Pasqua

De Viquidites
Pasqua
Cant de caramelles per a celebrar la Pasqua
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

La Pasqua és un període de l'any litúrgic comprès per un cicle de 50 dies entre la Pasqua de Resurrecció i la Pasqua Granada (o Pentecosta). Mentre que per al cristianisme se celebra la resurrecció de Jesucrist, les festes paganes inicien els ritus primaverals que celebren l'arribada del bon temps i exalten l'element vegetal amb al·legories de la fecunditat i l'abundància.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

(var.) A Pasqua els jocs i a Nadal els focs.[1]
(var.) A Nadal, al foc, i a Pasqua, al joc.[1]
(var.) A Nadal, al foc, i a Pasqua, al sol.[1]
(var.) Per Nadal al sol per Pasqua a l'ombra[2]
(var.) Nadal de fred, Pasqua al sol.[2]
(var.) Nadal a la solana, Pasqua a l'ombra.[2]
(var.) Nadal en divendres en es lloc i Pasqua en es foc.[2]
(var.) Per Nadal al sol i per Pasqua al foc, si vols que l'any sia bo.[2]
(var.) Per Nadal al foc, per Pasqua al joc.[3]
(var.) Per Nadal al sol, per Pasqua al foc.[3]
(var.) Lo Nadal al foc, la Pasqua al sol.[4]
(var.) Per Nadal al sol, per Pasqua al foc.[2]
(var.) Altes o baixes, per abril les Pasqües.[6]
Amb castanyes, vi de Pasqües.
(var.) Cada cosa a son temps... i d'estiu cigales, i de maig cireres... i per Pasqua formatjades.[2]
  • Cada dia no és Pasqua.[6]
  • Calors de Nadal són frescors per Pasqua.[2]
(var.) Calors de Nadal són frescors per Pasqua; fredors per Nadal, calors pasquals.[2]
(var.) Per Nadal, calor, i per Pasqua fred, fan l'any bo i dret.[2]
  • Calor en febrer? En Pasqua tremolaré.[1]
(var.) Si tenc calor pes febrer, per Pasqua tremolaré[2]
(var.) Carnestoltes moltes voltes i Nadal de mes a mes, Pasqua cada setmana; Quaresma, no vingues més.[1]
(var.) Carnestoltes quinze voltes i Nadal de mes a mes, Pasqua de vuit en vuit dies; Quaresma, no tornis més.[1]
(var.) Carnestoltes quinze voltes i Nadal de mes a mes; tots els dies fossin festa i la Quaresma mai vingués.[1]
(var.) Carnestoltes quinze voltes i Nadal fos cada mes, que cada dia fos Pasqua i Quaresma mai vingués.[1]
(var.) Pasqua i Quaresma mai vingués.[2]
  • Carnestoltes mullades, Pasqües assolellades.[7]
(var.) Carnestoltes mullades, Pasqües eixutes.[7]
Dita popular El berenar o espertina no és gaire menjar perquè encara es pon el sol aviat.
De Pasqua a Pentecosta, l'espertina és d'una crosta.
(var.) Entre les Pasqües vénen les basques.[9]
(var.) Per les Pasqües vénen les basques.[9]
(var.) A les Pasqües seran les basques.[5]
(var.) Entre les Pasqües vénen les tasques.[2]
(var.) Guardeu rosegons, que entre les dues Pasqües vénen les basques.[2]
Dita popular En referència als pocs queviures del camp, així com a les preocupacions i el cansament durant les grans festes.
(var.) Moltes gotes fan un ciri.[1]
(var.) Moltes gotes fan un ciri pasqual.[1]
(var.) Moltes gotes de cera fan un ciri pasqual.[2]
(var.) No hi ha pitjor Quaresma que de Pasqua a Cinquagesma.[2]
  • No és cada dia Pasqua.[5]
  • No serà Pasqua passada sense merla arribada.[2]
  • Noies, punt llarg, que Pasqua s'acosta.[2]
  • Quan la Pasqua cau pel març, el diable treu ses arts.[6]
  • Qui per Carnestoltes s’assolella, per Pasqua crema la llenya.[1]
Moltes candeletes fan un ciri pasqual.
  • Parlem d'ous, que ara ve Pasqua.[5]
  • Pasqua de Nadal, Pasqua bona; tot el que sobra a ma dama, tot ho dóna.[2]
  • Pasqua i Nadal, s'esperen amb alegria i passen com un altre dia.[6]
  • Pasqua marçal, misèria mortal.[5]
(var.) Pasqua marçal, mortalera o fam.[5]
(var.) Pasqua marçal, mortandat o fam.[5]
(var.) Pasqua marçal, mortaldat i fam.[1]
(var.) Pasqua marçal, fam o mortandat.[1]
(var.) Pasqua marçal porta mal any.[1]
(var.) Pasqua marçal, anyada mortal.[2]
(var.) Pasqua marçal, home mortal i collita reial.[2]
(var.) Pasqua marçal, mitja pedregada val.[2]
(var.) Pasqua marçal, o molt bé o molt mal.[2]
(var.) Pasqua marçal, poca herba i poc gra.[2]
Dita popular Si la Pasqua és primerenca, és a dir, durant el mes de març, hi ha mala anyada o és any de desgràcies, segons la creença popular.
(var.) Pasco marcenc, fam o pesta primerenc.[5]
(var.) Pasqua marcenca, fam primerenca.[1]
(var.) Pasqua marcesca, la fam i la mort pesca.[2]
(var.) Pasqües marcenques, neu, guerra, fam i tombes fresques.[6]
(var.) Pasqua tarcera, anyada primerenca.[2]
(var.) Pasqües marcesques, fosses fresques.[2]
  • Pasqua nevada, primavera gemmada.[2]
  • Pasqua plujosa, anyada granosa.[5]
(var.) Pasqua plujosa, collita abundosa.[1]
(var.) La Quaresma ventosa i la Pasqua plujosa fan l'era granellosa.[2]
(var.) Pasqües plujoses, garbes granyoses.[2]
Per Pasqua al carrer, i per Nadal al recer.
(var.) Per a Nadal s'indiot, i per a Pasco es xot.[5]
(var.) Per Pasqua i per Nadal, cada u al seu hostal.[2]
(var.) Quan la Pasqua cau pel març, se n'alegra el diable.[2]
(var.) Qui per Nadal es torreia per Pasqua s'assoleia.[2]
(var.) Qui per Nadal espardenyeja, per Pasqua sabateja.[2]
(var.) Si per Nadal esperdenyeja, per Pasqua esclopeja, i si per Pasqua esperdenyeja per Nadal esclopeja.[2]
(var.) Nadal festiu, Pasqua prop del caliu.[2]
(var.) Si per Nadal fa estiu, la Pasqua prop del niu.[2]
  • Si per Nadal fred no fa, per la Pasqua bé en farà.[2]
  • Si per Nadal sóc al carrer, per Pasqua tremolaré.[2]
  • Si per Nadal soleja, per Pasqua verdeja.[2]
  • Si plou molt per Pasqua, alegria dels pagesos.[4]
(var.) Si plou per Pasqua, plourà per totes les festes assenyalades.[2]
  • Tot l’any no és Pasqua; una a l’any, i no tot l’any.[4]

