Plutarc

De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Plutarc de Queronea)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Plutarc
Plutarc
Gravat de Plutarc
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

Plutarc (Queronea, Beòcia, aprox. 50 dC — Queronea, Beòcia, aprox. 120 dC) fou un historiador grec.

Cites[modifica | modifica el codi]

  • Hem de viure i no solament existir.[1]
  • La pintura no ha de ser una poesia silenciosa, i la poesia una pintura parlant.[1]

Vides paral·leles[modifica | modifica el codi]

Alexandre i Cèsar[modifica | modifica el codi]

  • No sempre en les accions més assenyalades es conté una manifestació de virtut o de vici, sinó que sovint una petita cosa, una frase o una plasentería, revelen millor un caràcter que no pas unes batalles on moren deu mil.[2]
(en grec) οὔτε γὰρ ἱστορίας γράφομεν, ἀλλὰ βίους, οὔτε ταῖς ἐπιφανεστάταις πράξεσι πάντως ἔνεστι δήλωσις ἀρετῆς ἢ κακίας, ἀλλὰ πρᾶγμα βραχὺ πολλάκις καὶ ῥῆμα καὶ παιδιά τις ἔμφασιν ἤθους ἐποίησε μᾶλλον ἢ μάχαι μυριόνεκροι καὶ παρατάξεις αἱ μέγισται καὶ πολιορκίαι πόλεων.
Alexandre. Epígraf I.
  • Fill meu, cerca't un reialme parió a tu; perquè a Macedònia no hi caps![2]
(en grec) ‘ὦ παῖ’, φάναι, ‘ζήτει σεαυτῷ βασιλείαν ἴσην Μακεδονία γάρ σε οὐ χωρεῖ.’
Alexandre. Epígraf VI. — Filip II de Macedònia
  • M'estimaria excel·lir per la coneixença de les coses més altes que per la puixança.[2]
(en grec) ἐγὼ δὲ βουλοίμην ἂν ταῖς περὶ τὰ ἄριστα ἐμπειρίαις ἢ ταῖς δυνάμεσι διαφέρειν.
Alexandre. Epígraf VII. — Alexandre Magne
  • Heus-el-aquí senyors! Aquell que es preparava per passar d'Europa a l'Àsia, en passar de llit a llit ja cau d'esquena![2]
(en grec) οὗτος μέντοι ἄνδρες, εἰς Ἀσίαν ἐξ Εὐρώπης παρεσκευάζετο διαβαίνειν, ὃς ἐπὶ κλίνην ἀπὸ κλίνης διαβαίνων ἀνατέτραπται.
Alexandre. Epígraf IX. — Alexandre Magne
Retret d'Alexandre Magne al seu pare, Filip II de Macedònia, en estat d'embriaguesa. El seu pare, en les seves segones noces amb la donzella Cleopatra, no va reconèixer a Alexandre com a hereu legítim del regne de Macedònia.
  • Diògenes s'incorpora una mica en veure venir tota aquella colla de gent i guaita Alexandre a la cara. Aquest el saluda i, adreçant-li la paraula, li pregunta si necessita res. «Si, diu el filòsof, que t'enretiris una mica del sol.»[2]
(en grec) ὡς δὲ ἐκεῖνος ἀσπασάμενος καὶ προσειπὼν αὐτόν ἠρώτησεν εἴ τινος τυγχάνει δεόμενος, ‘μικρὸν’ εἶπεν, ‘ἀπὸ τοῦ ἡλίου μετάστηθι’ πρὸς τοῦτο λέγεται τὸν.
Alexandre. Epígraf XIV.
  • Doncs jo, si no fos Alexandre voldria ésser Diògenes.[2]
(en grec) ἀλλὰ μὴν ἐγὼ εἰ μὴ Ἀλέξανδρος ἤμην, Διογένης ἂν ἤμην.
Alexandre. Epígraf XIV. — Alexandre Magne
  • Dormen més dolçament els qui han fatigat que no pas els fatigats.[2]
(en grec) οὐδὲ ὁρῶσι τοῖς Περσῶν βίοις τοὺς ἑαυτῶν παραβάλλοντες, ὅτι δουλικώτατον μέν ἐστι τὸ τρυφᾶν, βασιλικώτατον δὲ τὸ πονεῖν.
Alexandre. Epígraf XL.
  • Odio un home savi que per a ell mateix no és savi.[2]
(en grec) μισῶ σοφιστήν, ὅστις οὐδ᾽ αὑτῷ σοφός.
Alexandre. Epígraf LIII. — Alexandre Magne
  • En la discòrdia, fins el més vil obté honor.[2]
(en grec) ἐν δὲ διχοστασίῃ καὶ ὁ πάγκακος ἔλλαχε τιμῆς.
Alexandre. Epígraf LIII. — Cal·listenes
  • Res per als coratjosos no és inconquerible ni segur per als covards.[2]
(en grec) οὐδὲν ᾤετο τοῖς θαρροῦσιν ἀνάλωτον οὐδὲ ὀχυρὸν εἶναι τοῖς ἀτόλμοις.
Alexandre. Epígraf LVIII.
  • Mare, avui veuràs el teu fill o pontífex o bandejat.[2]
(en grec) ὦ μῆτερ, τήμερον ἢ ἀρχιερέα τὸν υἱὸν ἢ φυγάδα ὄψει.
Cèsar. Epígraf VII. — Juli Cèsar

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, DL 1997. ISBN 8482971379. 
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 Plutarc. Vides paral·leles. Vol. II, part 4a. Alexandre i Cèsar. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1942.