Usuari:CarsracBot

De Viquidites


Bureaucracy => Special:Makebot/CarsracBot

  • User:CarsracBot is a pure interwiki bot, using PyWikipedia framework!
  • User:CarsracBot is operated from medium-sized Wikipedias (like li, zea, als, yo)
  • User:CarsracBot is flagged on several wikis, see that list...


ak:User:CarsracBot

100 laatste ongecontroleerde anonieme wijzigingen
Cap canvi corresponent a aquests criteris en el període indicat.


100 nieuwste artikelen
  • 16:33, 28 març 2024Judicis finals (hist. | modifica) ‎[1.978 octets]Docosong (Discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «'''''Judicis finals''''' és un assaig d'aforismes publicat l'any 1960 per Joan Fuster. == Citacions == === Els prejudicis === {{Cita | cita = Ja coneixeu el cèlebre aforisme grec: «Joan Fuster és la mesura de totes les coses». | refs = {{sfn|Fuster|2022}} }} === Coneixements de causa === {{Cita | cita = Tot el que fem és irreparable. | refs = {{sfn|Fuster|2022}} }} {{Cita | cita = Reinvindiqueu sempre el dret a canviar d'opinió: és el primer que us n...».)
  • 19:47, 26 març 2024Homer (hist. | modifica) ‎[1.640 octets]Docosong (Discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{Persona}} '''{{w|Homer}}''' (grec antic: Ὅμηρος, Hómēros, llatí: Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la ''Ilíada'' i l<nowiki>'</nowiki>''Odissea''. També se li atribueixen un seguit d'obres menors que són conegudes com els himnes homèrics.».)
  • 18:54, 26 març 2024Maria Lluïsa Borràs i González (hist. | modifica) ‎[1.151 octets]Docosong (Discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{Persona}} '''{{w|Maria Lluïsa Borràs i González}}''' (Barcelona, 1 de febrer de 1931 - Palafrugell, 23 de gener de 2010) fou una doctora en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona, escriptora, historiadora i crítica d'art, comissària d'exposicions, professora universitària, especialista en avantguardes i en dadaisme, impulsora de la Fundació Miró i col·laboradora de diversos artistes. == Citacions == {{Cita | cita = La princ...».)
  • 16:57, 26 març 2024Manuel Machado Ruiz (hist. | modifica) ‎[1.327 octets]Docosong (Discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{Persona}} '''{{w|Manuel Machado Ruiz}}''' (Sevilla, 29 d'agost de 1874 – Madrid, 19 de gener de 1947) fou un poeta i dramaturg espanyol, emmarcat en el modernisme, i germà d'Antonio Machado. {{ORDENA:Machado Ruiz, Manuel}}».)
  • 16:47, 26 març 2024Vicenç Navarro i López (hist. | modifica) ‎[1.305 octets]Docosong (Discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{Persona}} '''{{w|Vicenç Navarro i López}}''' (Gironella, 1 de novembre de 1937) és un politòleg i sociòleg català, catedràtic de Ciències Socials a la Universitat Pompeu Fabra i doctor honoris causa per la Universitat de Lleida. == Citacions == {{Cita | cita = L'Estat del benestar apodera la classe treballadora. A mesura que va adquirint més drets, en demana més: si no tens treball, lluites per tenir-lo. Quan ja el tens, lluites per un bon tr...».)
  • 22:19, 22 març 2024Miquel Costa i Llobera (hist. | modifica) ‎[3.468 octets]Pep marfran (Discussió | contribucions) (Creació de la pàgina wikiquote de Costa i Llobera)
  • 19:47, 22 març 2024Charles-Joseph de Ligne (hist. | modifica) ‎[2.579 octets]Docosong (Discussió | contribucions) (acabo trasllat)
  • 17:52, 22 març 202427 de novembre (hist. | modifica) ‎[6.405 octets]Docosong (Discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{Dia}} El '''{{w|27 de novembre}}''' és el tres-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-dosè en els anys de traspàs. Queden 34 dies per finalitzar l'any. == Citacions == == Bibliografia == {{ORDENA:Novembre 27}} Categoria:Dies de novembre».)
