Marc Porci Cató

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Marc Porci Cató
Marc Porci Cató
Bust de Marc Porci Cató, dit el Vell
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

Marc Porci Cató [Marcus Portius Cato] (Túsculum, 234 aC — Túsculum, 149 aC) fou un cónsol, militar, escriptor i orador romà. Posteriorment se l'anomenaria Cató el Vell o Cató el Censor per distingir-lo del seu besnét Marc Porci Cató, anomenat Cató el Jove.

Cites[modifica]

De Agricultura[modifica]

  • Guarda't bé de menysprear temeràriament l'experiència d'altri.[1]
(en llatí) Caveto alienam disciplinam temere contemnas.
  • El cap de casa ha d'ésser apassionat de vendre, no de comprar.[1]
(en llatí) Patrem familias vendacem, non emacem esse oportet.

Atribuïdes[modifica]

  • Amb la inactivitat els homes aprenen a obrar malament.[2]
(en llatí) Homines nihil agendo discunt male agere.
De re rustica.
Cita atribuïda a Cató el Vell, citada per Luci Juni Moderat Columel·la

Disticha Catonis (1513)[modifica]

Relació de dístics atribuïts popularment a Marc Porci Cató. Foren escrites en època imperial (s. III-IV) i probablement per un autor desconegut anomenat Dionysius Cato. En l'època medieval, foren recollides, comentades, i potser ampliades, per Erasme de Rotterdam l'any 1513 en el llibre Disticha Catonis (Dístics de Cató).[3][4]

Collectio distichorum uulgaris[modifica]

  • Conserva el que t'han donat.
(en llatí) Datum serua.
  • Vés amb bones companyies.
(en llatí) Cum bonis ambula.
  • Vigila a qui dónes préstecs.
(en llatí) Cui des uideto.
  • Manté la teva opinió.
(en llatí) Existimationem retina.
  • Recorda el que llegeixes.
(en llatí) Quale legeri memento
  • Acepta la llei que has dictat tu mateix.
(en llatí) Patere legem quam ipse tuleris.
  • Recorda el bé que t'han fet.
(en llatí) Beneficii accepti esto menor.

Liber I[modifica]

  • No siguis el teu enemic i no et barallis amb tu mateix. Qui no està d'acord amb si mateix no s'entén amb cap altre.
(en llatí) Speme repugnando tibi tu contrarius esse: Conueniet nulli, qui secum dissidet ipse.
  • La primera virtut és mossegar-se la llengua: s'atansa a Déu qui sap callar quan convé.
(en llatí) Uirtutem primam esse puto, conpescere linguam: Proximus ille deo est, qui scit ratione tacere.
  • Atès que el fil de la vida és tan incerta i fràgil, no posis la teva esperança en la mort de qualsevol altre.
(en llatí) Cum dubia et fragilis nobis sit uita tributa, In morte alterius spem tu tibi ponere noli.
  • La paciència és la major de les virtuts humanes.
(en llatí) Maxima enim hominum semper patientia uirtus.
  • Aprèn. Quan, súbita, veiem girar-se la fortuna, queda l'art: en la vida no deixa mai a l'home.
  • Cuida't de la salut, que és el més important i no culpis el temps d'allò que tu causes.
  • Cuita el teu aspecte, no les aparences, car persona que sigui honesta no se n'ocupa.
  • Fes despesa del que guanyes, que no et diguin avar: alça quin ric, sempre neda en la pobresa!
  • No pateixis pels somnis: allò que durant el dia desitja la nostra ment, en somnis ho aconsegueix.
  • No tinguis por del terme on s'acaba la vida. Qui té mala sort malbarata sa vida.
  • Si vols ser feliç, menysprea les riqueses. Sempre pidola, avar, aquell qui les desitja.
  • Si vius d'esperances t'esclavitzes. Els teus guanys són imaginacions.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Cató, Marc Porci. D'agricolia. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1927 (Fundació Bernat Metge ; 26). 
  2. Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786. 
  3. Rexach Reus, Josep Maria. Mareselva : una evolució històrica dels aforismes. Lleida: Pagès, 1999, p. 19-22. ISBN 8479356561. 
  4. Cató, Marc Porci. The distichs of Cato; a famous medieval textbook. Madison: University of Wisconsin Studies, 1922 [Consulta: 26 de juny de 2012].