La literatura moderna catalana és la expressió del sentiment vivament despertat d'una nacionalitat i d'una llibertat perdudes, i, al mateix temps, l'esperança de temps millors en una restauració de nacionalitat ibérica.[3]
Sentim un gran plaer quan mentim. Quan fem la mentida creïble, quan seduïm a l'altre, que potser sap que mentim i que ens està demanant que continuem mentint.[8]
El Renaixement va trobar en la literatura antiga el mitjà de posar la seva pròpia cultura en perspectiva, tot confrontant les idees contemporànies amb les d'altres temps i llocs.[10]
Discurs en l'acte de lliurament del XVII Premi Internacional Catalunya (2005). — Claude Lévi-Strauss
Sempre he pensat que la literatura no va néixer per donar respostes –tasca que constitueix la finalitat específica de la ciència i la filosofia–, sinó més aviat per fer preguntes, per inquietar, per obrir la intel·ligència i la sensibilitat a noves perspectives de la realitat.[11]
↑R. Meyers, Robin. With Ears to Hear: Preaching as Self-Persuasion. Wipf and Stock Publishers, 2007, p. 117. ISBN 9781556356308.
↑James, Wood (comp.). «Chesterfield». Dictionary of Quotations. New York: Bartleby.com, 2012. Arxivat de l'original el 1431151503. [Consulta: 25 juliol 2012].