Johann Wolfgang von Goethe

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Johann Wolfgang von Goethe
Johann Wolfgang von Goethe
Retrat de Johann Wolfgang von Goethe (1828)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Biografia a la Viquipèdia
Wikisource-logo.svg Obres de l'autor a Viquitexts
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

Johann Wolfgang von Goethe (Frankfurt, 28 d'agost de 1749 — Weimar, 22 de març de 1832) fou un pensador i literat alemany, funcionari de la Cort de Weimar.

Cites[modifica | modifica el codi]

  • Amb justícia anomenem mestres a aquells dels que sempre aprenem. No tothom qui ens ensenya alguna cosa mereix aquest títol.[1]
  • En realitat, un només sap quan en sap poc; amb la saviesa creix el dubte.[1]
  • Ens coneixeríem tots molt millor si no volguéssim equiparar-nos sempre els uns amb els altres.[1]
  • Un gran error: creure's un més del que és i estimar-se en menys del que val.[1]
  • Enlloc no trobarà l'home la felicitat i la pau sinó en el seu propi Montserrat.[3]
(en alemany) In welcher ganz allein der Mensch auf seinem eigenen Montserrat Glück und Ruhe finden kann.
Die Geheimnisse, 9 d'abril de 1816.

Pensaments den Goethe (1910)[modifica | modifica el codi]

Selecció de pensaments de Johann Wolfgang von Goethe recopilats i traduïts al català per Joan Maragall:[4]

Article principal: Pensaments den Goethe
Els sentits no enganyen; el judici, enganya.
  • Les penes que passem són com aquelles volves de fosquedat que ens van pels ulls.[5]
  • Tot allò que es de raó ha sigut ja pensat: sols hem de provar de pensar-ho de nou.
  • Bufar no es tocar la flauta: cal saber moure els dits.
  • Quan un home és vell ha de fer més que quan era jove.
  • Aquell qui suporta les meves faltes és el meu senyor, encara que sigui el meu servidor.
  • Quina es la millor forma de govern? Aquella en que aprenem a governar-nos a nosaltres mateixos.
  • L'intel·ligent gairebé tot ho troba ridícul; el sensat gairebé no res.
  • Els defectes els tenim en comú, però les virtuts són de cadascú en particular.
  • Un home mai és enganyat, sinó que s'enganya a sí mateix.
  • Els sentits no enganyen; el judici, enganya.
  • Clàssic es allò que es sa, romàntic allò que es malaltís.
  • A cada temps de l'home li correspon una certa filosofia.[5]
  • Tot es més senzill del que un home pot pensar, i més complicat del que un home pot comprendre.
  • Ben mirat cada dia comença una nova època.
  • La veritat és una torxa terrible: tots provem d'acostar-nos-hi però parpellejant i amb una gran por de cremar-nos.
  • Tothom tolera l'absurd i el fals perquè es va insinuant subreptíciament, més no allò verdader i rotund, perquè és exclusivament.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Camí a la felicitat». Barcelona: Catalunya Ràdio S.R.G. [Consulta: 23 juny 2012].
  2. Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, DL 1997 (Pompeu Fabra ; 13). ISBN 8482971379. 
  3. Albareda, Anselm M.; Massot i Muntaner, Josep. Història de Montserrat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005, p. 283 (Biblioteca Abat Oliba ; 12). ISBN 8484157628 [Consulta: 11 octubre 2014]. 
  4. Goethe, Johann Wolfgang von. Pensaments den Goethe. Barcelona: Biblioteca Popular de L'Avenç, 1910. 
  5. 5,0 5,1 Torralba, Francesc. Paraules per ser feliç. Badalona: Ara Llibres, 2009. ISBN 9788492552702. 
  6. Ortega Blake, Arturo. El Gran libro de las frases célebres. México, D.F.: Random House Mondadori; Grijalbo, 2013. ISBN 9789707803510.