Manuel de Pedrolo i Molina
De Viquidites
| Manuel de Pedrolo i Molina | |
 |
|
| Fotografia de Manuel de Pedrolo | |
| Projectes germans | |
 |
Biografia a la Viquipèdia |
Manuel de Pedrolo i Molina (l'Aranyó, la Segarra, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un novel·lista, dramaturg, poeta i traductor català.
Contingut |
[modifica] Cites
- Cap estil no és definitiu.[1]
- Cobegeu els llibres del veí, si en té més.[1]
- Convé no oblidar les realitats que no sabem.[1]
- De nit, la lectura és més apassionada.[1]
- De tant en tant, feu una pausa.[1]
- Deseu-lo, però a l'abast.[1]
- Després d'un llibre en ve infal·liblement un altre.[1]
- El lector és espontàniament distret.[1]
- Mai no es llegeix prou encara que es llegeixi massa.[1]
- Si el llibre crema, no l'apagueu.[1]
- Totes les llengües són insuficients.[1]
- La televisió fa la mateixa feina que en d’altres temps ha fet la religió: crear conformitats.
- No cal que les lectures siguin solitàries.
- Cal protestar fins i tot quan no serveixi de res.
- No és indispensable que sigueu discret.
- Les 'coses' de l'esperit toquen la carn.
[modifica] Articles d'opinió
- Catalunya, lligada i ben lligada per lleis, ordres i manaments escrits o no escrits, però terriblement operants rep, aleshores, per postres, l'allau de forans que, ben inocentment, serveixen els interessos uniformistes i uniformadors d'un Estat que, gràcies a la seva imprecisió, per a no dir res més, els expulsa de la llar.[2]
-
- Avui, 14 de juliol de 1976.
- Si ens tapàvem les orelles a les declaracions i proclames dels "nostres" grans partits i obríem més els ulls a la realitat dels fets, potser veuríem que, ara, ser catalanista és una manera de renunciar a la nostra terra, els Països Catalans. No és un atzar que, entre els defensors de la independència del nostre poble, de "catalanistes" no n'hi hagi.[2]
-
- Avui, 26 de maig de 1983.
- Província és el territori administrat per un altre, la metropòlis, i formes de vida provinciana són les que se'n deriven de l'ocupació. En aquest sentit, el nostre país ha estat, és encara provincià en la mesura que acceptem la colonització sense denunciar-la.[2]
-
- Avui, 26 de gener de 1984.
- Un cos és viu mentre no ha emmudit tots els seus òrgans, mentre no s’ha paralitzat totes les seves funcions i no són aquestes funcions paralitzades que compten, sinó les que encara es troben en actiu i fan possible la recuperació de l’organisme. Catalunya, un cos malalt i que de generació en generació l’espanyolisme ha procurat agreujar per tal d’aprofitar-ne les despulles, té i tindrà sempre pel cap baix un òrgan sa mentre hi hagi independentistes. Són el pols que encara bat.[2]
-
- Avui, 12 d’agost 1988.
- Cap Estat colonial no és verament democràtic mentre conserva les seves colònies, puix només pot conservar-les per procediments antidemocràtics que fan excepcions a les llibertats dels altres.[2]
-
- Avui, 18 de novembre de 1988.