Mona de Pasqua[modifica | modifica el codi]

Pàgina principal: Mona de Pasqua
(var.) Pasqua sense truitada, com Nadal sense torronada.[2]

Pasqua de Resurrecció[modifica | modifica el codi]

Pàgina principal: Pasqua de Resurrecció

Pasqua Granada[modifica | modifica el codi]

Pàgina principal: Pasqua Granada

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

  • Anar mudat com unes pasqües.[6]
Frase feta Anar molt arreglat, molt ben vestit i de bon aspecte.
  • Car com les putes en Setmana Santa.[2]
Frase feta Valdre quelcom molts diners.
Anar mudat com unes pasqües.
  • Fer (o tenir) cara de Pasqües.[4][12]
Frase feta Revelar satisfacció.
  • Estar content com unes pasqües.[6][14]
(var.) Estar més alegre que unes Pasqües.[4]
Frase feta Estar molt content.
  • Fer la pasqua a algú.[6]
Frase feta Festejar una altra persona amb la intenció de tenir-hi relacions.
  • Santes Pasqües.[5]
Frase feta Expressió que indica que no cal parlar més d'un tema; donar-lo per finalitzat i acabat.
  • Ser més just que les pasqües.[2]
Frase feta Ser molt just.
(var.) Tenir cara de Divendres Sant.[5]
Frase feta Que té la cara amb una expressió trista o afligida.

Diumenge de Rams[modifica | modifica el codi]

Pàgina principal: Diumenge de Rams
Frase feta Quan una parella espera una criatura abans de casar-se. També, realitzar quelcom en un ordre invers al que és natural.
Frase feta Arribar tard o quan ja no és hora.

Mona de Pasqua[modifica | modifica el codi]

Pàgina principal: Mona de Pasqua
Frase feta Ser una persona molt agradable.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 Gisbert i Oltra, Adolf «Refranyer temàtic» (PDF) (en català). Oficina Municipal d'Ús i Promoció del Valencià. Ajuntament de Godella [Godella], 2011 [Consulta: 10 maig 2017].
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 2,22 2,23 2,24 2,25 2,26 2,27 2,28 2,29 2,30 2,31 2,32 2,33 2,34 2,35 2,36 2,37 2,38 2,39 2,40 2,41 2,42 2,43 2,44 2,45 2,46 2,47 2,48 2,49 2,50 2,51 2,52 2,53 2,54 2,55 2,56 2,57 2,58 2,59 2,60 2,61 2,62 2,63 2,64 2,65 2,66 2,67 Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic». L'autor. [Consulta: 18 març 2017].
  3. 3,0 3,1 Amades, 1931.
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 Pàmies i Riudor, Víctor «Nomdenoia» (en català). RRRMagazín, (30-03-2013) [Consulta: 19 abril 2017].
  5. 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 5,15 5,16 5,17 5,18 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Pasqua». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  6. 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 6,13 6,14 «Fer Pasqua abans de Rams i 23 dites i refranys sobre Pasqua» (en català). Cultura Popular. Ajuntament de Barcelona, 04-04-2017. [Consulta: 17 abril 2017].
  7. 7,0 7,1 7,2 Parés i Puntas, 1999.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.
  9. 9,0 9,1 9,2 «enmig de les Pasqües vénen les basques» (en català). RodaMots, 12-04-2006. [Consulta: 16 abril 2017].
  10. 10,0 10,1 10,2 Amades, 1982.
  11. Amades, 1982, p. 926.
  12. 12,0 12,1 12,2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 28 març 2024].
  13. Gelabert i Fiet, 1973.
  14. 14,0 14,1 14,2 «Pasqua». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  15. «Rams i Pasqua» (en català). RodaMots. [Consulta: 17 abril 2017].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]