El nas és l'òrgan de l'olfacte dels vertebrats i que, en gran part, també forma part del sistema respiratori.
Qui té el nas molt llarg creu que tothom parla d'ell.
— Thomas Fuller
Bon nas, bon compàs.[2]
D'un nas curt, Déu me n'ajut.
D'un nas llarg, Déu me'n guard.
De nas curt i ulls de gat , Déu ens en guard.
Nas d'estrofa, no en facis mofa.
Nas de gall , geni de cavall .
Nas de ganxo, geni de dimoni .
Nas fred, bé per anar a caçar .
Nas llarg, burleta o descarat.
Nas petit, bella figura.
Nas petit, cor bonic.
Per Sant Tomàs, a qui no porti llenya , li cremarem el nas.[4]
Per Sant Tomàs, estira (o agafa) el porc pel nas.[4]
Per Sant Tomàs , neu al nas.[4]
Qui li ha fet el nas, que el porti el braç .
Sang al nas, infant al braç .[4]
Sang de nas, amb teranyines l'aturaràs.
Parlar amb el nas (o de nas).
Tenir una cosa als nassos.
Arrufar el nas.[6]
Caure de nassos.[4]
Deixar amb un pam de nas.[4]
Donar la porta pels nassos.[4]
Dur picardia davall el nas.[4]
Estar bé com el nas davant la cara.[4]
Fer nassos a una cosa.[4]
Fer veu de nas.[6]
Ficar el nas pertot arreu.[6]
Fregar pel nas (a algú) una cosa.[4]
Inflar-se el nas.[4]
Mullar el nas de saliva.[4]
Nas a nas.[4]
No passar-li una cosa del nas a la boca.[4]
No tenir nas a la cara.[4]
No treure nas a res.[4]
No veure-hi més enllà del nas.[6]
Parlar amb el nas (o de nas).[6]
Pegar de nassos.[4]
Posar-se (o fotre's) les coses sota el nas.[4]
Pujar-li (a algú) la mosca al nas.[6]
Quedar amb un pam de nas.[4]
Riure per sota el nas.[6]
Suar el nas (a algú).[4]
Tenir el nas enmig de la cara.[4]
Tenir nas.[6]
Tenir nassos.[6]
Tenir una cosa als nassos.[4]
Tirar-ho (o clavar-ho) pels nassos d'algú.[4]
Treure el nas (en un lloc).[6]
Treure el nas per un forat .[6]
Venir més just que la pell del nas.[4]
Encara que no sóc trompeta jo sono igual que si ho fos i no sóc cap escopeta, encara que tinc dos canons; si encara no m'endevines et diré que al capdavall molts cops sense ser cap ase fins em pugen a cavall.
Tinc dos forats que em donen vida, si els tinc tapats força m'empipa.
Què és allò que se n'aplega més amb el nas que amb un cabàs ?
(var.) Què és que s'aplega més amb el nas que el cabàs ?
L'olor
↑ Conca , Maria (ed.). Els refranys catalans (en català). València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324 .
↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 4,17 4,18 4,19 4,20 4,21 4,22 4,23 4,24 Alcover , Antoni M. ; Moll , Francesc de B . «nas ». A: Diccionari català-valencià-balear . Barcelona: IEC, 2002.
↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 «Nas ». Gran Diccionari de la Llengua Catalana . Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 27 març 2013].
Amades , Joan . Folklore de Catalunya . Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8 .
Bassols , Maria Margarida. Endevinaller . València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2 .
Bolinches , Antoni. Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar . Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340 .
Castellví , Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956.
Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082 .
Parés i Puntas , Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X .