  • 17:32, 22 març 2024Marie-Claire Blais (hist. | modifica) ‎[1.393 octets]Docosong (Discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{Persona}} '''Marie-Claire Blais''' (Ciutat de Quebec, 5 d'octubre de 1939 - Key West, 30 de novembre de 2021) fou escriptora quebequesa. == Citacions == {{Cita | cita = | lloc = '' '' | data = | original = | idioma = francès | refs = <ref name=evene/> }} == Referències == {{referències|refs= <ref name=evene>{{ref-web |url=http://evene.lefigaro.fr/citations/marie-claire-blais |consulta=21-3-2024 |títol=Marie-Claire Blais a dit...|editor=Le Figar...».)
  • 17:17, 22 març 2024Ève Bélisle (hist. | modifica) ‎[1.963 octets]Docosong (Discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{Persona}} '''Ève Bélisle''' fou una poeta i escriptora quebequesa == Citacions == {{Cita | cita = Un cert romanticisme dorm al cor de cada dona. | lloc = ''La Rivière avait une âme'' | data = 1988 | original = Un certain romantisme sommeille au coeur de toute femme. | idioma = francès | refs = <ref name=evene/> }} == Referències == {{referències|refs= <ref name=evene>{{ref-web |url=http://evene.lefigaro.fr/citations/eve-belisle |consulta=21-3-2024 |t...».)
  • 16:10, 22 març 2024Ilíada (hist. | modifica) ‎[4.753 octets]Docosong (Discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{Obra}} La '''''{{w|Ilíada}}''''' és un poema èpic grec atribuït a Homer (segle VIII aC) compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes. L'obra, dividida en 24 cants, narra una part de la Guerra de Troia, concretament 51 dies del setge a la ciutat de Troia (Ílion) per part de les tropes aquees (és a dir, gregues) comandades per Agamèmnon a la recerca d'Hèlena, la muller del seu germà Menelau raptada per Paris, fill de Príam, el rei...».)
  • 19:37, 21 març 2024Yasmina Reza (hist. | modifica) ‎[1.209 octets]Docosong (Discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{Persona}} '''{{w|Yasmina Reza}}''' (París, 1 de maig de 1959) és una escriptora, actriu, novel·lista i dramaturga francesa. == Citacions == {{Cita | cita = La lleugeresa és necessària sinó la tragèdia seria mortal. | lloc = ''La Petite Poule d'eau'' | data = 1950 | original = La légèreté est nécessaire, sinon le tragique serait mortel | idioma = francès | refs = <ref name=evene/> }} == Referències == {{referències|refs= <ref name=evene>{{...».)
  • 19:08, 21 març 2024Gabrielle Roy (hist. | modifica) ‎[2.103 octets]Docosong (Discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{Persona}} '''{{w|Gabrielle Roy}}''' (Saint Boniface, 22 de març de 1909 - Ciutat de Quebec, 13 de juliol de 1983) fou una escriptora francocanadenca de Manitoba pertanyent a una generació influïda pels corrents europeus. == Citacions == {{Cita | cita = La mort del present no és res. És la pèrdua del futut el que és desgarrador. | lloc = ''La montagne secrète'' | data = 1961 | original = La mort du présent n'est rien ; c'est la perte de l'ave...».)
  • 17:56, 19 març 2024Píndar (hist. | modifica) ‎[1.265 octets]Docosong (Discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{Persona}} '''{{w|Píndar}}''' (grec: Πίνδαρος, llatí: Pindarus) (Cinoscèfals, prop de Tebes de Beòcia, 522 / 518 aC - Argos 455 / 438 aC), va ser un poeta líric grec. Nascut en el si d'una família noble i acomodada, originària de Beòcia, autor d'importants epinicis, és considerat un dels més grans exponents de la lírica coral. == Citacions == {{Cita | cita = Segons les paraules, sembla un amic. | lloc = ''Elegies'' § 63 | original = Lingua a...».)
  • 17:38, 19 març 2024Teognis (hist. | modifica) ‎[1.671 octets]Docosong (Discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{Persona}} '''{{w|Teognis de Mègara}}''' (grec antic: Θέογνις ὁ Μεγαρεύς, Théognis ho Megaréus) va ser un poeta líric de l'antiga Grècia. L'obra que se li atribueix comprèn uns 1.400 versos de caràcter elegíac, en què abunden els consells dirigits especialment al correcte comportament durant els simposis. == Citacions == {{Cita | cita = Molesta que un savi parli enmig d'estúpids. | lloc = ''Elegies'' § 625 | original = Molestum sapie...».) originàriament creada com «Teognis de Mègara»
  • 17:08, 19 març 2024Miquel Apostoli (hist. | modifica) ‎[3.359 octets]Docosong (Discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{Persona}} '''{{w|Miquel Apostoli}}''' (en llatí ''Michael'', en grec Μιχαήλ) va ser un eclesiàstic grec romà d'Orient que va contribuir al renaixement de la cultura grega a Itàlia, on es va establir l'any 1440. == Citacions == == Referències == {{referències}} == Bibliografia == * {{ref-llibre |cognom=Erasme de Rotterdam|títol=No puc no parlar : selecció dels Adagis, traducció, estudi introductori i índex analític |lloc=Girona |editorial=Edici...».)
