Pa

De Viquidites
Infotaula d'alimentPa
Varietats de pa
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Detalls
País d'origen Europa
Tipus aliment bàsic, producte de forn i bánh
Ingredients principals farina i aigua
Modifica dades a Wikidata

El pa és un aliment bàsic que forma part de la dieta tradicional a Europa, l'Orient Mitjà, l'Índia i Amèrica. S'acostuma a preparar mitjançant l'enfornat d'una massa elaborada fonamentalment amb farina de cereals com el blat, sal i aigua. La barreja, algunes vegades, acostuma a contenir llevats perquè fermenti la massa i sigui més esponjosa i tendra.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • A qui té fam, el pa negre li sembla blanc.[1]
  • A pa dur, dent agut.[2]
  • A la casa on no hi ha pa tothom té raó.[2]
  • Al pa, pa, i al vi, vi.[3]
  • Allí on hi ha un pa hi ha un català.[1]
  • Amagueu el pa, que ve la gana.[2]
  • Amb ceba i pa, a Judes van desmamar.[4]
  • Cal guardar per a demà, gana i pa.[2][1]
  • Del pa tou tothom en fa llesques.[2]
  • D'un mateix pa, diferent llesques.[5]
  • El pa cremat fa pair.[2]
  • El pa no té cames i fa caminar.[2][1]
  • El pa tou dura poc.[2]
  • El vi pel color, el pa per l'olor, i tot pel sabor.[2]
  • Els catalans de les pedres en fan pans.[6]
  • En llescar el pa es coneix la madrastra.[2]
  • Enlloc es parla tant de pa com en la casa on no n'hi ha.[1]
  • Llit de boga i pa florit, mal de ventre tot seguit.[2]
  • No té pa i vol criar ca.[2]
  • Pa d'ahir, vi d'un any i carn ben amanida fan bona vida.[7]
  • Pa que sobri, carn que abasti i vi que no falti.[2]
  • Pa torrat, pa torrat, que Cap d'Any és arribat[8]
  • Per a menjar-se un tros de pa, qualsevol sardina és bona.[4]
  • Qui carbó fa, no menja pa.[7]
  • Qui menja pa i crema llenya l’hivern empenya[9]
  • Qui no té pa, moltes se'n pensa.[2]
  • Qui pa enceta i no hi fa creu, el dimoni se'l fa seu.[2]
  • Qui té gana, somia pa.
  • Un pa a la post i cansalada al rebost.[2]

Creences[modifica | modifica el codi]

  • Si el pa cau a terra, en collir-lo s'ha de besar.[2]

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

Frase feta Dit d'allò que no suposa cap cost, no ocupa lloc, no molesta, no requerix atenció especial
  • Ésser (algú) bo com el pa (o més bo que el pa, o un tros de pa).[3]
Frase feta Dit d'aquelles persones amb molta bondat.
  • Ésser més llarg que un dia sense pa.[3]
Frase feta Ocupar una gran quantitat de temps.
  • Ésser més vell que el mal pa.[3]
Frase feta Dit d'aquell objecte o persona d'edat molt avançada.
  • Ésser pa i mel.[3]
Frase feta Ésser excel·lent, molt bó.
  • Ésser (una cosa) el nostre pa de cada dia.[3]
Frase feta Dit d'allò que constitueix un hàbit comú.
  • Haver fet un pa com unes hòsties.[3]
Frase feta Haver fet una gran error, una greu equivocació.
  • Haver-n'hi per a sucar-hi pa.[3]
Frase feta Ésser una cosa molt interessant, divertida.
  • Malaguanyat pa que menja![3]
Frase feta Es diu d'una persona inútil, malfeinera.
  • Negar (a algú) el pa i la sal.[3]
Frase feta Negar-li l'amistat.
  • Necessitar (una cosa) com el pa que menja.[3]
Frase feta Tenir una necessitat imperiosa d'alguna cosa.


  • No saber quin dia menja pa.[3]
Frase feta Estar tan distret fins al punt de no saber a quin dia es troba.
  • No tenir un pa a la post.[3]
Frase feta Ésser molt pobre.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Castells, 2016.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 «Pa». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 13 agost 2012].
  4. 4,0 4,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «pa». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  5. Espunyes, Josep. Dites, locucions i frases fetes. Tremp: Garsineu, 2007. ISBN 978-84-8437-977-5 [Consulta: 29 octubre 2014]. 
  6. Griera, Antoni. Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya. Edicions Catalunya, 1936, p. 297. 
  7. 7,0 7,1 Parés i Puntas, 1999.
  8. PamiesiRiudor, 2012, p. 133.
  9. Parés i Puntas, 1998.
  10. «Pràctiques 12. Nivell mitjà i superior». Dival.es. Arxivat de l'original el 1457130398. [Consulta: 25 gener 2015].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Castells, Marta. Vegana i catalana: la cuina de tota la vida sense ingredients d'origen animal. Barcelona: Viena, 2016. ISBN 9788483308868. 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Pàmies, Víctor. En cap cap cap (en català). Vallromanes: l'autor, 2012 (Enciclopèdia paremiològica del cos humà; 2). ISBN 9788461581108. 
  • Parés i Puntas, Anna. Diccionari de refranys. Català-castellà, castellà-català (en català). Barcelona: Edicions 62, 1998. ISBN 842974293X. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.