Juli Cèsar

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Juli Cèsar
Juli Cèsar
Juli Cèsar
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

Gai Juli Cèsar [Gaius Iulius Caesar] (Roma, 12 de juliol de 100 aC — Roma, 15 de març de 44 aC) fou un líder militar, escriptor, polític i primer emperador romà. És considerat un dels personatges més grans de tots els temps, juntament amb Napoleó i Alexandre el Gran.

Una de les seves millors campanyes fou la de les Gàl·lia, en la qual emprà un total de 50.000 homes amb què derrotà a més de 3.000.000 de soldats enemics. Les seves idees van fer que el Senat instigués contra ell, la qual cosa provocà el seu assassinat l'idus de març a mans d'un conjura liderada pel seu presumpte fill bord, Brutus.

Contingut

[modifica] Cites

Vercingetorix throws down his arms at the feet of Julius Caesar
La Gàl·lia, en la seva totalitat, és separada en tres parts, una de les quals és habitada pel belgues, una altra pels aquitans, i la tercera pels qui en llur llengua són anomenats celtes i en la nostra, gals.
  • Homes, tanqueu a casa les vostres dones; ha tornat el seductor cap pelat![1]
Frase que cridaven els soldats de Cèsar quan desfilaven pels carrers de Roma amb motiu d'un triomf.
S. I aC.
  • La Gàl·lia, en la seva totalitat, és separada en tres parts, una de les quals és habitada pel belgues, una altra pels aquitans, i la tercera pels qui en llur llengua són anomenats celtes i en la nostra, gals.[2][3]
(en llatí) Gallia est omnis divisa in partes tres, quarum unam incolunt Belgae, aliam Aquitani, tertiam qui ipsorum lingua Celtae, nostra Galli appellantur.
Frase inicial del seu famòs llibre La Guerra de les Gàl·lies.
De Bello Gallico (La Guerra de les Gàl·lies), s. I aC.
  • Els més valents de tots són els belgues, perquè viuen molt apartats dels costums i de la civilització de la província.[2][3]
(en llatí) Horum omnium fortissimi sunt Belgae, propterea quod a cultu atque humanitate provinciae longissime absunt.
Definició dels begues com la tribu més forta de les Gàl·lies, ja que estaven menys civilitzades que les tribus del sud..
De Bello Gallico (La Guerra de les Gàl·lies), s. I aC.
  • Avant, bon home, tingues audàcia i no temis res, que portes en nau César i la fortuna de César.
(en grec) ἴθι, γενναῖε, τόλμα καὶ δέδιθι μηδέν· Καίσαρα φέρεις καὶ τὴν Καίσαρος Τύχην συμπλέουσαν
Vides Paral·leles. Cèsar, s. I aC.

[modifica] Conjuració de Catilina

Discurs al senat romà el 5 de desembre de 63 aC sobre la condemna dels col·laboradors de Catilina en el seu intent de cop d'estat.[4] Cèsar defensà un procés judicial legal, però finalment, el Senat decretà la pena de mort per als conspiradors.

  • És convenient, pares conscriptes, que tothom, quan es delibera sobre coses dubtoses, estigui lliure d'odis, d'amistats, d'ira o de compassió.
(en llatí) Omnis homines, patres conscripti, qui de rebus dubiis consultant, ab odio, amicitia, ira atque misericordia nacuos esse decet.
  • Si actua el seny, aquest preval; pero, si la passió s'hi interposa, domina ella i l'esperit no pot fer res.
(en llatí) Ubi intenderis ingenium, ualet: si lubido possidet, ea dominatur, animus nihil ualet.
  • Com més alta és la posició, més petita és la llibertat.
(en llatí) In maxuma fortuna minuma licentia est.
  • Allò que en els altres s'anomena iracúndia, en el qui està al poder s'anomena supèrbia i crueltat.
(en llatí) Quae apud alios iracundia dicitur, ea in imperio superbia atque crudelitas apellatur.

