Publili Siri

Publili Siri
Projectes germans
	Biografia a la Viquipèdia

Publili Siri [Publilius Syrus] (?, segle I aC) fou un escriptor llatí i compilador de màximes.

Cites

Sententiae

• A nosaltres ens agraden més les coses dels altres; als altres, les nostres.

(en llatí) Aliena nobis, nostra plus aliis placent.

• Al pobre li manquen moltes coses, però a l'avar, totes.

• Amb els defectes dels altres el savi corregeix els propis.

• El temps de reflexió és una economia de temps.

• Ens interessen els altres quan s'interessen per nosaltres.

• Espera dels altres el que als altres hagis fet.

(en llatí) Ab alio exspectes, alteri quod feceris.

• Estimar i tenir seny a penes és concedit a un déu.

(en llatí) Amare et sapere vix deo conceditur.

• L'avar no fa res ben fet, sinó quan mor.

(en llatí) Avarus nisi cum moritur, nihil recte facit.

• L'avui és deixeble de l'ahir.

(en llatí) Discipulus est prioris posterior dies.

• L'oportunitat es presenta tard i se'n va aviat.

• La desgràcia revela si tens un amic o només un amic de nom.

(en llatí) Amicum an nomen habeas aperit calamitas

• La dona o estima o odia, no té terme mitjà.

(en llatí) Aut amat aut odit mulier, nihil est tertium.

• Menys necessita qui menys desitja.

• Ningú no ha arribat al cim acompanyat de la por.

(en llatí) Nemo timendo ad summum pervenit locum.

• Qui només viu per a si mateix ha mort per als altres.

• Qui persegueix dues llebres no n'agafa cap.

(en llatí) Lepores duo qui insequitur, is neutrum capit.

Atribuïdes

• Perdre un amic és el més gran dels mals.

(en llatí) Amicum perdere est damnorum maximum.