Pensaments den Goethe

*Pensaments den Goethe*
	Retrat d'en Johann Wolfgang von Goethe
Projectes germans
Dades generals

Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.

Pensaments den Goethe és una recopilació de màximes i aforismes de Johann Wolfgang von Goethe, traduïda al català per Joan Maragall. L'obra fou publicada per l'editorial l'Avenç l'any 1910.

Citacions[modifica | modifica el codi]

Si vols avençar sempre en l'Infinit, recorre tots els ambits del Finit.
No tots els camins són per tots els caminaires: mireu com les aranyes se fan camins pels aires.
Gaudeix d'allò que'l dol t'agi deixat: res hi ha més dolç que'l dol passat.
Divideix i venceras? Uneix i dirigiras!
Per viure molt, i sempre a gust, procura donar-te una absoluta perfecció.
El millor fruit del nostre esforç reïx en un monument d'inconciencia.
Si vols una bona vida no't planyis mai del passat: comença sempre a refer-te com si tot just fossis nat.
La religió uneix a la gent: la irreligió més fortament.
Les penes que passem són com aquelles bolves de fosquedat que'ns van pels ulls.
Si se t'aferren mals al cap i al cor, deixa que se t'aferrin: al qui ja no té dubtes ni té amor tant se val que l'enterrin.
Tot allò que es de raó ha sigut ja pensat: sols hem de provar de pensar-ho de nou.
Diga-m amb qui vas i 't diré qui ets; i si sé en què t'ocupes, sabré 'l que serà de tu.
Bufar no es tocar la flauta: cal saber moure 'ls dits.
L'amor a la veritat se coneix en que per tot arreu sab trobar i estimar quelcom de bo.
El microscopi i el telescopi perverteixen la puresa del sentit umà.
Si voleu que m'interessi en l'opinió d'altri, cal que 'm sia exposada d'una manera afirmativa: de problemes ja'n tinc prou amb els meus.
Hi ha coses que les coneixeriem molt millor si no volguessim coneixe-les tant.
L'imaginació, sols l'art (i especialment la poesia) pot regir-la. No'i ha res més temible que imaginació sense gust.
Shakespeare es molt perillós per als talents novells, perquè no poden fer més que reproduir-lo, tot pensant-se que's reprodueixen a sí mateixos.
Quan un om es vell ha de fer més que quan era jove.
Sols la mancança d'amor deixa conèixer els defectes: per això convé devegades desfer-se de l'amor.
Per llegir cal entendre; per escriure cal saber; per creure cal comprendre; per demanar cal donar; i, si ets entès, cal que sies util.
El treball fa 'ls companys.
Certs llibres semblen escrits no per a que la gent hi aprengui, sinó per a que sapiguen que l'autor avia après alguna cosa.
Qui no sab llengües extranyes no sab la seva propria.
Quan l'ome 's posa a reflexionar sobre 'l seu fisic o 'l seu moral, gaire bé sempre 's troba malalt.
Totom sab dir allò de que està ben convençut.
És ben cert que la veritat i l'error vénen de la mateixa font: per això moltes vegades no's pot combatre un error sens fer mal a la veritat.
La bellesa mai pot veure clar en sí mateixa.
Tots vivim del passat i morim del passat.
Aquell qui soporta les meves faltes es el meu senyor, encara que sia 'l meu servidor.
La bellesa es manifestació de misterioses lleis naturals que sens ella 'ns restarien sempre ocultes.
Jo puc prometre ésser lleal, però imparcial no.
Alli on s'acaba l'interès s'acaba la memòria.
El desagraiment es sempre una mena de debilitat. Jo mai he conegut omes forts que fossin desagraïts.
Som tant limitats que sempre 'ns pensem tenir raó.
Quan els omes obtenen la llibertat, comencen a actuar els llurs defectes: en els forts, l'abús; en els febles, la negligencia.
Es inútil combatre allò que es vulgar, perquè resta eternament igual.
Els errors de l'ome són allò que 'l fan propriament amable.
Entre tots els pobles, els grecs són els que han somniat el més bell somni de la vida.
La veritable escola preparatoria és l'escola la mateixa.
Quina es la millor forma de govern? Aquella en que aprenem a governar-nos a nosaltres mateixos.
Res hi ha més terrible que una ignorancia activa.
El vell perd un dels principals drets de l'ome: el d'esser judicat pels seus iguals.
Mai apendrem a conèixer un ome pel fet de venir ell a casa nostra: cal que nosaltres anem a casa d'ell, per veure com s'hi està.
El tracte amb les dames es un element de bona educació.
El comportament es un mirall que reflexa qui es cadascú.
