Joan Fuster i Ortells

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joan Fuster i Ortells
Joan Fuster i Ortells
Retrat de Joan Fuster, fet per Manuel Boix (1984)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

Joan Fuster i Ortells (Sueca, Ribera Baixa, 23 de novembre de 1922 — Sueca, Ribera Baixa, 21 de juny de 1992) va ser un escriptor valencià.

Cites[modifica]

Retrat de Joan Fuster per Josep Pla-Narbona
La meva posteritat serà de paper.
  • Al capdavall, la mort no consisteix únicament a morir-se. És morir-se i ser oblidat. A la curta o a la llarga, oblidat.[1]
  • De tota novel·la sempre en sobra la meitat.[2]
  • Escriure és recordar, o en tot cas, inventar records.[1]
  • La sort dels altres sempre ens sembla excessiva i, sobretot, immerescuda. Per això l'anomenem sort.[2]
  • Tal com estan les coses, ser català, avui dia, no passa de ser una simple hipòtesi.[2]
  • Tots els homes són mortals, i jo més que ningú.[1]
  • L'únic orgull que trobem comprensible és el nostre.[2]
  • L'única manera d'entendre un pròleg és llegir-lo després del llibre.[2]
  • L'esquerra "espanyola" fa la impressió que ha estat i és un instrument nacionalista de la dreta, i de l'extrema dreta...[3]
Sueca, 9 d'octubre de 1979.
Pròleg del llibre Franco i l'Espanyolisme de X. Arbós i A. Puigsec (Curial, 1980)
  • Hi ha "catalanistes" perquè hi ha "espanyolistes".[3]
Sueca, 9 d'octubre de 1979.
Pròleg del llibre Franco i l'Espanyolisme de X. Arbós i A. Puigsec (Curial, 1980)
  • L'esquerra "espanyola" s'ha caracteritzat sempre per la seva innocència, i pel seu "espanyolisme" rabiós.[3]
Sueca, 9 d'octubre de 1979.
Pròleg del llibre Franco i l'Espanyolisme de X. Arbós i A. Puigsec (Curial, 1980)
  • La nostra pàtria és la nostra llengua.[4]
  • La llengua no ens la regalarà ningú, l'haurem de guanyar dia a dia.[4]
  • Quan vaig escriure Nosaltres, els valencians, ho vaig fer per aportar un document de treball i discussió a la qüestió nacional valenciana. Han passat 25 anys i poc s'ha aportat de nou. Que després uns es prengueren el llibre tal com si fos la doctrina cristiana, i altres el consideren com tots sabem, és una qüestió en la que jo no tinc res a vore.[6]
Originàriament en castellà a Levante-EMV, 30 d'octubre de 1986

Judicis finals (1960)[modifica]

Recull de cites del llibre Judicis finals publicat l'any 1960:[7]

Calavera
I morir deu ser deixar d'escriure
  • Ja coneixeu el cèlebre aforisme grec: Joan Fuster és la mesura de totes les coses.[2]
  • Cada autor rep i assumeix les influències alienes que convenen a la perspectiva oberta per la seua pròpia singularitat: aquestes influències i no d'altres. És l'originalitat allò que les predestina.[8]
  • No demanes comprensió ni al teu millor amic: a tot estirar, es limitarà a compadir-te, com tothom.[9]
  • El pitjor del plagi no és que siga un robatori, sinó que és una redundància.[10]
  • El que els altres han dit, quan jo ho torne a dir amb sinceritat —què és: per necessitat, perquè no puc deixar de dir-ho— ho faig meu.[8]
  • Els aforismes -els meus com els de tothom- són sempre falsos, intrínsecament falsos. I aquest també.[7]
  • Reivindiqueu sempre el dret a canviar d'opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics.[7]
  • No ens hem pas d'enganyar:l'honradesa és un luxe caríssim.[7]
  • Per als pobres, els diners són un misteri. Per això es mantenen pobres.[7]
  • Les lleis les fan els qui estan en condicions de respectar-les -i només perquè hi estan.[7]
  • I morir deu ser deixar d'escriure.[11]
  • No he admirat mai cap home d'acció. Ho lamente.[7]
  • La paraula fou donada a l'home, no per a revelar, ni per ocultar els seus pensaments, sinó per justificar-los.[7]
  • Bon dia, lector amic, futur cadàver, futur no-res! Sit tibi terra levis![7]

