Poma

De Viquidites
Infotaula d'alimentPoma
Pomes
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Detalls
Tipus fruita, pom, fruit de malòidia i aliment
Ingredients principals amigdalina
Modifica dades a Wikidata

La poma és el fruit comestible de la pomera (Malus domestica), subglobós i poc o molt umbilicat a l'indret de la cua, de dimensions diverses, amb la pela groga, verda, vermellenca o bruna, i la polpa blanca, més o menys dolça i acídula, i amb el cor coriaci, que enclou les llavors. És un dels fruits d'arbre més cultivats del món.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • Amb una poma cada dia, els metges s'estalviaria.[1]
  • De les peres i les pomes, les que callen són les bones.[1]
  • Filla d'hostaler i poma recadora maduren abans d'hora.[1]
  • Les pomes, totes cauen al seu temps.[2]
  • Menjar en dejú una poma, salut dóna.[1]
  • Pel setembre cull les pomes abans no vinguin les bromes.[3]
  • Perquè el dimoni la poma va ponderar, Eva se la va menjar.[1]
  • Qui menja pomes abans de Sant Joan, o les plora, o les plany, o les porta al ventre un any.[2]
  • Una poma cada dia, la millor medecina.[1]
  • Una poma mai és bona per tothom.[2]
  • Una poma podrida en fa podrir d'altres.[2]
  • Val més un gínjol a la mà que una poma a l'arbre.[4]

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

  • Estar sà com una poma.[2]
Frase feta Estar molt sa
  • Fer cara de pomes agres.[2]
Frase feta Fer mala cara, estar malhumorat
  • Guardar-se una poma per a la set[5]
Frase feta Guardar-se les coses per a un cas de necessitats
  • La poma de la discòrdia.[6]
Frase feta Qualificat allò que pot ser origen d'una baralla.

Endevinalles[modifica | modifica el codi]

  • En què li sembla la poma al tren?[7]
En que no és pera (no espera)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Parés i Puntas, 1999.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Poma». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. Viladot-Puig, 2003.
  4. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «gínjol». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  5. «Poma». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 10 juny 2012].
  6. Amades, 2006, p. 39.
  7. Martí i Adell, 1991.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Amades, Joan. Refranys i dites (Ed. facsímil) (en català). Tarragona: L'Agulla de cultura popular, 2006 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 32). ISBN 8496294218. 
  • Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0.