Luci Sergi Catilina

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Luci Sergi Catilina
Luci Sergi Catilina
Detall de Ciceró denunciant Catilina
de Cesare Maccari
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

Luci Sergi Catilina [Lucius Sergius Catilina] (?, 109 aC — ?, 62 aC) fou un patrici i polític romà que conspirà contra la república el 63 aC. Denunciat al senat per Ciceró en les seves famoses Catilinàries, fou vençut i mort a la batalla de Pistoia el gener del 62 aC.

Cites[modifica]

  • No val més morir coratjosament que perdre vergonyosament una vida miserable i deshonrosa, després d'haver estat l'escarni de l'altivesa dels altres?[1]
(en llatí) Nonne emori per uirtutem praestat quam uitam miseram atque inhonestam, ubi alienae superbiae ludibrio fueris, per dedecus amittere?
La Conjuració de Catilina (De coniuratione Catilinae), s. I aC.
  • Ja que sóc rodejat pels enemics i m'estimbo, apagaré el meu incendi amb un munt de ruïnes.[1]
(en llatí) Quoniam quidem circumuentus ab inimicis praeceps agor, incendium meum ruina restinguam.
La Conjuració de Catilina (De coniuratione Catilinae), s. I aC.
  • La mateixa audàcia que cadascú ja té per natura o per costum és la que sol mostrar-se en la guerra.[1]
(en llatí) Cuiusque animo audacia natura aut moribus inest, tanta in bello patere solet.
La Conjuració de Catilina (De coniuratione Catilinae), 62 aC.
Discurs de Catalina als seus soldats abans de la batalla de Pistoia (62 aC)
  • Sempre en una batalla els qui estan en major perill són els qui tenen més por: l'audàcia és com una muralla.[1]
(en llatí) Semper in proelio eis maxumum est periculum qui maxume timent; audacia pro muro habetur.
La Conjuració de Catilina (De coniuratione Catilinae), 62 aC.
Discurs de Catalina als seus soldats abans de la batalla de Pistoia (62 aC)
  • Si la fortuna es mostra esquiva al vostre valor, vegeu de no morir sense venjar-vos, i, abans que ser presos i degollats com un ramat de xais, lluiteu a la manera dels valents i deixeu als enemics una victòria sagnant i luctuosa.[1]
(en llatí) Si uirtuti uostrae fortuna inuiderit cauete inulti animam amittatis, neu capti potius sicuti pecora trucidemini quam uirorum more pugnantes cruentam atque luctuosam uictoriam hostibus relinquatis.
La Conjuració de Catilina (De coniuratione Catilinae), 62 aC.
Discurs de Catalina als seus soldats abans de la batalla de Pistoia (62 aC)

Cites sobre Catilina[modifica]

Fins quan, Catilina, arribaràs a abusar de la nostra paciència? Ciceró
  • Luci Catilina, nascut de noble llinatge, era d'una força d'esperit i de cos, però de caràcter dolent i revés.[1]
(en llatí) L. Catilina, nobili genere natus, fuit magna ui et animi et corporis sed ingenio malo prauoque.
La Conjuració de Catilina (De coniuratione Catilinae), s. I aC. — Gai Sal·lusti Crisp
Descripció de la personalitat de Catilina fet per Gai Sal·lusti Crisp
  • Personatge tèrbol en litigi perpetu amb déu i amb els homes, que no aconseguia trobar la pau ni en el son ni en la vetlla; d'aquí el seu colorit terrós, els seus ulls injectats de sang, el seu aire epilèptic; en resum, el seu aspecte de boig.[2]
S. I aC. — Ciceró
Descripció de la personalitat Catilina segons Ciceró, enemic seu
  • Fins quan, Catilina, arribaràs a abusar de la nostra paciència?[3]
(en llatí) Quo usque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?
Temple de Júpiter Estàtor (Roma), 8 de novembre de 63 aC. — Ciceró
Discurs del cònsol Ciceró denunciant la conjuració del senador Catilina

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Sal·lusti Crisp, Gai. La Conjuració de Catilina. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1963. 
  2. Montanelli, Indro. Història de Roma. Barcelona: Destino, 2008, p. 221-228. ISBN 9788497101011. 
  3. Ciceró, Marc Tul·li. Discursos. Volum X. Catilinàries. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974. ISBN 8472250016.