Jordi Pujol i Soley

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jordi Pujol i Soley
Jordi Pujol i Soley
Foto de Jordi Pujol i Soley
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 9 de juny de 1930) és un polític català, líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) des de 1974 fins a 2003, i President de la Generalitat de Catalunya de 1980 a 2003.

Contingut

Cites [modifica]

  • Avui, això no toca.[1]
Resposta recorrent quan no li agrada la pregunta d'un periodista.
  • És català tot aquell qui viu i treballa a Catalunya, i qui en vol ser.[2]
Reflexió sobre la cohesió i convivència a Catalunya.
  • Si ets molt progre, el pis pel moro![3]
Reflexió sobre el fet que molts pisos de protecció oficial acabèssin en mans de famílies immigrants.
  • PP i el PSOE han utilitzat Catalunya i l'han convertit en una eina per la seva confrontació.[1]
Opinió sobre l'ús electoralista de la confrontació amb Catalunya dels partits generalistes espanyols PP i PSOE.
  • Tenim una societat dinàmica, imaginativa i emprenedora, però en alguns aspectes poc emprenedora i amb no gaire força.[4]
Reflexió sobre l'emprenedoria de la societat catalana.
  • El tancament de TV3 es podia evitar.[5]
Opinió sobre el tancament de TV3 a la Comunitat Valenciana.
Barcelona, 7 de gener de 2008.
  • Els catalans hem de tenir una actitud de resistència creativa.[6]
Entrevista a Jordi Pujol en el programa Els Matins sobre la presentació del seu nou llibre Sembrar, treballar, collir.
Barcelona, 11 de novembre de 2011.
  • Ésser Ministre de l'Interior és una cosa que no ha de desitjar a un amic seu en segons quins moments.[1]
(en castellà) Ser Ministro del Interior és una cosa que no tiene que desear a un amigo suyo en según que momentos.
Resposta sobre el suport polític que va donar al Ministre d'Interior d'Espanya, José Barrionuevo, imputat en el cas GAL.
5 de març de 2012.
  • Catalunya no pot tenir la política exterior com la tenen els estats independents, però, en canvi, pot fer servir la cultura com a gran ambaixadora.[7]
Memòries (III) : de la bonança a un repte nou (1993-2011), p. 236, 2012.

Discurs inaugural com a President de la Generalitat de Catalunya (1980) [modifica]

Discurs inaugural de Jordi Pujol com a President de la Generalitat de Catalunya, donat el 23 d'abril de 1980 al Palau de la Generalitat:[8]

  • Sabrem superar la crisi no pas a traves miracles econòmics, que avui ni aquí ni enlloc, no són possibles, sinò fent les coses més seriosament, de vegades potser, més modestament però, en darrer terme, més sòlidament.
  • No tirarem el país endavant, no reforçarem la nostra capacitat de convivència, no farem un país ben estructurat i progressiu, no enfortirem la nostra identitat, no farem tampoc les possitives aportacions que tot Espanya espera de nosaltres, i que també això és una gran responsabilitat nostra, no farem res d'això sinó estimen profundament Catalunya i sinò estem animats d'una ferma voluntat de ser.

Relacions Catalunya - Espanya [modifica]

