Joan Fuster i Ortells
De Viquidites
| Joan Fuster i Ortells | |
 |
|
| Retrat de Joan Fuster, fet per Manuel Boix (1984) | |
| Projectes germans | |
 |
Biografia a la Viquipèdia |
 |
Multimèdia a Commons |
Joan Fuster i Ortells (Sueca, Ribera Baixa, 23 de novembre de 1922 — ibíd, 21 de juny de 1992) va ser un escriptor valencià.
Contingut |
Cites [modifica]
- Al capdavall, la mort no consisteix únicament a morir-se. És morir-se i ser oblidat. A la curta o a la llarga, oblidat.[1]
- De tota novel·la sempre en sobra la meitat.[2]
- Escriure és recordar, o en tot cas, inventar records.[1]
- La sort dels altres sempre ens sembla excessiva i, sobretot, immerescuda. Per això l'anomenem sort.[2]
- Tal com estan les coses, ser català, avui dia, no passa de ser una simple hipòtesi.[2]
- Tots els homes són mortals, i jo més que ningú.[1]
- L'únic orgull que trobem comprensible és el nostre.[2]
- L'esquerra "espanyola" fa la impressió que ha estat i és un instrument nacionalista de la dreta, i de l'extrema dreta...[3]
- Pròleg del llibre Franco i l'Espanyolisme de X. Arbós i A. Puigsec (Curial, 1980).
- Sueca, 9 d'octubre de 1979.
- Hi ha "catalanistes" perquè hi ha "espanyolistes".[3]
- Pròleg del llibre Franco i l'Espanyolisme de X. Arbós i A. Puigsec (Curial, 1980).
- Sueca, 9 d'octubre de 1979.
- L'esquerra "espanyola" s'ha caracteritzat sempre per la seva innocència, i pel seu "espanyolisme" rabiós.[3]
- Pròleg del llibre Franco i l'Espanyolisme de X. Arbós i A. Puigsec (Curial, 1980).
- Sueca, 9 d'octubre de 1979.
Judicis finals (1960) [modifica]
Recull de cites del llibre Judicis finals publicat l'any 1960:[4]
- Ja coneixeu el cèlebre aforisme grec: Joan Fuster és la mesura de totes les coses.[2]
- Cada autor rep i assumeix les influències alienes que convenen a la perspectiva oberta per la seua pròpia singularitat: aquestes influències i no d'altres. És l'originalitat allò que les predestina.[5]
- No demanes comprensió ni al teu millor amic: a tot estirar, es limitarà a compadir-te, com tothom.[6]
- El pitjor del plagi no és que siga un robatori, sinó que és una redundància.[7]
- El que els altres han dit, quan jo ho torne a dir amb sinceritat —què és: per necessitat, perquè no puc deixar de dir-ho— ho faig meu.[5]
- Els aforismes -els meus com els de tothom- són sempre falsos, intrínsecament falsos. I aquest també.[4]
- Reivindiqueu sempre el dret a canviar d'opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics.[4]
- No ens hem pas d'enganyar:l'honradesa és un luxe caríssim.[4]
- Per als pobres, els diners són un misteri. Per això es mantenen pobres.[4]
- I morir deu ser deixar d'escriure.[8]
- No he admirat mai cap home d'acció. Ho lamente.[4]
- La paraula fou donada a l'home, no per a revelar, ni per ocultar els seus pensaments, sinó per justificar-los.[4]
- Bon dia, lector amic, futur cadàver, futur no-res! Sit tibi terra levis![4]
Nosaltres els valencians (1962) [modifica]
- No tinc altra autoritat que aquesta: la d'haver-me apassionat, fins a l'obsessió, per la vida i el destí del meu poble. Potser és l'única passió noble que reconec en mi.[9]
- Pròleg de la 2a edició del llibre publicat l'any 1964.
- Dir-nos valencians, en definitiva, és la nostra manera de dir-nos catalans.[10]
Diccionari per a ociosos (1964) [modifica]
Cites del seu llibre Diccionari per a ociosos publicat l'any 1964:[11]
- No entenc aquells qui diuen que menyspreen els diners. Costen tant de guanyar!
- Definició del concepte Diners.
- Tota coincidència entre les teves i les meves és això: pura coincidència.
- Definició del concepte Idees.
- La "indignació", de fet, dóna per suposada la «dignitat» dels qui l'experimenten, i la "indignitat" de la seva víctima.[12]
- Definició del concepte Indignació.
- Què vol dir interès? "Sentiment que alguna cosa desvetlla en nosaltres, el qual ens mou a prestar-li una atenció especial, a ésser-li favorables o desfavorables." Copio el Fabra al peu de la lletra. Com sempre, el Fabra no defrauda: és concís, complet, encertat.