[modifica] De Vitis Caesarum. Divus Iulius

  • El llinatge matern de la meva tia Júlia prové de reis, i el patern s'entronca amb els déus immortals; perquè és d'Ancus Marci que vénen els Marci Rex, nom que portà la seva mare, i és de Venus que vénen els Julis, dels quals és nissaga la nostra família.[5]
(en llatí) Amitae meae Iuliae maternum genus ab regibus ortum, paternum cum diis inmortalibus coniunctum est. nam ab Anco Marcio sunt Marcii Reges, quo nomine fuit mater; a Venere Iulii, cuius gentis familia est nostra. est ergo in genere et sanctitas regum, qui plurimum inter homines pollent, et caerimonia deorum, quorum ipsi in potestate sunt reges.
Justificació de l'origen diví de la família de Juli Cèsar.
De Vitis Caesarum. Divus Iulius (Vides dels dotze cèsars. Cèsar), s. I aC.
  • Vaig arribar, vaig veure, vaig vèncer.[5]
(en llatí) Veni, vidi, vici.
Locució feta servir per Juli Cèsar, l'any 47 aC en dirigir-se al Senat romà descrivint la seva victòria recent a la batalla de Zela..
De Vitis Caesarum. Divus Iulius (Vides dels dotze cèsars. Cèsar), 47 aC.

[modifica] Documentades

  • "Alea iacta est"
    • Traducció: "La sort ja està feta."
    • Nota: Aquestes són les versions llatina i catalana de la frase que se li atribueix en creuar el Rubicó. No obstant això, es creu que el que en realitat va dir fou un vers en grec.
  • "Digues al teu amo que a Cèsar només el mana Cèsar."
    • Nota: Aquesta frase la digué al missatger de Sil·la que arribà a casa seva amb l'ordre de divorciar-se.
  • "Els covards agonitzen moltes vegades abans de morir... el valents ni se n'adonen de la seva mort."

[modifica] Atribuïdes

  • Si vols la pau, prepara la guerra.[6]
(en llatí) Si vis pacem para bellum.
Atribuïda erròniament a Juli Cèsar.
  • "Tu quoque, Brute, fili mi?" o "Et tu, Brute" o "καὶ σὺ τέκνον."
    • Traducció: Tu també, Brutus, fill meu?
    • Nota: Frase apareguda a l'obra "Juli Cèsar" de William Shakespeare.
  • "Res és més senzill que censurar el morts."
  • "Per norma, tots els homes es preocupen més del que no poden veure que del que sí poden."

[modifica] Cites sobre Juli Cèsar

  • Venceu i tingueu-lo; però sapigueu que aquest home, que amb tant d'interés desitgeu sense dany, algun dia serà la ruina del partit de la noblesa que vosaltres heu defensat amb mi, perquè en Cesar hi ha més d'un Mari.[5]
(en llatí) Uincerent ac sibi haberent, dum modo scirent eum, quem incolumen tanto opere cuperent, quandoque optimatium partibus, quas secum simul defendissent, exitio futurum; nan Caesari multos Marios inesse.
Comentari de Luci Corneli Sul·la després de perdonar-li la vida. La causa a què es refereix és la de la facció ultraconservadora del Senat..
De Vitis Caesarum. Divus Iulus (Vides dels dotze cèsars. Cèsar), s. I aC. —Luci Corneli Sul·la
  • No és Bíbul qui darrerament ha fet una certa cosa, sinó Cèsar; perquè no recordo que s'hagi fet res, essent Bíbul cònsol.[5]
(en llatí) Non Bibulo quiddam nuper sed Caesare factum est: nam Bibulo fieri consule nil memini.
Versos populars sobre el consulat de Juli Cesar i Marc Calpurni Bíbul l'any 59 aC, on aquest últim tingué un paper polític escàs.
De Vitis Caesarum. Divus Iulus (Vides dels dotze cèsars. Cèsar), 59 aC.
  • Marit de totes les mullers i la muller de tots els marits.[5]
(en llatí) Omnium mulierum uirum et omnium uirorum mulierem appellat
Opinió de Gai Escriboni Curió sobre la orientació sexual de Juli Cèsar.
De Vitis Caesarum. Divus Iulus (Vides dels dotze cèsars. Cèsar).

[modifica] Referències

  1. Montanelli, Indro. Història de Roma. Barcelona: Destino, 2008, p. 229-237. ISBN 9788497101011. 
  2. 2,0 2,1 Cèsar, Gai Juli. Guerra de les Gàl·lies. Comentaris de la Guerra Civil. Barcelona: Edicions 62; Editorial Alpha, 2011. ISBN 9788429767278. 
  3. 3,0 3,1 Cèsar, Gai Juli. «De Bello Gallico. Liber Primus» (en llatí). The Latin Library. [Consulta: 8 abril 2012].
  4. Sal·lusti Crisp, Gai. La Conjuració de Catilina. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1963, p. 87-92. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Suetoni. Vides dels Dotze Cèsars. Volum I. Cèsar. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1966. 
  6. «Si vis pacem para bellum». Viquipèdia. [Consulta: 18 maig 2012].
Eines de l'usuari
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Eines
En altres llengües