Johann Wolfgang von Goethe

Johann Wolfgang von Goethe
Retrat de Johann Wolfgang von Goethe (1828)
Projectes germans
	Biografia a la Viquipèdia
	Multimèdia a Commons
	Obres a Viquitexts

Johann Wolfgang von Goethe (Frankfurt, 28 d'agost de 1749 — Weimar, 22 de març de 1832) fou un pensador i literat alemany, funcionari de la Cort de Weimar.

Cites

• Amb justícia anomenem mestres a aquells dels que sempre aprenem. No tothom qui ens ensenya alguna cosa mereix aquest títol.

• Comunicar-se és naturalesa; rebre el que s'ha comunicat tal com ens ho donen, és cultura.

• El present és una poderosa divinitat.

• En realitat, un només sap quan en sap poc; amb la saviesa creix el dubte.

• Ens coneixeríem tots molt millor si no volguéssim equiparar-nos sempre els uns amb els altres.

• No estima qui no considera virtuts els defectes de la persona estimada.

• Un gran error: creure's un més del que és i estimar-se en menys del que val.

Sense referències

• Qui no té un concepte massa alt d'ell mateix, és més gran del que pensa.
• El dia resulta interminablement llarg per aquells que no saben aprofitar-lo.
• Hom diu: "La vanitosa lloança de si mateix fa pudor". Potser sí; ara bé, la censura aliena i injusta, això el públic no ho sap ensumar.
• Clàssic és allò sa; romàntic, allò malalt.
• Un arc de Sant Martí de més d'un quart d'hora ja no ens el mirem.
• L'única persona que mai s'equivoca és aquella que mai fa res.
• Si jo pinto el meu gos, tindré dos gossos, però no una obra d'art.
• El covard solament amenaça quan es troba protegit.
• No parlaríem tant si sapiguessim el poc que se'ns escolta.
• Contra l'estupidesa, fins i tot els déus lluiten en và.
• Ningú està més desesperadament empresonat que aquells que falsament creuen ser lliures.

Les afinitats electives..

Pensaments den Goethe (1910)

Selecció de pensaments de Johann Wolfgang von Goethe recopilats i traduïts al català per Joan Maragall:

Els sentits no enganyen; el judici, enganya.

• Les penes que passem són com aquelles bolves de fosquedat que'ns van pels ulls.

• Tot allò que es de raó ha sigut ja pensat: sols hem de provar de pensar-ho de nou.

• Bufar no es tocar la flauta: cal saber moure els dits.

• Si voleu que m'interessi en l'opinió d'altri, cal que 'm sia exposada d'una manera afirmativa: de problemes ja'n tinc prou amb els meus.

• Els sentits no enganyen; el judici, enganya.

• A cada temps de l'home li correspon una certa filosofia.

• L'home fet té tots els motius per tornar-se escèptic, per dubtar si el medi que ha adoptat pel fi que es proposa és el bon medi.