Mentida
De Viquidites
| Mentida | |
 |
|
| Pinotxo, símbol clàssic de la mentida | |
| Projectes germans | |
 |
Article a la Viquipèdia |
La mentida és l'acció en que l'emissor pretén manifestar com a cert quelcom que considera fals.
Contingut |
Cites [modifica]
- Jo posaria sempre com el símptoma més clar de l'exercici de la llibertat precisament això: no haver de mentir.[1]
-
- Dietari de prudències, 1982. — Maria Aurèlia Capmany i Farnés
- Sentim un gran plaer quan mentim. Quan fem la mentida creïble, quan seduïm a l'altre, que potser sap que mentim i que ens està demanant que continuem mentint.[2]
-
- Digues que m'estimes encara que sigui mentida, 1991. — Montserrat Roig i Fransitorra
Dites populars [modifica]
- Al preguntador, mentides a ell.[3]
- De qualque cosa surt la mentida.[4]
- Dir mentides, no en fan pagar res.[3]
- La mentida aviat és agafada.[3]
- La mentida mai sura.[3]
- La mentida no envelleix.[3]
- La mentida no té cames.[3]
- Mentida pura, pecat etern; qui diu mentides, se'n va a l'infern.[4]
- No hi ha dissabte sense sol, ni processó sense llum, ni barco sense bandera, ni llibre sense mentida, ni donzella sense amor, ni viudeta sense plor.[3]
- Rondalles i cançons, mentides són.[4]
Frases fetes [modifica]
- Amb una mentida vol saber una veritat.[4]
- Dir més mentides que una llebre no fa salts.[4]
- Semblar mentida una cosa.[5]
Referències [modifica]
- ↑ Capmany, Maria Aurèlia. Dietari de prudències. Barcelona: Hogar del Libro, 1982. ISBN 8472791238.
- ↑ Roig, Montserrat. Digues que m'estimes encara que sigui mentida. Barcelona: Edicions 62, 1991. ISBN 8429732810.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999, p. 391-419. ISBN 842974519X.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Institut d'Estudis Catalans. Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2009. ISBN 9788441218437.
