Octavio Paz

De Viquidites
Infotaula de personaOctavio Paz
Octavio Paz
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Ciutat de Mèxic
31 de març de 1914
Mort Ciutat de Mèxic
19 d'abril de 1998 (84 anys)
Ocupació Poeta, lletrista, diplomàtic, filòsof, traductor, assagista, escriptor i polític
Modifica dades a Wikidata

Octavio Paz (Mixcoac, 31 de març de 1914 — Ciutat de Mèxic, 19 d'abril de 1998) fou un poeta, escriptor i diplomàtic mexicà. Fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura de 1990.

Citacions[modifica | modifica el codi]

(en castellà) El lenguaje se deteriora, pero la función de los poetas es revalorizar las palabras.
  • La societat liberal es paralitzarà si deixa de ser autocrítica.[1]
(en castellà) La sociedad liberal se paralizará si deja de ser autocrítica.
  • No dic que vivim la fi de l'art; vivim la fi de la idea d'"art modern".[1]
(en castellà) No digo que vivimos el fin del arte; vivimos el fin de la idea de "arte moderno".
  • No és poeta aquell qui no ha sentit la temptació de destruir o crear un altre llenguatge.[1]
(en castellà) No es poeta aquel que no ha sentido la tentación de destruir o crear otro lenguaje.
(en castellà) No hay nada más triste que el escritor sometido al dictado del político.
  • Només la comunicació té caràcter diví.[1]
(en castellà) Sólo la comunicación tiene carácter divino.
  • Tota obra d'art és una possibilitat permanent de metamorfosi, oferida a tots els homes.[1]
(en castellà) Toda obra de arte es una posibilidad permanente de metamorfosis, ofrecida a todos los hombres.
  • Els remordiments d'Occident s'anomenen antropologia, una ciència que, com recorda Lévi-Strauss, va néixer al mateix temps que l'imperialisme europeu i que l'ha sobreviscut.[1]
(en castellà) Los remordimientos de Occidente se llaman antropología, una ciencia que, como recuerda Lévi-Strauss, nació al mismo tiempo que el imperialismo europeo y que lo ha sobrevivido.
Tiempo nublado, 1983.

Atribuïdes[modifica | modifica el codi]

  • La poesia és el punt d'intersecció entre el poder diví i la llibertat humana.[1]
(en castellà) La poesía es el punto de intersección entre el poder divino y la libertad humana.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Albaigès i Olivart, Josep M.; Hipólito, M. Dolors. Un Siglo de citas. Barcelona: Planeta, 1999. ISBN 9788408017325.