Johann Wolfgang Von Goethe
De Viquidites
| Johann Wolfgang von Goethe | |
| Retrat de Johann Wolfgang von Goethe (1828) | |
| Projectes germans | |
| Biografia a la Viquipèdia | |
| Multimèdia a Commons |
|
| Obres a Viquitexts | |
Johann Wolfgang von Goethe (Frankfurt, 28 d'agost de 1749 — Weimar, 22 de març de 1832) fou un pensador i literat alemany.
[modifica] Cites
- Qui no té un concepte massa alt d'ell mateix, és més gran del que pensa.
- El dia resulta interminablement llarg per aquells que no saben aprofitar-lo.
- Hom diu: "La vanitosa lloança de si mateix fa pudor". Potser sí; ara bé, la censura aliena i injusta, això el públic no ho sap ensumar.
- Clàssic és allò sa; romàntic, allò malalt.
- Un arc de Sant Martí de més d'un quart d'hora ja no ens el mirem.
- L'única persona que mai s'equivoca és aquella que mai fa res.
- Si jo pinto el meu gos, tindré dos gossos, però no una obra d'art.
- El covard solament amenaça quan es troba protegit.
- No parlaríem tant si sapiguessim el poc que se'ns escolta.
- Contra l'estupidesa, fins i tot els déus lluiten en và.
- Ningú està més desesperadament empresonat que aquells que falsament creuen ser lliures.
-
- Les afinitats electives..
[modifica] Pensaments den Goethe (1910)
Selecció de pensaments de Johann Wolfgang von Goethe recopilats i traduïts al català per Joan Maragall.
- Les penes que passem són com aquelles
bolves de fosquedat que'ns van pels ulls,
que arreu on els girem se'ns interposen,
enterbolint-nos lo més bell i pur.
I el món, per'xò, no deixa d'ésser clar:
en els ulls, no en el món, el mal està.[1][2]
- Tot allò que es de raó ha sigut ja pensat: sols hem de provar de pensar-ho de nou.[2]
- Bufar no es tocar la flauta: cal saber moure els dits.[2]
- Si voleu que m'interessi en l'opinió d'altri, cal que 'm sia exposada d'una manera afirmativa: de problemes ja'n tinc prou amb els meus.[2]
- Els sentits no enganyen; el judici, enganya.[2]
- L'home fet té tots els motius per tornar-se escèptic, per dubtar si el medi que ha adoptat pel fi que es proposa és el bon medi.[1][2]