Saviesa

De Viquidites
Saviesa
Alegoria a la Saviesa i la Força
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

La saviesa és la capacitat d'utilitzar el coneixement de manera intel·ligent i assenyada en la vida quotidiana. També, des del punt de vista filosòfic i religiós, és el coneixement superior, de caràcter teòric i pràctic, relatiu a la veritat darrera del real i al sentit i destí del món i, sobretot, de l'home.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Tan fàcil és al savi enriquir-se, com difícil que desitgi ser ric.[1]
 — Tales de Milet
  • Els homes savis discuteixen els problemes, i els necis els decideixen.[1]
 — Anacarsis
  • El savi no diu tot el que pensa, però si pensa tot el que diu.[2]
 — Aristòtil
  • Qui és lliure, doncs? El savi, que es comanda ell mateix.[3]
Sàtires. — Horaci
  • El savi sempre va carregat de riqueses.[4]
(en llatí) Homo doctus in se semper divitias habet.
Faules. Llibre IV. XXIII. — Fedre
  • En l'home savi les riqueses són esclaves; en el neci, mestresses.[3]
 — Luci Anneu Sèneca
  • Qui és lliure? El savi que pot dominar les seves passions, que no tem la necessita, la mort, ni les cadenes, que frena fermament el seus apetits i menysprea els honors del món, que confia exclusivament en si mateix i que ha llimat i polit les arestes del seu caràcter.[3]
 — Epictet
  • Amb els defectes dels altres el savi corregeix els propis.[1]
 — Publili Siri
  • La saviesa Divina és destí i el seu decret ens fa estimar l'un a l'altre.[5]
 — Jalāl al-Dīn Rūmī
  • Allò que sabem sentir ho sabem dir.[1]
 — Miguel de Cervantes
  • L'home savi crea més oportunitats que les que troba[1]
(en anglès) A wise man will make more opportunities, than he finds.
Essays of Ceremonies and Respect, 1625. — Francis Bacon
  • Si arribes a jutjar-te bé és que ets un autèntic savi.[6]
(en francès) Si tu réussis à bien te juger, c'est que tu es un véritable sage.
El Petit Príncep. Capítol X, 1943. — Antoine de Saint-Exupéry
  • El refrany ve a ésser un llibre de saviesa obert a tothom.[7]
 — Joan Amades
  • La saviesa ens arriba quan ja no ens serveix de res.[8]
(en castellà) La sabiduría nos llega cuando ya no nos sirve de nada.
 — Gabriel García Márquez

Dites populars[modifica | modifica el codi]

Formatges
De formatge i de dona, més savi serà qui menys en prendrà.
  • A savi, poques noves basten.[9]
  • De formatge i de dona, més savi serà qui menys en prendrà.[7]
  • De savis és callar, i de bàmbols és xerrar.[9]
  • El que el boig fa a la darreria, ho fa el savi a la primeria.[9]
(var.) Mesura el savi, quan l'orat deixa la quartera.[9]
(var.) El savi sap que no sap; el ximple, tot ho té al cap.[9]
  • Els savis compren, i els boigs rompen.[9]
  • Més val un boig conegut que un savi per conèixer.[9]
  • Poc parlar és saviesa.[9]
  • Sap més un boig a casa seva que un savi a casa d'altri.[9]
  • Sastre sargidor, més savi que teixidor.[7]
  • Savis amb savis, s'entenen.[9]
  • Tots els savis tenen un perdigó a l'ala.[9]

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

  • Ésser més savi que Salomó.[9]
Frase feta Ésser una persona amb molta ciència, o irònicament, d'una persona que presumeix de ser sàvia.
  • A l'home sabut, no hi manca os de rosegar.[10]
Frase feta L'home instruït i coneixedor de l'entorn sempre troba la manera de viure.
Frase feta Crítica a aquells que no tenen virtuts ni reconeixen les dels altres.
  • A la terra dels cecs el tort és el rei.[10]
Frase feta Una persona amb poc enteniment destaca entre els ignorants.
  • El secret de l'Ametller, que ningú havia de saber-lo però tothom el va saber.[11]
(var.) El secret de l'Ametller, que només el sap un de cada carrer.[11]
(var.) El secret de l'Ametller, que només el saben tres, els de la vila i els forasters.[11]
Frase feta Dit d'aquell afer que ha de ser privat i es fa públic.
Frase feta Fa referència a la Universitat de Salamanca, una de les principals d'Espanya, on se sol enviar-hi qui fa preguntes indiscretes i qui desitja saber coses sobre les quals hom vol guardar reserva.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340. 
  2. García, Joan J. «Píndoles de felicitat», cop. 2011. Arxivat de l'original el 1394468008. [Consulta: 1393254943].
  3. 3,0 3,1 3,2 Torralba, Francesc. La llibertat que necessites. Badalona: Ara Llibres, 2010. ISBN 9788492552948. 
  4. Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786. 
  5. Fromm, Erich. L'Art d'estimar. Barcelona: Edicions 62, 2002. ISBN 8429751130. 
  6. Saint-Exupéry, Antoine de. El Petit Príncep. Barcelona: Empúries, 2003. ISBN 8475969798. 
  7. 7,0 7,1 7,2 Parés i Puntas, 1999.
  8. «Diez frases de Gabriel García Márquez». Muy interesante. Madrid: GJ España, 2012. Arxivat de l'original el 1368523231. [Consulta: 21 maig 2013].
  9. 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 9,10 9,11 9,12 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Saviesa». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  10. 10,0 10,1 10,2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 19 març 2024].
  11. 11,0 11,1 11,2 Amades, Joan. Refranyer català comentat. Barceloma: Selecta, 1952. 
  12. Amades, 2006, p. 46.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Amades, Joan. Refranys i dites (Ed. facsímil) (en català). Tarragona: L'Agulla de cultura popular, 2006 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 32). ISBN 8496294218.