Nosaltres els valencians (1962)[modifica]

Article principal: Nosaltres els valencians
  • No tinc altra autoritat que aquesta: la d'haver-me apassionat, fins a l'obsessió, per la vida i el destí del meu poble. Potser és l'única passió noble que reconec en mi.[12]
Pròleg de la 2a edició del llibre publicat l'any 1964
  • El valencià, quan pensa en la seva entitat de poble, es troba “incert”: pressent que no és carn ni peix. Ni el més desarrelat ni el més insensible dels homes de la meva terra no acaba d’eludir aquesta sensació d’ambigüitat.[13]
Introducció
  • Dir-nos "valencians", en definitiva, és la nostra manera de dir-nos "catalans".[14]

Diccionari per a ociosos (1964)[modifica]

Article principal: Diccionari per a ociosos

Cites del seu llibre Diccionari per a ociosos publicat l'any 1964:[15]

Money to Burn de Victor Dubreuil
No entenc aquells qui diuen que menyspreen els diners. Costen tant de guanyar!
  • No entenc aquells qui diuen que menyspreen els diners. Costen tant de guanyar!
Definició del concepte Diners
  • Tota coincidència entre les teves i les meves és això: pura coincidència.
Definició del concepte Idees
  • La "indignació", de fet, dóna per suposada la «dignitat» dels qui l'experimenten, i la "indignitat" de la seva víctima.[16]
Definició del concepte Indignació
  • Què vol dir interès? "Sentiment que alguna cosa desvetlla en nosaltres, el qual ens mou a prestar-li una atenció especial, a ésser-li favorables o desfavorables." Copio el Fabra al peu de la lletra. Com sempre, el Fabra no defrauda: és concís, complet, encertat.
Definició del concepte Interès, valorant la qualitat del Diccionari general de la llengua catalana fet per Pompeu Fabra
  • Mentir bé és un art molt difícil, que poques persones arriben a practicar amb solvència i dignitat.
Definició del concepte Mentir
  • Morir-se massa jove és un error. Morir-se massa vell, també. En general, morir-se és sempre un error.
Definició del concepte Morir
  • Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres.
Definició del concepte Política
  • Tothom s'imagina ser distint de com és. Si no fos així, ningú no tindria prou paciència per a suportar-se a si mateix.
Definició del concepte Ser

Destinat (sobretot) a valencians (1979)[modifica]

  • Com qualsevol altra criatura provinciana de la post-guerra vaig créixer intel·lectualment en la ignorància total i en la intoxicació doctrinaria de la Dictadura.[8]
Sobre la seva afiliació a les joventuts del Moviment Falangista d'Espanya

Indagacions i propostes (1981)[modifica]

Cites del seu llibre Indagacions i propostes publicat l'any 1981:[17]

  • Hi ha qui és advocat, o mestre, o polític, o bisbe, o poeta, o pagès. La meva professió, en canvi, és de ser Joan Fuster.
  • L'esperança no passa de ser una manera d’enganyar el cos.
  • Les guerres, haurien de fer-les els vells. Serien biològicament menys onoroses.