Jordi Pujol
No sóc independentista, no ho he estat mai.
Jordi Pujol
Ara votaria que sí en un referèndum per la independència de Catalunya.
Jordi Pujol
S'ha acabat fer la puta i la Ramoneta. El govern i el Parlament han de ser valents, però la gent de la societat també.
  • L'actual confrontació entre Catalunya i Espanya, evidenciada amb la manca de reconeixement de la personalitat pròpia de Catalunya i la seva contribució solidària amb l'Estat, fan perillar el Nou Estatut.[9]
Opinió sobre la possibilitat de no aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006.
La Vanguardia, 22 d'agost de 2005.
  • No sóc independentista, no ho he estat mai.[5]
Barcelona, 7 de gener de 2008.
  • No tinc arguments per rebatre els que volen l'independentisme.[1][10]
Barcelona, 29 de març de 2011.
  • Ara ja no tenim Constitució que ens empari.[11]
Declaracions de Jordi Pujol en la presentació del tercer volum de les seves memories.
Barcelona, 23 de febrer de 2012.
  • Espanya no comprendrà el pacte fiscal.[12]
Declaracions de Jordi Pujol a COMRàdio en la presentació del tercer volum de les seves memories.
Barcelona, 27 de febrer de 2012.
  • Jo no m'he radicalitzat, s'han radicalitzat les circumstàncies.[1][13]
(en castellà) Yo no me he radicalizado, se han radicalizado las circunstancias.
Declaracions de Jordi Pujol en el programa Salvados de Jordi Évole sobre la relació Catalunya - Espanya.
Barcelona, 4 de març de 2012.
  • Ara votaria que sí en un referèndum per la independència de Catalunya.[1][13]
(en castellà) Ahora votaria que sí en un referendum por la independencia de Catalunya.
Declaracions de Jordi Pujol en el programa Salvados de Jordi Évole sobre la relació Catalunya - Espanya.
Barcelona, 4 de març de 2012.
(en castellà) Al Rey no le gustará esta conversación.
Declaracions de Jordi Pujol en el programa Salvados de Jordi Évole sobre la relació Catalunya - Espanya.
Barcelona, 4 de març de 2012.
  • Potser la independència no és viable o és difícilment viable, però tampoc és viable la Catalunya que ens volen imposar.[14]
Congrés de CDC, 23 de març de 2012.
  • I si algú que és capaç de guiar aquesta batalla som nosaltres. La tropa de xoc serà la de Convergència.[14]
Congrés de CDC, 23 de març de 2012.
  • S'ha acabat fer la puta i la Ramoneta. El govern i el Parlament han de ser valents, però la gent de la societat també.[15]
Presència, 31 d'agost de 2012.
  • Sempre he estat un pèl escèptic amb aquesta mena d'enquestes. Però que el sentiment independentista ha anat cap amunt, i hi va, em sembla evident. I és que el maltractament i el menyspreu de què Catalunya és objecte són molt grans. I creen una sensació de gran ofec econòmic i social, d'amenaça identitària i de dignitat ferida.[15]
Presència, 31 d'agost de 2012.

Sense referències [modifica]

  • Hi ha una cosa pitjor que una joventut bastonejada, que és una joventut ofegada.
  • Pertanyo a una generació que puja lentament però obstinada, i que va a més, per orgull i honor del nostre país.
  • Ser nacionalista és voler ser en plenitud el que s' és.
  • Encara que es faci política, hi ha una cosa més important que la política, que és Catalunya.
  • Per damunt de tot, el nostre nacionalisme és humanisme: és una ètica. Vol ser a més, un culte a la llibertat.
  • Per nosaltres la llengua és el nervi de la nació, el nervi del poble.
  • El nostre no és un nacionalisme de domini, sinó d' afirmació.
  • Nacionalisme és la voluntat de ser el que som. I som una llengua, una cultura, una història, un dret, unes institucions i una filosofia social, és a dir, una nació.
  • Les arrels del poble català tenen una importància cabdal en la nostra identitat, però només seran vives i operants si es revaliden cada dia.
  • Els símbols catalans només tenen significat quan ens ajuden a explicar el present.
  • L'autonomisme té dues bases legítimes: l'afermament de la personalitat col·lectiva i el desig d'aprofundiment de la democràcia.
  • La identitat de Catalunya no té una base social ni geogràfica ni és el resultat d'una imposició política. Té una base de consciència històrica, de llengua, de cultura i de sensibilitat social.
  • Hem aconseguit uns nivells de convivència altíssims. És un dels nostres grans actius: la força tranquil·la i serena, la força constructiva i creadora de Catalunya.
  • Un país amb una societat civil sense generositat, esperit de servei, gent amb ganes de fer les coses ben fetes, exigència i esforç, està condemnat.
  • La primera cosa que necessita un país per tirar endavant és una ideologia de progrés, no una ideologia caduca en els seus instruments intel·lectuals.
  • Catalunya té la sort de tenir una gran capital com Barcelona. Barcelona té la gran sort de tenir un gran país com Catalunya.
  • Cal modernitzar l'ensenyament en general. I més concretament vincular més i més la formació professional al treball i a l'empresa.
  • El creixement i el progrés tècnic no tindrien sentit, més encara, esdevindrien un absurd, si no estiguessin al servei de les persones.
  • Hem de trobar la forma de combinar una realitat que és Catalunya amb una altra realitat que és Espanya.
  • El regionalisme europeu no comporta cap atac als Estats actuals. Es tracta de mantenir i respectar els Estats, però també de reconèixer les regions i donar-los autonomia.
  • Catalunya és la millor màquina de tren que té Espanya.
  • Per assolir la pau i poder defensar una cultura de pau és necessari el rebuig de la violència mitjançant l’empatia, el diàleg, la justícia en les estructures i en les relacions entre els pobles i l’equitat.
  • Sense normes i sense respecte, el que significa tenir consciència de consideració vers els altres, no es pot construir una societat eficient i convencional. L'afebliment del respecte va lligat amb la pèrdua de força de la família i el seu paper educador, per això, es clau cal atorgar-los un suport polític prioritari.
  • Tot projecte de construcció d'un país requereix ciutadans compromesos i amb vocació de servei col·lectiu. I això només és possible partint d'un fort sentiment de la responsabilitat i la convicció.
  • Voleu fer el favor de callar?!
  • Al Montblanc jo no hi penso pujar. Per a mi se m'ha fet tard per pujar al Montblanc.