- Definició del concepte Interès, valorant la qualitat del Diccionari general de la llengua catalana fet per Pompeu Fabra.
- Mentir bé és un art molt difícil, que poques persones arriben a practicar amb solvència i dignitat.
- Definició del concepte Mentir.
- Morir-se massa jove és un error. Morir-se massa vell, també. En general, morir-se és sempre un error.
- Definició del concepte Morir.
- Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres.
- Definició del concepte Política.
- Tothom s'imagina ser distint de com és. Si no fos així, ningú no tindria prou paciència per a suportar-se a si mateix.
- Definició del concepte Ser.
- No hi ha cap servilisme que sigui desinteressat.
- Definició del concepte Servilisme.
- Ben sovint, gairebé sempre, callar també és mentir.
- Definició del concepte Silenci.
- Mentre dormiu us creix la barba: això és el temps.
- Definició del concepte Temps.
- ¿Qui, sinó un home de fantasia fora mida, seria capaç d'imaginar la idea de zero?
- Definició del concepte Zero.
Destinat (sobretot) a valencians (1979) [modifica]
- Com qualsevol altra criatura provinciana de la post-guerra vaig créixer intel·lectualment en la ignorància total i en la intoxicació doctrinaria de la Dictadura.[5]
- Sobre la seva afiliació a les joventuts del Moviment Falangista d'Espanya.
Indagacions i propostes (1981) [modifica]
Cites del seu llibre Indagacions i propostes publicat l'any 1981:[13]
- Hi ha qui és advocat, o mestre, o polític, o bisbe, o poeta, o pagès. La meva professió, en canvi, és de ser Joan Fuster.
- L'esperança no passa de ser una manera d’enganyar el cos.
- Les guerres, haurien de fer-les els vells. Serien biològicament menys onoroses.
Cites sobre Joan Fuster [modifica]
- Vaig fer un descobriment: vaig veure que la cara d'escàs humor que feia Fuster en el moment d'obrir-me la porta no era pas produïda per l'excés d'aigua constatable en el rodal, sinó que era la seva cara habitual.[14]
- Descripció física de Joan Fuster.
- Homenots. Quarta sèrie. — Josep Pla
- És la mateixa cara que de jove tenia Trotski.[14]
- Descripció física de Joan Fuster.
- Homenots. Quarta sèrie. — Josep Pla
- L'origen del pancatalanisme és Fuster. Sense Fuster no existiria.[14]
- 2004.
- Del roig al blau. — Max Cahner
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Martí Monterde, Antoni. «Tomba de la no-ficció. Rellegir Joan Fuster, contra les derrotes de la memòria». Revista Literatures. Barcelona: Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, 2003. [Consulta: 21 març 2012].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Alexandre, Víctor. «Joan Fuster». Barcelona: Blogs e-notícies, 5 d'abril de 2010. [Consulta: 17 maig 2012]. «Recull d'aforismes d'en Joan Fuster»
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «El nacionalisme espanyol. Joan Fuster. 1979». Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional), 29 d'octubre de 2008. [Consulta: 21 març 2012].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 Fuster, Joan. Judicis Finals. Palma de Mallorca: Moll, 1960. ISBN 84-370-5731-0.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Iborra, Josep. «Joan Fuster i la tradició catalana moderna» (PDF). Estudi General, Núm. 4 (1984), p. 57-69. ISSN 0211-6030 [Consulta: 16 maig 2012].
- ↑ «RodaMots - A tot estirar». Xarxa de Mots, 14 de maig del 2012. [Consulta: 17 maig 2012].
- ↑ «RodaMots - Plagi». Xarxa de Mots, 17 de maig de 2012. [Consulta: 17 maig 2012].
- ↑ «El escritor Joan Fuster fallece víctima de un ataque al corazón». El país, 22 de juny del 1992. [Consulta: 16 juliol 2012].
- ↑ Riera, Antoni. «Joan Fuster. El nacionalisme d'un escèptic» (PDF). Revista de Girona, Núm. 152 (1992), p. 107-110. ISSN 0482-5675 [Consulta: 16 maig 2012].
- ↑ Riera, Antoni. «Joan Fuster. El nacionalisme d'un escèptic» (PDF). Revista de Girona, Núm. 152 (1992), p. 107-110. ISSN 0482-5675 [Consulta: 16 maig 2012].
- ↑ Fuster, Joan. Diccionari per a ociosos. Barcelona: Editorial A. C., 1964.
- ↑ «RodaMots - Indignació». Xarxa de Mots, 14 de maig del 2012. [Consulta: 17 maig 2012].
- ↑ Fuster, Joan. Indagacions i propostes : assaigs, diaris, aforismes. Barcelona: Edicions 62, 1981. ISBN 8429716866.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 Pla, Josep. Homenots. Quarta sèrie. Barcelona: Destino, 2004. ISBN 8496414191.
