Marcel Proust

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Marcel Proust
Marcel Proust
Marcel Proust (1900)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

Valentin Louis Georges Eugène Marcel Proust, més conegut com a Marcel Proust, (barri d'Auteuil, París, 1871 - París, 1922) fou un important escriptor francès. La seva obra més coneguda és A la recerca del temps perdut.

Cites[modifica | modifica el codi]

  • Ella oferia als meus llavis el seu trist front, pàl·lid i marcit, que en aquella hora matinal apareixia encara despentinat i en el qual es transparentaven les vèrtebres com les puntes d'una corona d'espines o els grans d'un rosari.[1]
À la recherche du temps perdu. Vol. 1. Du côté de chez Swann, 1910.
  • No hi ha res que duri, ni tan sols la mort.
  • El vertader viatge del descobriment no consisteix a cercar nous territoris sinó a tenir nous ulls
  • De vegades estem massa disposats a creure que el present és l'únic estat possible de les coses.
  • L'amor és l'espai i el temps mesurat pel cor.
  • L'enamorat gelós suporta millor la malaltia del seu amant que la seva llibertat.
  • La troballa afortunada d'un bon llibre pot canviar la destinació d'una ànima.
  • L'amor és una malaltia inevitable, dolorosa i fortuita.
  • L'ambició embriaga més que la glòria.
  • La felicitat en l'amor no és un estat normal.
  • La gent desitja aprendre a nedar i al mateix temps mantenir un peu a terra.
  • La felicitat és saludable per al cos, però és penosa la qual desenvolupa les forces de l'esperit.
  • Els gelosos no són correntement més que una inquieta tirania aplicada als assumptes de l'amor.
  • El nostre cor té edat d'allò que estima.
  • Qui llegeix millor que un noi?
  • Val més somiar la vida pròpia que viure-la, encara que viure-la és també somiar-la.
  • Una obra d'art que tanqui teories és com un objecte sobre el qual s'ha deixat l'etiqueta del preu.

Cites sobre Proust[modifica | modifica el codi]

  • És un realista dels records de la realitat –i el temps retrobat–, cosa sensiblement diferent, sovint més complicada. En la base de l'obra de Proust hi ha un onanisme esborronador, microfònic, persistent, deliberat, continuat, infinitament petit, infinitament gran, transcendental.[2]
Sobre París i França (OC IV, 230). — Josep Pla
  • En la base de l'obra de Proust hi ha un onanisme esborronador, microfònic, persistent, deliberat, continuat, infinitament petit, infinitament gran, transcendental.[2]
Sobre París i França (OC IV, 230). — Josep Pla

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Albaigès, Josep M. Quin tip de riure! Antologia de disbarats. Barcelona: Lleida, 2009. ISBN 9788497797481. 
  2. 2,0 2,1 «Les ciutats europees de Josep Pla». Fundació Josep Pla, 2010 – 2011. [Consulta: 23 agost 2014].