País valencià, ¿perquè? (1982)[modifica]

  • Tot això del catalanisme polític, a València, al País Valencià, ha estat una conseqüència (i no sempre clara) d'un impossible nacionalisme valencià.[6]

Sagitari (1985)[modifica]

  • «Corrupció de menors»? Probablement, fins que un menor no sigui degudament «corromput» no esdevindrà adult.[6]

Cites sobre Joan Fuster[modifica]

  • Vaig fer un descobriment: vaig veure que la cara d'escàs humor que feia Fuster en el moment d'obrir-me la porta no era pas produïda per l'excés d'aigua constatable en el rodal, sinó que era la seva cara habitual.[18]
Homenots. Quarta sèrie. — Josep Pla
Descripció física de Joan Fuster
  • És la mateixa cara que de jove tenia Trotski.[18]
Homenots. Quarta sèrie. — Josep Pla
Descripció física de Joan Fuster
  • L'origen del pancatalanisme és Fuster. Sense Fuster no existiria.
Del roig al blau. — Max Cahner
2004

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Martí Monterde, Antoni. «Tomba de la no-ficció. Rellegir Joan Fuster, contra les derrotes de la memòria». Revista Literatures. Barcelona: Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, 2003. [Consulta: 21 març 2012].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Alexandre, Víctor. «Joan Fuster». Barcelona: Blogs e-notícies, 5 d'abril de 2010. [Consulta: 17 maig 2012]. «Recull d'aforismes d'en Joan Fuster»
  3. 3,0 3,1 3,2 «El nacionalisme espanyol. Joan Fuster. 1979». Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional), 29 d'octubre de 2008. [Consulta: 21 març 2012].
  4. 4,0 4,1 Pagès, David. 500 raons per parlar català. CCG Edicions, febrer 2011, p. 56. ISBN 978-84-92718-67-2. 
  5. Alzamora, Sebastià. «Nuvoleu, nuvoleu, que el món s'acaba». Ara (12 abril 2012) [Consulta: 25 setembre 2013].
  6. 6,0 6,1 6,2 Nadal Tàrrega, Miquel ... [et al.]. Document 88. València: Eliseu Climent, 1988. ISBN 84-7502-227-8. 
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 7,8 Fuster, Joan. Judicis Finals. Palma de Mallorca: Moll, 1960. ISBN 84-370-5731-0. 
  8. 8,0 8,1 8,2 Iborra, Josep. «Joan Fuster i la tradició catalana moderna» (PDF). Estudi General. Núm. 4 (1984), p. 57-69. ISSN 0211-6030 [Consulta: 16 maig 2012].
  9. «RodaMots - A tot estirar». Xarxa de Mots, 14 de maig del 2012. [Consulta: 17 maig 2012].
  10. «RodaMots - Plagi». Xarxa de Mots, 17 de maig de 2012. [Consulta: 17 maig 2012].
  11. «El escritor Joan Fuster fallece víctima de un ataque al corazón». El país, 22 de juny del 1992. [Consulta: 16 juliol 2012].
  12. Riera, Antoni. «Joan Fuster. El nacionalisme d'un escèptic» (PDF). Revista de Girona. Núm. 152 (1992), p. 107-110. ISSN 0482-5675 [Consulta: 16 maig 2012].
  13. Fuster, Joan. «Nosaltres els valencians» (PDF). Falta indicar la publicació (1962), p. 7.
  14. Riera, Antoni. «Joan Fuster. El nacionalisme d'un escèptic» (PDF). Revista de Girona. Núm. 152 (1992), p. 107-110. ISSN 0482-5675 [Consulta: 16 maig 2012].
  15. Fuster, Joan. Diccionari per a ociosos. Barcelona: Editorial A. C., 1964. 
  16. «RodaMots - Indignació». Xarxa de Mots, 14 de maig del 2012. [Consulta: 17 maig 2012].
  17. Fuster, Joan. Indagacions i propostes : assaigs, diaris, aforismes. Barcelona: Edicions 62, 1981. ISBN 8429716866. 
  18. 18,0 18,1 Pla, Josep. Homenots. Quarta sèrie. Barcelona: Destino, 2004. ISBN 8496414191.