritat que aquesta: la d'haver-me apassionat, fins a l'obsessió, per la vida i el destí del meu poble. Potser és l'única passió noble que reconec en mi.[9]
Pròleg de la 2a edició del llibre publicat l'any 1964.
  • Dir-nos valencians, en definitiva, és la nostra manera de dir-nos catalans.[10]

Diccionari per a ociosos (1964) [modifica]

Cites del seu llibre Diccionari per a ociosos publicat l'any 1964:[11]

Money to Burn de Victor Dubreuil
No entenc aquells qui diuen que menyspreen els diners. Costen tant de guanyar!
Capçalera oficial de la manifestació catalana del 10 de juliol de 2010
Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres.
  • No entenc aquells qui diuen que menyspreen els diners. Costen tant de guanyar!
Definició del concepte Diners.
  • Tota coincidència entre les teves i les meves és això: pura coincidència.
Definició del concepte Idees.
  • La "indignació", de fet, dóna per suposada la «dignitat» dels qui l'experimenten, i la "indignitat" de la seva víctima.[12]
Definició del concepte Indignació.
  • Què vol dir interès? "Sentiment que alguna cosa desvetlla en nosaltres, el qual ens mou a prestar-li una atenció especial, a ésser-li favorables o desfavorables." Copio el Fabra al peu de la lletra. Com sempre, el Fabra no defrauda: és concís, complet, encertat.
Definició del concepte Interès, valorant la qualitat del Diccionari general de la llengua catalana fet per Pompeu Fabra.
  • Mentir bé és un art molt difícil, que poques persones arriben a practicar amb solvència i dignitat.
Definició del concepte Mentir.
  • Morir-se massa jove és un error. Morir-se massa vell, també. En general, morir-se és sempre un error.
Definició del concepte Morir.
  • Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres.
Definició del concepte Política.
  • Tothom s'imagina ser distint de com és. Si no fos així, ningú no tindria prou paciència per a suportar-se a si mateix.
Definició del concepte Ser.
  • No hi ha cap servilisme que sigui desinteressat.
Definició del concepte Servilisme.
  • Ben sovint, gairebé sempre, callar també és mentir.
Definició del concepte Silenci.
  • Mentre dormiu us creix la barba: això és el temps.
Definició del concepte Temps.
  • ¿Qui, sinó un home de fantasia fora mida, seria capaç d'imaginar la idea de zero?
Definició del concepte Zero.

Destinat (sobretot) a valencians (1979) [modifica]

  • Com qualsevol altra criatura provinciana de la post-guerra vaig créixer intel·lectualment en la ignorància total i en la intoxicació doctrinaria de la Dictadura.[5]
Sobre la seva afiliació a les joventuts del Moviment Falangista d'Espanya.

Indagacions i propostes (1981) [modifica]

Cites del seu llibre Indagacions i propostes publicat l'any 1981:[13]

  • Hi ha qui és advocat, o mestre, o polític, o bisbe, o poeta, o pagès. La meva professió, en canvi, és de ser Joan Fuster.
  • L'esperança no passa de ser una manera d’enganyar el cos.
  • Les guerres, haurien de fer-les els vells. Serien biològicament menys onoroses.

Cites sobre Joan Fuster [modifica]

  • Vaig fer un descobriment: vaig veure que la cara d'escàs humor que feia Fuster en el moment d'obrir-me la porta no era pas produïda per l'excés d'aigua constatable en el rodal, sinó que era la seva cara habitual.[14]
Descripció física de Joan Fuster.
Homenots. Quarta sèrie. — Josep Pla
  • És la mateixa cara que de jove tenia Trotski.[14]
Descripció física de Joan Fuster.
Homenots. Quarta sèrie. — Josep Pla
  • L'origen del pancatalanisme és Fuster. Sense Fuster no existiria.[14]
2004.
Del roig al blau. — Max Cahner

Referències [modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Martí Monterde, Antoni. «Tomba de la no-ficció. Rellegir Joan Fuster, contra les derrotes de la memòria». Revista Literatures. Barcelona: Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, 2003. [Consulta: 21 març 2012].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Alexandre, Víctor. «Joan Fuster». Barcelona: Blogs e-notícies, 5 d'abril de 2010. [Consulta: 17 maig 2012]. «Recull d'aforismes d'en Joan Fuster»
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «El nacionalisme espanyol. Joan Fuster. 1979». Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional), 29 d'octubre de 2008. [Consulta: 21 març 2012].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 Fuster, Joan. Judicis Finals. Palma de Mallorca: Moll, 1960. ISBN 84-370-5731-0. 
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Iborra, Josep. «Joan Fuster i la tradició catalana moderna» (PDF). Estudi General, Núm. 4 (1984), p. 57-69. ISSN 0211-6030 [Consulta: 16 maig 2012].
  6. ↑ «RodaMots - A tot estirar». Xarxa de Mots, 14 de maig del 2012. [Consulta: 17 maig 2012].
  7. ↑ «RodaMots - Plagi». Xarxa de Mots, 17 de maig de 2012. [Consulta: 17 maig 2012].
  8. ↑ «El escritor Joan Fuster fallece víctima de un ataque al corazón». El país, 22 de juny del 1992. [Consulta: 16 juliol 2012].
  9. ↑ Riera, Antoni. «Joan Fuster. El nacionalisme d'un escèptic» (PDF). Revista de Girona, Núm. 152 (1992), p. 107-110. ISSN 0482-5675 [Consulta: 16 maig 2012].
  10. ↑ Riera, Antoni. «Joan Fuster. El nacionalisme d'un escèptic» (PDF). Revista de Girona, Núm. 152 (1992), p. 107-110. ISSN 0482-5675 [Consulta: 16 maig 2012].
  11. ↑ Fuster, Joan. Diccionari per a ociosos. Barcelona: Editorial A. C., 1964. 
  12. ↑ «RodaMots - Indignació». Xarxa de Mots, 14 de maig del 2012. [Consulta: 17 maig 2012].
  13. ↑ Fuster, Joan. Indagacions i propostes : assaigs, diaris, aforismes. Barcelona: Edicions 62, 1981. ISBN 8429716866. 
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Pla, Josep. Homenots. Quarta sèrie. Barcelona: Destino, 2004. ISBN 8496414191. 
Obtingut de «http://ca.wikiquote.org/w/index.php?title=Joan_Fuster_i_Ortells&oldid=26577»