Cites sobre Jordi Pujol [modifica]

  • Propugnà en aquest país la implantació del socialisme suec —en aquest país els suecs són escassos— i després ha demostrat tenir una ambició desmesurada i pública pròpia del típic polític ignorant.[16]
Opinió de Josep Pla després de la censura d'un article seu a la revista Destino.
Notes autobiogràfiques, 1977. — Josep Pla
  • Pujol, nan, aprèn castellà![17]
(en castellà) Pujol, enano, aprende castellano!
Clam que cridaven els simpatitzants del Partit Popular després de la seva victòria a les Eleccions generals espanyoles de 1996.
Carrer Gènova (Madrid), seu del Partit Popular, 3 de març de 1996.

Referències [modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Salvados. Jordi Pujol ¿adiós España?». Madrid: laSexta, 5 de març de 2012. [Consulta: 26 març 2012].
  2. «La cohesió i la convivència segons Jordi Pujol». Barcelona: Centre d'Estudis Jordi Pujol. [Consulta: 5 març 2012].
  3. Clotet, Jaume. «Com aturar Josep Anglada». Barcelona: ElSingularDigital.cat, 1 de desembre de 2010. [Consulta: 27 març 2012].
  4. Albaigès, Josep M. Quin tip de riure! Antologia de disbarats. Barcelona: Lleida, 2009. ISBN 9788497797481. 
  5. 5,0 5,1 «Jordi Pujol: 'El tancament de TV3 es podia evitar'». Vilaweb. Barcelona: Partal, Maresma & Associats, 7 de gener de 2008. [Consulta: 5 març 2012].
  6. «Pujol: "Els catalans hem de tenir una actitud de resistència creativa"». Barcelona: Televisió de Catalunya, 11 de novembre de 2011. [Consulta: 5 març 2012].
  7. Pujol i Soley, Jordi. Memòries (III) : de la bonança a un repte nou (1993-2011). Barcelona: Proa, 2012. ISBN 9788475882581. 
  8. «Presa de possessió de Jordi Pujol - Arxiu TVE Catalunya». Sant Joan Despí: Televisió Espanyola Catalunya, 23 de març de 1980. [Consulta: 26 octubre 2012].
  9. Pujol, Jordi. «De l'Estatut i dels seus esculls». La Vanguardia. Barcelona: Grupo Godó, 22 d'agost de 2005. [Consulta: 26 març 2012].
  10. «Pujol insisteix en la "manca d'arguments" per rebatre l'independentisme». 324. Barcelona: Televisió de Catalunya, 1 d'abril de 2011. [Consulta: 5 març 2012].
  11. «Jordi Pujol: «Ara ja no tenim Constitució que ens empari»». Nació Digital.cat. Barcelona: Grup Nació Digital, 23 de febrer de 2012. [Consulta: 5 març 2012].
  12. Alguacil, Francesc. «Jordi Pujol: "Espanya no comprendrà el pacte fiscal"». lamalla.cat. Barcelona: Xarxa Audiovisual Local, 27 de febrer de 2012. [Consulta: 5 març 2012].
  13. 13,0 13,1 13,2 «"Al rei no li agradarà aquesta conversa": l'entrevista de Pujol a 'Salvados' en 10 frases». Ara.cat. Barcelona: ARA, 4 de març de 2012. [Consulta: 5 març 2012].
  14. 14,0 14,1 «"Si algú ha de guiar la batalla som nosaltres. Serem la tropa de xoc": 5 frases de Pujol al congrés de CDC». diari Ara, 23 de març de 2012.
  15. 15,0 15,1 Virgo, Xevi. «Entrevista. Jordi Pujol i Soley. Expresident de la Generalitat» (PDF). Presència, Núm. 2114 (31 d'agost de 2012), p. 6-11 [Consulta: 31 agost 2012].
  16. «Notes autobiogràfiques». Barcelona: Xarxa de Mots, 1997-2010. [Consulta: 31 març 2012].
  17. «Ardanza afirma aque Aznar "debe cambia de talante" si quiere pactar con el PNV y CiU». La Vanguardia. Barcelona: Grupo Godó, 7 de març de 1996. [Consulta: 26 març 2012].

Enllaços externs [modifica]