Rodolins catalans
De Viquidites
Rodolins catalans, agrupats per temes.
Contingut |
[edita] Feina, diners i poder
- A bon mercat ixen diners i a bon lloguer, feiners.
- A bon mercat vendràs doblat.
- A bons ocis, mals negocis.
- A cadascú el que sia seu i l'encens per Déu.
- A cadascú el que sigui seu... i robar el que es pugui.
- A casa del paleta mai la feina no està feta.
- A casa del paleta, cent goteres a la teulada.
- A casa no hi porten res.
- A comptes vells, fulles noves.
- A darrera del taulell val més el jove que el vell.
- A diners pagats, braços cansats.
- A diners pagats, braços trencats.
- A fira, qui res no porta, res no tira.
- A gran senyor, doble honor.
- A l'església per resar, a la plaça per tractar.
[edita] Del pagès i "De pagès"
- A dies llargs, llargs treballs.
- A gran sequera, gran mullada.
- A la dona i la cabra, corda llarga.
- A pagès endarrerit, cap anyada no li és bona.
- A vinya vella, amo nou.
- Aigua de març, herba als sembrats.
- Aigua vaig esperar i tard vaig sembrar.
- Aigua vaig esperar i tard vaig sembrar; sap Déu què colliré!
- Al bou vell, muda-li el pessebre i se’n farà la pell.
- Al cul del sac es troben les engrunes.
- Al mal segador la palla li fa destorb.
- Al pagès doneu-li cols.
- Al porc i al meló, calor.
- Als mossos no els deguis massa, perquè et trauran de casa.
- Als porcs més lletjos, els millors aglans.
[edita] Bestiar i altres animals
- "Alguna cosa és" —digué en veure un ós el llebrer.
- A animal donat, no li posis pèros.
- A bèstia grossa, morral gros.
- A bou vell, esquella nova.
- A burra que criï, no li diguis arri.
- A burro vell, albarda nova.
- A ca gros no cal dir-li quisso.
- A cada porc li arriba el seu Sant Martí.
- A casa de l’hortolà, sempre és més gras el marrà.
- A casa de llebrers, no hi busquis engrunes.
- A Catalunya i a Castella, el cavall porta la sella.
- A cavall corredor, cabestre curt.
- A cavall donat, no li miris el dentat.
- A cavall menjador, cabestre curt.
- A cavall que vola, no li cal esperó ni fuetada.
- Pastor fent cagarada, ovella escaquejada.
[edita] La mar i la seva gent
- A barca vella tothom hi fa estella.
- A bord del veler, després del patró, el cuiner.
- A bord una dona, cosa poc bona.
- A la mar i a la terra, el peix gros es menja el petit.
- A nau espatllada, la mar plana li és temporal.
- A nau foradada, tot vent li és contrari.
- A pescador de canya i moliner de vent, no els cal pas notari per fer testament.
- A port arribat, vot oblidat.
- A ribera, gent de faixa; a la riba, mestres d’aixa.
- Abans el mar per veí que senyor mesquí.
- Al marit, barca; la muller, arca.
- Al matí vent serè, a les deu la tramuntana, al migdia vent de dalt i a la tarda marinada.
- Al pescador i al caçador, sempre se’ls escapen els més grossos.
- Alta mar sense vent, no promet segur temps.
- Amaina la gàbia, si el port et crida.