  • 17:22, 18 març 2024Dites gregues (hist. | modifica) ‎[3.101 octets]Docosong (Discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «La {{w|grecllengua grega}} (en grec modern: ελληνική γλώσσα, AFI: [eliniˈci ˈɣlosa] o, simplement, ελληνικά, AFI: [eliniˈka]) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees. El grec modern és parlat per entre 15 i 22 milions de persones, és la llengua oficial de Grècia i part de Xipre, i també el parlen les comunitats gregues arreu dels països on es va estendre la colonització grega en l'Antiguitat: Albània...».)
  • 13:05, 16 març 2024Escarabat (hist. | modifica) ‎[2.927 octets]Docosong (Discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{IEV}} L<nowiki>'</nowiki>'''{{w|Coleòpters|escarabat}}''' és un insecte coleòpter de la família dels escarabeids. {{Dita | dita = L'escarabat a son fill li diu perla. }} {{Dita | dita = Qui segueix l'escarabat, alè pudent l'abat. }} {{Dita | dita = Qui d'escarabat fa son guior, anar vol a la pudor. }}».)
  • 12:02, 16 març 2024Electra (Sòfocles) (hist. | modifica) ‎[1.719 octets]Docosong (Discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{Obra}} '''''{{w|Electra (Sòfocles)|Electra}}''''' (en grec antic: Ἠλέκτρα) és una tragèdia escrita per Sòfocles. L'acció transcorre a la ciutat d'Argos uns anys després de la Guerra de Troia, i narra la venjança d'Electra i el seu germà Orestes envers la seva mare Clitemnestra i el seu padrastre Egist, responsables de l'assassinat del seu pare Agamèmnon. == Citacions == {{Cita | cita = En les situacions difícils cal anar amb prudència. | lloc...».)
  • 11:29, 16 març 2024Antígona (Sòfocles) (hist. | modifica) ‎[1.628 octets]Docosong (Discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{Obra}} '''''{{w|Antígona (Sòfocles)|Antígona}}''''' (en grec antic: Ἀντιγόνη) és una tragèdia del dramaturg atenès Sòfocles i escrita, segons els estudiosos, cap al 442 aC. == Citacions == == Referències == {{referències}} == Bibliografia == * {{ref-llibre |cognom=Erasme de Rotterdam|títol=No puc no parlar : selecció dels Adagis, traducció, estudi introductori i índex analític |lloc=Girona |editorial=Edicions de la Ela geminada |any...».)
  • 20:02, 14 març 2024Institució oratòria (hist. | modifica) ‎[3.943 octets]Docosong (Discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{Obra}} '''''Institució oratòria''''' (en llatí: ''De institutione oratoria'') és un manual de dotze volums sobre la teoria i la pràctica de la retòrica. Fou publicat per l'escriptor romà Marc Fabi Quintilià vers l'any 92. == Citacions == {{Cita | cita = En tots els casos, els experiments són millors que els preceptes. | lloc = ''Institució oratòria''. Llibre II, § 5.13 | original = In omnibus fere minus valent praecepta quam experimenta. | i...».)
  • 16:51, 13 març 2024Honradesa (hist. | modifica) ‎[2.269 octets]Docosong (Discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{Tema}} La '''honradesa''' és la qualitat d'honrat.».)
  • 17:47, 12 març 2024Tusculanes (hist. | modifica) ‎[1.970 octets]Docosong (Discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{Obra}} Les '''''{{w|Tusculanes}}''''' (en llatí: Tusculanae Quaestiones o Tusculanae Disputationes) són una seguit de cinc conferències escrites per Marc Tuli Ciceró que tracten temes de la filosofia estoica en un intent per popularitzar-la. Els diversos tractats van ser escrits al voltant de l'any 45 a.C., quan l'assassinat de Cèsar encara no s'havia produït. == Citacions == == Referències == {{referències}} == Bibliografi...».)