Una dependencia voluntaria i lliure es la més bella posició; i de què pot provenir sinó de l'amor?
No'i ha pitjor esclavitut que la d'aquell que 's dóna per lliure sens esser-ho.
Contra la gran superioritat d'un altre no'i ha més salvació que l'amor.
El més gran consol de la mediocritat es que 'l geni no sia immortal.
Aquell qui parla llargament ell tot sol davant d'altres sense afalagar-los, els promou a contradicció.
L'inteligent gairebé tot ho troba ridicol; el sensat gaire bé no res.
Les nostres passions no són més que virtuts o defectes exagerats.
Les grans passions són com malalties incurables: que allò que sembla que auria de curar-les les fa més perilloses.
En les faltes reconeixem l'ome en general, en les virtuts a cada un.
Els defectes els tenim en comú, però les virtuts són de cadascú en particular.
L'art es el medi més segur d'isolar-se del món, i de penetrar-hi.
Comunicar les nostres coses als altres, es naturalesa: saber atendre ad allò que'ls altres ens comuniquen, es educació.
La veritat es semblant a Déu: que no apareix immediatament, sinó que l'hem d'endevinar per les seves manifestacions.
Així com l'encens aviva la brasa, la oració aviva la esperança en el cor.
Un om mai es enganyat, sinó que s'enganya a sí mateix.
Val més fer la cosa més insignificant del món, que estar mitja ora sense fer res.
El valor i la modestia són les dues virtuts que no enganyen: perquè l'ipocresia no pot fingir-les.
Els autors més moderns i més originals no'u són pas per la novetat de les coses que'ns diuen, sinó pel poder de repetir-ne tals com si abans mai aguessen sigut dites.
La perfecció és la mesura del cel: la voluntat de perfecció és la de l'ome.
Els sentits no enganyen; el judici, enganya.
Hi ha omes que posen els seus coneixements en el lloc del coneixement.
Classic es allò que es sà, romantic allò que es malaltiç.
Hi ha molta gent que's pensa entendre tot allò que aprèn.
A cada temps de l'ome li correspon una certa filosofía.
Si cerqueu bé, tot ho trobareu dins vosaltres mateixos, i tindreu el gran plaer de que a fòra 'i agi una natura que diu amén a tot allò que dintre vostre avieu trobat.
No coneixem el món sinó per la seva relació amb l'ome.
Voler treure d'un experiment una conclusió definitiva es demanar-li massa.
Per compendre que'l cel es blau per tot arreu no cal donar la volta al món.
Les ipotesis són cançons de bressol amb que els mestres aconsolen els deixebles.
Els alemanys (i no sols els alemanys) tenen el do de fer les ciencies inaccessibles.
El pensador de mena té una meravellosa abilitat en posar una fantasia allà ont un problema resta irresolt.
Allò que un om sab, en rigor, no'u sab més que per si mateix.
La natura llealment interrogada respon netament si o no; posada en la tortura emmudeix.
An els omes els sab greu que la veritat sia una cosa tant senzilla.
Una escola (o sistema) es com un ome que's passa cent anys enraonant tot sol, i's complau excessivament en donar-se la raó per poca que'n tinga.
Un fenomen, un experiment per sí sol no pot demostrar res, perquè es sols un anell de tota una cadena de fets.
Tensió es aquell estat d'aparent indiferencia d'un esser dotat d'energia en plena disposició de manifestar-se, diferenciar-se, polarisar-se.
Tot es més senzill del que un om pot pensar, i més complicat del que un om pot compendre.
De cent cavalls grisos no se'n arriba a fer un sol cavall blanc.
Els matematics són una mena de francesos: un om els parla, ells ho tradueixen al llur llenguatge, i desseguida resulta tot un altra cosa.
Ben mirat cada dia comença una nova epoca.
Aquell que sab declarar la limitació del seu coneixement es el que més prop n'està de la plenitut.
Solem anomenar mestres aquells dels quals aprenem quelcom; però no tots mereixen aquest nom.
Pel moliner no hi ha més blat que'l que mol el seu molí.
La veritat es una antorxa terrible: tots probem d'acostar-nos-hi però parpallejant i amb una gran por de cremar-nos.
Hi ha moltes persones a les quals vull bé, i encara voldria poder voler-les millor.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Goethe, Johann Wolfgang von; Maragall, Joan (trad.). Pensaments den Goethe. Barcelona: Biblioteca Popular de L'Avenç, 1910.