  • 17:32, 7 març 2024Diogenià (hist. | modifica) ‎[1.116 octets]Docosong (Discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{Persona}} '''{{w|Diogenià d'Heraclea}}''' (en llatí: ''Diogenianus'', en grec antic: ''Διογενειανός'') va ser un escriptor i gramàtic grec nascut a Heraclea Pòntica que va viure en temps d'Hadrià. == Citacions == {{Cita | cita = L'amor neix a partir de la mirada. | refs = {{sfn|Erasmus|2018}} | lloc = ''Parèmies'' § 4.49 | original = Ex aspectu nascitur amor. | idioma = llatí }} {{Cita | cita = Els qui són iguals s'atrauen. | refs = {{s...».)
  • 16:19, 7 març 2024Adagis (Erasme de Rotterdam) (hist. | modifica) ‎[39.233 octets]Docosong (Discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «'''''Adagis''''' (originalment en llatí: ''Adagiorum collectanea'') és una recopilació de proverbis, frases sapiencials i mots metafòrics extrets dels clàssics grecollatins i dels autor grecs traduïts al llatí, elaborada per Erasme de Rotterdam. Es publicà per primer cop el 1500 i foren ampliats fins a l'any 1536. == Citacions == == Referències == {{referències}} == Bibliografia == * {{ref-llibre |cognom=Erasmus |nom=Desiderius |títol=No puc no p...».)
  • 19:32, 5 març 2024Tertul·lià (hist. | modifica) ‎[967 octets]Docosong (Discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{Persona}} '''{{w|Tertul·lià}}''', de nom complet '''Quint Septimi Florent Tertul·lià''' (en llatí: ''Quintus Septimus Florens Tertullianus'', vers 150 a 160? - 220 a 240?) fou un dels pares de l'Església cristiana, apologeta, escriptor, filòsof i jurista. == Citacions == {{Cita | cita = Un home que fuig podrà lluitar una altra vegada. | lloc = ''Sobre la fugida''. § 10.1 | original = Vir fugiens et denuo pugnabit. | idioma = llatí | refs = {{sfn|Erasm...».)
  • 19:19, 5 març 2024Llucià (hist. | modifica) ‎[1.788 octets]Docosong (Discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{Persona}} '''{{w|Llucià|Llucià de Samòsata}}''' (grec antic: ''Λουκιανὸς'' ὁ ''Σαμοσατεύς'', llatí: ''Lucianus Samosatensis'') va ser un important escriptor grec d'origen sirià. == Citacions == {{Cita | cita = És preferible tornar enrere que córrer malament. | lloc = ''Truculent''. § 885 | original = Satius est recurrere quam currere male. | idioma = llatí | refs = {{sfn|Erasme de Rotterdam|2018}} }} == Referències == {{Referèn...».)
  • 18:59, 5 març 2024Aristòfanes (hist. | modifica) ‎[1.955 octets]Docosong (Discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{Persona}} '''{{w|Aristòfanes}}''' (448 aC - 386 aC, en grec antic ᾿Αριστοφάνης) fou un còmic i comediògraf grec, autor major de la literatura grega clàssica. == Citacions == {{Cita | cita = Coneix què és blanc i què és negre. | lloc = ''Cavallers''. § 1279 | original = Nouit quid album, quid nigrum. | idioma = llatí | refs = {{sfn|Erasme de Rotterdam|2018}} }} == Referències == {{Referències}} == Bibliografia == * {{ref-llibre |cognom...».) Etiqueta: edició visual: canviat
  • 17:39, 5 març 2024Hesíode (hist. | modifica) ‎[1.202 octets]Docosong (Discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «'''{{w|Hesíode}}''' (''Hesiodus'' en llatí, ''Ἡσίοδος'' en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època. == Citacions == {{Cita | cita = Quan construeixis una casa, no la deixis inacabada. | lloc = ''Treballs i dies''. § 746 | notes = | original = Domum cum facis, ne relinquas impolitam. | idioma = lla...».)
  • 17:26, 5 març 2024Zenobi (hist. | modifica) ‎[1.448 octets]Docosong (Discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «'''{{w|Zenobi}}''' ({{lang-grc/la|Ζηνόβιος||Zenobius}})Anomenat de vegades, erròniament, '''Zenòdot''') fou un escriptor i gramàtic grec que va viure a Roma en temps d'Hadrià.».)